Conclosa en molt pocs dies l’extensa –es troba més a prop de les 700 pàgines que de les 600– darrera obra de Vicenç Villatoro, Un home que se’n va. Villatoro hi ha invertit uns quants anys, durant els quals ha buscat incansablement, obsessivament, qualsevol ombra, qualsevol rastre, del tipus que fos, sobre el seu avi, Vicente Villatoro Porcel. El nét persegueix l’avi amb l’afany declarat de saber-ho tot. Tot. El mateix objectiu és una utopia: com l’autor admet, és impossible saber-ho tot de ningú. Fins i tot és molt sovint enormement complicat esbrinar qui som exactament nosaltres mateixos (deia Josep … Continuar llegint