Vicente, Vicenç

Conclosa en molt pocs dies l’extensa –es troba més a prop de les 700 pàgines que de les 600– darrera obra de Vicenç Villatoro, Un home que se’n va. Villatoro hi ha invertit uns quants anys, durant els quals ha buscat incansablement, obsessivament, qualsevol ombra, qualsevol rastre, del tipus que fos, sobre el seu avi, Vicente Villatoro Porcel. El nét persegueix l’avi amb l’afany declarat de saber-ho tot. Tot. El mateix objectiu és una utopia: com l’autor admet, és impossible saber-ho tot de ningú. Fins i tot és molt sovint enormement complicat esbrinar qui som exactament nosaltres mateixos (deia Josep … Continuar llegint

El país de los corruptos

Dentro de la extravagante manera -por lo visceral-que tienen algunos de intentar quitar de la cabeza a los catalanes la consulta y/o la independencia nos vamos encontrando a cada paso con la amenaza (Catalunya no solo se convertiría en un estado paria, sino que vagaría por el insondable espacio sideral) o el insulto («nazis» quizás es el peor de ellos, por la frivolidad y pocas entendederas que demuestra). Tal curiosa forma de seducción se despliega en un abanico de líneas argumentales. Una de ellas pasa por difundir un relato que toma como fertilizante el ancestral anticatalanismo presente en una cierta … Continuar llegint

El Lluís no fa vacances

La majoria pensem en les vacances d’estiu amb un desig intens, les anhelem fortament. Les esperem amb candeletes. Setmanes abans ja no tenim al cap gairebé res més que les vacances. El moment en què ens aixecarem de l’escriptori o desarem les eines. Durant aquest període en què els dies de festa no són lluny però tampoc no acaben d’arribar, les vacances ajuden a fer passar les jornades de feina, mentre es dibuixen al nostre cap escenes idíl·liques a la muntanya, a la platja o en algun indret més o menys exòtic. Les vacances, quan arriben, buiden les ciutats. La … Continuar llegint

Incertidumbre y esperanza

La historia no camina nunca al mismo paso. Hay momentos en que parece casi detenerse, como si nada importante pudiera ocurrir. Otras veces, los hechos se suceden extraordinariamente deprisa. Tenemos la sensación de hallarnos en el umbral de uno de estos momentos. En el umbral de un acelerón histórico y también, al mismo tiempo, ante una orografía que se presenta intrincada, accidentada y hasta peligrosa. Lo que viene muchos lo viven en Catalunya con un fondo de inquietud -la incertidumbre es gigantesca- y, a la vez, con una inmensa esperanza de cambio. En las próximas semanas y meses seguiremos las … Continuar llegint

Deconstruir, reconstruir

Los vientos que azotan Catalunya son poderosos. De un lado, la trágica crisis económica y sus consecuencias sobre la vida de los ciudadanos. En segundo lugar, el desprestigio institucional, causado por los casos de corrupción y por la grave avería que se percibe en instituciones fundamentales. Finalmente, el soberanismo popular, cuya amplitud y determinación ha modificado el terreno de juego. En el hemisferio político izquierdo el resultado más visible ha sido la fragmentación. Ha ocurrido y sigue ocurriendo en el PSC, atrapado en sus contradicciones e idas y venidas, pero también víctima de su condición de partido centrado, de gobierno, … Continuar llegint

La cultura i les persones, els canvis

Vivim i viurem en els pròxims anys forts canvis en tots els ordres. Aquests canvis afecten directament la manera com els ciutadans ens relacionem amb la cultura, i en concret amb les institucions culturals. L’univers digital en les seves múltiples formes és un dels agents principals de la transformació, encara que no l’únic. Davant del que està succeint, creiem, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el pitjor que es pot fer és no fer res. Quedar-nos inactius, immòbils. O bé situar-nos a la defensiva, recorrent a les fórmules de sempre, aparentment segures. En el cas del … Continuar llegint

Hollande: l’home i el polític

A la vida una cosa és el que hauria de ser i una altra el que és. La teoria o la pràctica. Aquesta distància, ineludible, sovint irritant, es fa palesa vivament en el cas que continua somovent França. Parlo de la infidelitat del president de la República, que, per a desesperació de la seva parella, Valérie Trierweiler , mantenia i, se suposa, manté una relació amb una altra dona, l’actriu  Julie Gayet. Unes fotografies publicades per la revista Closer van destapar l’ affaire amorós. Al meu entendre, es tracta d’una intrusió en la intimitat i, per tant, en la llibertat, … Continuar llegint

Lo que viene

Se confirma a cada día que pasa. Lo apuntábamos en nuestro artículo del pasado día 7 ( No piensa moverse ) y hoy parece fuera de duda. Mariano Rajoy, el PP, han decidido no ceder ni un milímetro, y empujar a Catalunya a seguir adelante o rendirse. El PP confía en que el amplio consenso catalán en torno al derecho a decidir y el apoyo al Estado propio van a resquebrajarse, lo que convertirá en estéril el impulso soberanista. Los poderes formales e informales españoles saben, además, que controlan un auténtico arsenal de recursos legales e institucionales, que van a … Continuar llegint

Seguretat i llibertat: els límits

En un calabós de Fort Meade (Maryland), no gaire lluny de Washington, passa les hores el soldat Bradley Manning, el noi a qui estan jutjant per haver facilitat a Julian Assange la pólvora informativa que va fer esclatar l’escàndol Wikileaks. Des de Fort Meade, el Finisterre de l’espionatge, un immens polígon consagrat al secret, es va llançar el ciberatac més formidable de la història, destinat a entorpir l’enriquiment d’urani iranià. També des de Fort Meade, fa uns dies que ho sabem, s’ha espiat, amb la col·laboració voluntària o obligada de grans companyies tecnològiques, una quantitat desconeguda, però massiva, de comunicacions … Continuar llegint

Movimiento y desplome

Lo importante del sondeo publicado por El PERIÓDICO no es tanto que retrate un momento concreto (que es lo que pretenden ser los sondeos), sino que ese retrato confirma que la sociedad catalana se está moviendo en una determinada dirección. Como el análisis daría para mucho, intentaré concentrar lo más relevante en cinco breves apuntes. Primer apunte. La mayoría que apoya al Govern, la suma de CiU y ERC, crece. Eso sí, con un trasvase importante de voto –que se manifestó ostensiblemente en las elecciones del 25-N– de los nacionalistas a los republicanos. La suma de CiU y ERC pasaría … Continuar llegint