Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), Espanya es troba entre els estats de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb major desigualtat salarial, això és, amb major desigualtat entre el 10 per cent que més cobra i el 10 per cent que cobra menys. La desigualtat és un terme que s’utilitza profusament en els mitjans de comunicació, de manera que pràcticament s’ha convertit en un tòtem. Val la pena, doncs, rumiar-hi una mica. Imaginem un país de 1.000 habitants on tots són riquíssims. La desigualtat no existeix. Imaginem un altre país també de 1.000 habitants on tots … Continuar llegint →

L’empenta colossal i quasi salvatge dels mercats envesteix violentament contra els països de la perifèria europea. Espanya i Itàlia bracegen com poden per mirar que el corrent no els arrossegui cap a l’abisme. Si resulten vençudes, amb elles se n’anirà en orris l’euro. El projecte de la unitat europea pot convertir-se ràpidament en un record per a ancians nostàlgics i sentimentals. Un desastre al qual, certament, els governs europeus, amb els seus egoismes, amb la seva miopia, amb la seva incapacitat, hauran contribuït d’una manera en termes històrics pràcticament incomprensible, si no folla. Però no ens desviem: en el nucli … Continuar llegint →

Una de les qüestions que m’han intrigat i em continuen intrigant d’aquesta crisi econòmica és que a penes s’hagi parlat del dit diner negre i dels capitals que es troben a l’estranger, en paradisos fiscals. És evident que ens aniria la mar de bé que l’economia submergida aflorés i que els milions i milions que s’amaguen a l’estranger tornessin a casa. Però, com deia, no se’n parla i, encara menys, es fan propostes realistes per afrontar aquest problema. Segurament falta valentia. Entre les excepcions, unes declaracions del ministre Corbacho i, potser, un real decret llei que amnistiarà els empresaris que … Continuar llegint →

“Treballa com un suec encara que siguis de l’Hospitalet”, deia la provocadora publicitat de la beguda V-Energy Drink. En llegir l’eslògan, em va venir al cap la cèlebre frase de Samuel Eto’o: “Corro com un negre per viure com un blanc”. No obstant, ni una ni l’altra reflecteixen el que està passant en el món realment, que s’adiria més amb alguna cosa així: “Estalvia com un xinès, o no faràs res”. La setmana passada l’encetàvem assabentant-nos que l’agència de ‘rating’ Standard & Poor’s amenaçava el president Obama de rebaixar la qualificació del deute dels EUA, una cosa que, senzillament, no … Continuar llegint →

UGT, CCOO i USO han convocat no un ni dos, sinó vint-i-dos dies de vaga a Aena. Es tracta, un cop més, de la clàssica vaga amb ostatges. Els ostatges som vostè, jo, el conjunt de ciutadans, el sector turístic, l’economia catalana en general… Tots. Es tracta d’utilitzar els altres, perjudicant-los tant com es pugui, per salvar la pròpia situació personal. A Aena no volen que res canviï i no els expliquis que hi ha una crisi monstruosa, que molts aeroports estan mal gestionats i que forces són un veritable forat negre financerament parlant. Que hi ha mala intenció en … Continuar llegint →

Ho comentem, al•lucinats, amb un amic. En un tres i no res, Catalunya s’ha quedat sense caixes i només uns quants (Cabana, Serra Ramoneda i pocs més) han piulat. Anys i panys lloant el “model català” de caixes i resulta que, com si fos un truc del Mag Lari, ben aviat les haurem perdut absolutament totes.Primer va ser el FROB, que envaïa de forma flagrant les competències catalanes sobre caixes –per cert, com està el recurs d’inconstitucionalitat que el conseller Castells va anunciar que havia presentat?-, després el constant assetjament a les entitats i finalment el decret que farà que … Continuar llegint →

Aquesta setmana passada hem assistit a un veritable festival AVE. El príncep Felip inaugurava la línea Madrid-Albacete, mentre son pare ho feia dissabte amb la Madrid-València (que ha d’arribar a Múrcia). Espanya –que ja en té la xarxa més gran d’Europa- aviat tindrà AVE pertot, sense importar gaire que els milers i milers de milions d’euros que ens costa l’operació tinguin o no tinguin justificació des d’un punt de vista econòmic.Així, entre d’altres, tindran AVE les quatre capitals de província gallegues, les tres basques i també Astúries i Cantàbria. Igualment, el tren unirà les dues extremenyes, Càceres i Badajoz. Si … Continuar llegint →

Comprenc i comparteixo la indignació. Observant i escoltant la gent atrapada en els aeroports, amb els bitllets a la mà, no puc deixar de sentir amb ells l’estupefacció, el disgust i la ràbia. Provant de racionalitzar l’assumpte se m’ocorre que ningú no hauria de poder fer xantatge a la societat d’aquesta manera. Antigament les vagues tenien com a objectiu castigar l’amo de la fàbrica, que veia aturada la producció. Ara del que es tracta és de fer la vida impossible al ciutadà normal i corrent per tal que les autoritats cedeixin. Les coses han canviat. També ha de canviar, per … Continuar llegint →

Que Antoni Castells s’enfadi fins a ratllar l’encoleriment cada vegada que l’oposició li retreu que el tripartit marxarà deixant els calaixos buits i un endeutament només comparable al del govern valencià de Francisco Camps resulta com a mínim paradoxal. Oimés perquè la Generalitat ha emès bons per valor de 3.000 milions d’euros. Els bons tenen un cost altíssim: a l’interès, del 4,75 per cent, s’hi ha de sumar els costos d’intermediació, d’un 2 o 3 per cent, i, encara, les corresponents despeses de publicitat i màrqueting de l’administració catalana. A la vista d’això resulta obvi, crec, que aquesta oferta de … Continuar llegint →

Els ministres d’Economia i Finances dels vint-i-set van decidir dimarts que els països membres hauran de sotmetre els seus pressupostos al control europeu abans d’aprovar-los. Així, caldrà que presentin els seus comptes a Brussel·les per ser avaluats i debatuts. L’objectiu és que Europa –i molt en especial els països de l’euro- vagin en una mateixa direcció i també evitar contradiccions i desequilibris. O sigui: que estats com Irlanda, Itàlia o Espanya (que ha de passar d’un dèficit de l’11,2 per cent el 2009 al 3 per cent el 2013) no es desmarxin i compleixin els objectius establerts. Em penso que … Continuar llegint →