Diu l’article 155 de la Constitució espanyola, en el seu primer punt, que el govern espanyol “podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla [Comunidad Autónoma] al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”. I afegeix, en el segon punt, que: “Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas”.
Retinguin dos conceptes i tinguin-los presents en llegir les ratlles que venen a continuació: “interès general” i “instrucciones a todas las autoridades”.
A Catalunya, el que s’ha fet, el que s’està fent és absolutament diferent. Res de donar instruccions a les autoritats catalanes perquè facin una cosa concreta. No. En comptes d’això s’ha destituït el president del govern i tots els consellers, s’ha dissolt al Parlament, s’han convocat eleccions i s’han pres tota classe de mesures -com la supressió de Diplocat- que responen a les obsessions partidistes del PP i no a l’interès general. Els jutges han col·laborat amb entusiasme, amb decisions injustes com el manteniment de les presons preventives i impedint elegir un nou president de la Generalitat.
Darrerament ha estat apartada del seu càrrec Patrícia Plaja, directora de comunicació dels Mossos d’Esquadra. La seva feina havia estat aplaudida pel món del periodisme i la comunicació corporativa. Entre els reconeixements rebuts, el premi al millor comunicador del 2017 que atorga cada any la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Se li va concedir a ella i a Marc Homedes, el seu homòleg de Protecció Civil.
Aparentment, Plaja ha estat rellevada del seu lloc per una piulada feta el dijous 26 d’abril des del seu compte personal de Twitter criticant la sentència de La Manada. Plaja va escriure-hi el que molta gent pensa: “El problema no és un jutge ni el vot particular. Ens equivocarem si ho centrem tot en això. El que falla és el poder judicial. Una altra vegada”. La decisió l’ha assumit Ferran López, el nou cap dels Mossos. És evident, però, que sense el 155 -i els Mossos segrestats pel govern espanyol- Plaja seguiria al seu lloc. López ho ha provat de justificar dient que els Mossos intenten refer els ponts amb els jutges. La indignació a les xarxes i fora d’elles per aquesta decisió ha estat monumental.
No sembla que els jutges, però, els importin gaire al govern espanyol ni al ministre de Justícia, Rafael Catalá, que, sobre el magistrat Ricardo González, el que va emetre un vot particular en la sentència de La Manada, declarava dilluns: “Todos sabemos que este juez tiene algún problema singular”. Set associacions -set- de jutges i fiscals han censurat les seves paraules i n’han demanat la dimissió. Res de res. En aquest cas, es veu, les relacions amb la judicatura no són tan transcendentals.
No ens enganyem, però. No costa gaire de concloure que el cessament de Plaja té alguna cosa a veure amb la bona actuació dels Mossos amb motiu els atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils. La percepció per part de la ciutadania va ser que aquest cos havia actuat ràpid i eficaçment. La comunicació que van oferir els Mossos -al capdavant de la qual Patrícia Plaja- i Protecció Civil va ser fonamental i va contribuir a aquesta percepció positiva per part de la ciutadania.
A molta gent no li va fer cap gràcia l’èxit dels Mossos. Joaquim Forn resta en presó preventiva. Trapero, apartat i perseguit per la justícia, acusat de greus delictes. Plaja, cessada.
Ja són, segons es calcula, 260 els càrrecs que han estat rellevats des de l’aplicació del 155.
Cal un nou govern, entre d’altres coses, per revertir tanta injustícia. Per revertir la desbocada depuració que s’està duent a terme a Catalunya.