Trump i el debat democràtic

Donald Trump és un paio extraordinari, és a dir, algú fora del normal. No té res a veure amb el que els europeus entenem per un polític, ni tampoc amb el que fins ara s’havia entès per polític als Estats Units. No segueix cap pauta racional pel que fa a la seva conducta i a la forma d’expressar-se, sovint menyspreadora, incloent-hi els insults. Simplement, fa el que li surt del barret, el que li dona gana. No escolta. Com ell mateix ha proclamat, l’única persona del govern que compta és ell. Han estat molts els experts que n’han elaborat perfils … Continuar llegint

La guerra bruta i nosaltres

Era, diria, el 2013 i jo sortia del despatx d’Artur Mas, amb qui havia estat conversant. A fora, a mà dreta, en una lleixa, hi havia un mòbil solitari. Em vaig girar i vaig avisar el president de la Generalitat, que estava al llindar de la porta. “Sí, és meu. El deixo aquí”. Fora de Palau, rumiant en l’anècdota, vaig entendre per què. Uns mesos abans, jo mateix havia rebut un missatge misteriós d’algú expert en qüestions policials i de seguretat. Deia que podia tenir el telèfon punxat. De seguida em vaig dir que no tenia res a amagar. Però … Continuar llegint

L’antipujolisme després de Pujol

Diria que s’ha estudiat poc un fenomen que ha sigut, i en part continua sent, clau per entendre la política catalana dels últims gairebé quaranta anys. No és sols un projecte polític i ideològic, sinó també una mena de fixació que en certs moments va esdevenir una obsessió per a determinats sectors, especialment de l’esquerra, és a dir, del PSC i d’Iniciativa (i el PSUC). Parlo de l’antipujolisme, les traces del qual arriben, per bé que debilitades, fins als nostres dies. Fa anys que Pujol viu al marge del dia a dia polític. Tanmateix, la seva ombra continua present, no … Continuar llegint

Caldran nous lideratges

L’independentisme es troba, en part arran de les seves pròpies equivocacions, en una situació extremadament complicada. Per si no fos prou, una colla de tensions molt afilades tenallen i enfronten els partits i les entitats civils. El moment ja no era gens fàcil, però la convocatòria d’eleccions ha incrementat els problemes. Malgrat ser un actor rellevant en la governabilitat espanyola, els partits independentistes majoritaris no tenien res previst en cas d’un avançament. Vist amb una mica de perspectiva, queda clar que el diàleg formava part de la campanya permanent que va començar Pedro Sánchez el mateix dia del triomf de … Continuar llegint

Parlar als no independentistes

Per provar d’aturar o minoritzar l’independentisme, el govern espanyol i l’unionisme sencer van generar dos tipus de narratives distintes. La primera consistia a advertir del terrible futur que espera a una Catalunya separada d’Espanya i anunciar ensems una cruel venjança: Espanya faria la vida impossible a una Catalunya independent, actuant en tot moment i en tots els àmbits contra el nou estat i la seva població. La reacció, per tant, mai no va ser, ni per un minut, provar de comprendre els motius dels catalans i convèncer-los amb promeses d’un tracte millor i, sobretot, més respecte, tal com va fer … Continuar llegint

Twitter contra la democràcia

Són molts els que un dia no poden més i decideixen, per exemple, abandonar Twitter. O bé Facebook o qualsevol altra xarxa social. Esborrar el seu compte. Fugir-ne. Alguns amb el temps s’ho repensen i tornen a la xarxa. Però d’altres, no. El debat públic ha deixat de passar exclusivament pels mitjans de comunicació tradicionals, el que en anglès en diuen ara ‘legacy media’. Lorenzo Gomis va titular un dels seus llibres ‘El medio media’, títol que resumeix amb simplicitat la funció dels mitjans de comunicació. Fan de mitjancers. Entre el públic i el que passa. Entre el públic i … Continuar llegint

Un demà de robots i suïcides?

Un dels camps d’investigació més fascinants és el relacionat amb la intel·ligència artificial i amb l’anomenat ‘deep learning’, és a dir, les tècniques que fan possible que un robot sigui capaç d’aprendre. Moltes universitats al món, i moltes empreses –entre d’altres els grans gegants d’internet– persegueixen el sant grial que farà que no siguem capaços de distingir una màquina d’un humà. Hi ha qui creu que això, senzillament, no passarà. Soc dels que creu el contrari. Un dels aspectes més intrigants de tot plegat, i que alguns ja es plantegen seriosament, és com evitarà l’home que algun dia les màquines … Continuar llegint

Primers estius a l’illa

Ens assèiem al moll minúscul a mig matí o al vespre, els peus nus penjant sobre el mar. Dúiem, la meva germana i jo, un cubell verd amb quatre dits d’aigua per posar-hi els peixos que, n’estàvem segurs, aquell dia trauríem. Pescàvem amb unes canyes molt senzilles amb un fil de niló lligat i un ham. L’esquer eren engrunes de pa pastades amb aigua de mar. Hi passàvem hores. A voltes abandonàvem el moll i ens n’anàvem a l’altra banda, a la punta rocosa on acaba la platgeta de Na Macaret. Na Macaret, a la costa nord de Menorca, és … Continuar llegint

Tom Wolfe: realitat i ficció

El destí va voler que al mes de maig morís Tom Wolfe, el Balzac de Park Avenue. Wolfe ocupa un lloc d’honor en el meu particular santuari de grans periodistes. L’acompanyen una colla d’altres noms, però ell és el primer per qui vaig sentir una admiració insubornable. Sempre m’he maleït per no haver provat de conèixer-lo quan, el 2013, va ser a Barcelona, com sí que havia pogut conversar amb dos altres membres del meu santoral: Kapuscinski (el 2005, per rebre el doctorat honoris causa de la Universitat Ramon Llull) i Talese (el 2011, quan va pronunciar una conferència a … Continuar llegint

El (re) trobament amb el pare

Posant l’esquena dreta, un ancià condueix una furgoneta pickup amb un barret de propaganda on hi diu -falsament- que ha guanyat un gran premi. A la caixa de la furgoneta, un compressor d’aire acabat de comprar. Woody Grant no hauria de conduir, però ho fa. Als peus del seient del conductor s’hi ajup, perquè no el vegin, el seu fill David. La pickup brilla mentre travessa majestuosament -perquè tothom ho vegi- el carrer principal del poble d’on el Woody és originari. Uns quants veïns el veuen. Entre ells, el malvat antic soci del Woody i la xicota de la seva … Continuar llegint