Ramon Espadaler, de la Unió de Duran i Lleida, s’ha sentit en la necessitat de declarar que no participarà en la manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana si la convocatòria serveix de tret de sortida de la campanya de la llista unitària de Romeva i Guardiola. Molt bé. Els que queden a la UDC de Duran s’han especialitzat a censurar la candidatura independentista i especialment al president Mas i a Convergència Democràtica. Gent poc agraïda o amb poca memòria, atès que, si avui Duran encara és on és -suposo que sobre això ningú s’enganya-, hi és gràcies a Pujol, Mas i, en general, a Convergència. Si no, faria molt que el seu nom seria en el gran magatzem de la història. Una altra cosa curiosa de la Unió de Duran –que no ha formulat cap proposta en positiu ni mínimament creïble sobre què cal fer en relació a Espanya- és que quasi mai no critiquen Rajoy i el PP. Tot i que són justament aquests últims l’origen dels seus mals. Si Rajoy i el PP no s’haguessin negat una i altra vegada a escoltar Catalunya, ara, com bé ha dit Romeva, molt probablement no seríem on som. Si no hi ha hagut ‘tercera via’ –el somni daurat de Duran- no ha estat per culpa de Mas ni de Catalunya sinó perquè el govern del PP l’ha rebutjat, l’ha menyspreat, una i una altra vegada. Algun dia la història d’Espanya haurà de passar comptes amb Rajoy i el PP pel seu tancament i supèrbia granítica. Per haver atiat durant anys la catalanofòbia. Per no haver volgut escoltar. Per, en comptes d’això, atiar els poders de l’Estat, des dels serveis d’intel·ligència fins la fiscalia i el Tribunal Constitucional, passant pel ministeri d’Hisenda i els serveis diplomàtics, contra Catalunya. Per afrontar un problema polític com si fos un problema de delinqüència comuna, etcètera. Naturalment, també la història de Catalunya haurà de passar comptes amb Duran Lleida i el seu esbart, que es regiren ara contra els seus antics socis convergents (i persegueixen els seus excompanys sobiranistes) mentre callen interessadament sobre Rajoy i el PP. I pel que fa a l’Onze de Setembre i la Meridiana, no deixa de ser significatiu que Espadaler coincideixi amb Colau –que, com tantes altres vegades en tant poc temps, s’ha desdit. Tots dos recorren a una trampa sofista ben vulgar. Diuen témer que la llista unitària monopolitzi la manifestació. Però si no hi van, si se n’absenten, el que provocaran, aleshores sí, és que la candidatura independentista efectivament monopolitzi la manifestació. I ‘voilà’: profecia auto-complerta. A qui es pensen que enganyen? No deu ser que, ras i curt, no els fa cap gràcia o no els convé que els vegin a la Meridiana l’Onze de Setembre? Home, doncs que ho diguin i mostrin respecte per la intel·ligència de la gent.