Dentro de la extravagante manera -por lo visceral-que tienen algunos de intentar quitar de la cabeza a los catalanes la consulta y/o la independencia nos vamos encontrando a cada paso con la amenaza (Catalunya no solo se convertiría en un estado paria, sino que vagaría por el insondable espacio sideral) o el insulto («nazis» quizás es el peor de ellos, por la frivolidad y pocas entendederas que demuestra). Tal curiosa forma de seducción se despliega en un abanico de líneas argumentales. Una de ellas pasa por difundir un relato que toma como fertilizante el ancestral anticatalanismo presente en una cierta … Continuar llegint →

La majoria pensem en les vacances d’estiu amb un desig intens, les anhelem fortament. Les esperem amb candeletes. Setmanes abans ja no tenim al cap gairebé res més que les vacances. El moment en què ens aixecarem de l’escriptori o desarem les eines. Durant aquest període en què els dies de festa no són lluny però tampoc no acaben d’arribar, les vacances ajuden a fer passar les jornades de feina, mentre es dibuixen al nostre cap escenes idíl·liques a la muntanya, a la platja o en algun indret més o menys exòtic. Les vacances, quan arriben, buiden les ciutats. La … Continuar llegint →

La historia no camina nunca al mismo paso. Hay momentos en que parece casi detenerse, como si nada importante pudiera ocurrir. Otras veces, los hechos se suceden extraordinariamente deprisa. Tenemos la sensación de hallarnos en el umbral de uno de estos momentos. En el umbral de un acelerón histórico y también, al mismo tiempo, ante una orografía que se presenta intrincada, accidentada y hasta peligrosa. Lo que viene muchos lo viven en Catalunya con un fondo de inquietud -la incertidumbre es gigantesca- y, a la vez, con una inmensa esperanza de cambio. En las próximas semanas y meses seguiremos las … Continuar llegint →

Vivim i viurem en els pròxims anys forts canvis en tots els ordres. Aquests canvis afecten directament la manera com els ciutadans ens relacionem amb la cultura, i en concret amb les institucions culturals. L’univers digital en les seves múltiples formes és un dels agents principals de la transformació, encara que no l’únic. Davant del que està succeint, creiem, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el pitjor que es pot fer és no fer res. Quedar-nos inactius, immòbils. O bé situar-nos a la defensiva, recorrent a les fórmules de sempre, aparentment segures. En el cas del … Continuar llegint →