Ho fien tot a la força bruta

Alts càrrecs del Govern detinguts, guàrdies civils irrompent a la Generalitat i a la seu de la CUP, empreses i particulars escorcollats, amenaces als mitjans de comunicació pel fet de difondre publicitat sobre el referèndum, tancament barroer de pàgines web, assetjament a més de set-cents alcaldes, prohibició d’actes públics, recurs al delicte de sedició com a revenja contra manifestacions pacífiques, advertiments als directors de centres d’ensenyament… No s’atura aquí la cosa, ja que, a més, l’economia catalana ha estat intervinguda per Madrid -sobrevivim al caire de l’ofec-, de la mateixa manera que el ministeri de l’Interior maniobra a través de … Continuar llegint

Trump, inintel·ligible

De sempre han existit governants extravagants i forassenyats. En el moment d’escriure aquestes ratlles trobem a la cartellera teatral barcelonina, per exemple, l’obra d’Albert Camus dedicada a Calígula. Sense marxar de Roma, hi ha Neró. O, més tard, Mussolini, Idi Amin Dada i tants d’altres. Abunden els tipus delirants en les dictadures, i en especial en dictadures del que abans se’n deia el Tercer Món -penso ara en l’extraordinari retrat de l’etíop Haile Selassie que va fer Kapuscinski-, encara que no només del Tercer Món. On és més complicat de comptar-ne és en el ram de països que conformen les … Continuar llegint

Karl Ove i tots nosaltres

aig començar a llegir Karl Ove Knausgård quan va sortir La mort del pare, el primer volum de la sèrie de sis novel·les titulada La meva lluita. Algú me’n va parlar. No solc, ja fa uns anys, llegir gaires novel·les i, per tant, dedueixo que qui me’l va recomanar devia ser molt convincent. Soc dels que s’hi van enganxar, potser no com si es tractés d’una droga irresistible, tal com li va passar a l’escriptora anglesa Zadie Smith, però m’hi vaig enganxar. Després de La mort del pare vaig empassar-me’n la resta, fins a arribar al cinquè i penúltim volum, … Continuar llegint

La tramuntana i les ganes de viure

El cementiri d’Alaior es troba sortint de la vila per Es Camí Nou, que és recte com una plomada i apunta al nord. Es cementeri, com diuen els menorquins, està situat en una posició elevada, en una talaia des d’on sembla vigilar les nou mil ànimes que un dia haurà d’acollir. Els murs són blancs de calç i dintre seu hi ha xiprers i palmeres, i a fora pins i oliveres. A Es Camí Nou, uns metres abans del cementiri, hi ha una construcció en forma de cub, una mena de gran púlpit, que serveix per donar la sortida a … Continuar llegint

Segrestats i en mans de les CUP

Les desagradables notícies sobre els Pujol continuen aterrant a les pàgines dels diaris, colpejant la base social convergent. En el seu moment la perseverança i força de les onades van erosionar dramàticament la roca abans inexpugnable i no hi va haver altre remei que clausurar Convergència Democràtica. Certament, el partit ja en tenia força, de problemes. Però l’escàndol de la família Pujol és el que va precipitar la decisió. La va prendre Artur Mas. Al marge del cas Pujol i del reguitzell d’altres casos de corrupció, el que ha fet més mal a Convergència i al PDECat és el resultat … Continuar llegint