Retrat Marçal Sintes

Benvingut al meu web!

En aquest espai hi trobaràs un resum del meu itinerari personal i periodístic, així com els últims articles que he publicat, entre d’altres materials. Tot plegat amb l’afany que, si vols, em puguis conèixer una mica millor tot compartint la paraula, que sempre és, com va dir Montaigne, meitat de qui la pronuncia, meitat de qui l’escolta. Espero de veritat que acceptis la invitació.

L'euro, amenaçat per ZP

El Singular  |  dilluns, 1 de març de 2010  | 


“El pròxim camp de batalla de l’euro: Espanya”
Titular de ‘The Wall Street Journal’

Un article a ‘The Wall Street Journal’ de dijous sobre el perill que pot representar Espanya per a l’euro ha causat força mullader, com ho han fet en el passat recent altres del ‘Financial Times’. El text, escrit per Stephen Fidler, descriu la mala situació econòmica d’Espanya i assegura que Madrid té davant seu tres possibilitats: no fer res, prendre mesures fermes i sovint impopulars o... sortir de l’euro.

L’economista de referència de l’esquerra, Paul Krugman, ha assenyalat, de la seva banda, que el major perill per a l’eurozona és Espanya i no Grècia. A Davos, el també economista Rubini va advertir que Espanya pot amenaçar el futur de l’euro. El comissari Almunia va comparar, com es recordarà, Grècia i Espanya.

L’euro impedeix que Madrid pugui devaluar la moneda per poder exportar més i incentivar el turisme, entre d’altres coses. Però el problema no és només espanyol. Si l’economia espanyola –que multiplica per quatre la grega- dóna senyals de debilitat, és possible que es desencadenin forts atacs contra l’euro que empitjorin molt les coses. I per a Europa salvar Espanya no és tan senzill com fer-ho amb Grècia. En el citat article de Fidler, s’esmenta la xifra que, segons una estimació de BNP, s’hauria d’invertir per rescatar Espanya: 200.000 milions de dòlars.

Si Zapatero no deixa de perdre temps –fa dos anys que en perd- i renuncia a fer més animalades, és a dir, renuncia, per exemple, a la pujada de l’IVA, si Zapatero no
actua d’una vegada –com més trigui més costarà sortir del pou- pot ser que aconsegueixi esberlar l’euro –que, diguin el que diguin es troba entre les millors coses que ha fet Europa- i acabem vivint potser no com amb la pesseta dels 90 sinó dels anys 60.
Valoració d'usuari:   / 0 votacions
Pitjor          Millor