‘¡Trata de arrancarlo, Pere!’

A ERC tenen algunes coses clares. Són conclusions a què han anat arribant mitjançant un procés intern de reflexió i decantament. Aquestes conclusions, convertides en premisses, els han portat a fer una sèrie de moviments i canvis que s’han concretat de manera molt seguida, a raig. Aquestes coses, un cop decidides, cal executar-les el més ràpidament i netament possible. Intentem, primer, repassar aquestes premisses de què parteix Esquerra i, a continuació, en veurem els moviments i canvis resultants. Les premisses de què parteix ERC són fonamentalment: a) L’any que queda abans de les eleccions no serà un passeig triomfal ni … Continuar llegint

Operació Catalunya: traïció a la democràcia

Molt abans de l’1-O, el setembre de 2012, el govern de Mariano Rajoy va mobilitzar la cúpula del ministeri de l’Interior, al capdavant de la qual hi havia Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de fer naufragar com fos el procés independentista. L’anomenada policia patriòtica va actuar al marge de la llei amb l’afany d’arruïnar la reputació i destruir personalment polítics, empresaris i altres personalitats vinculades, realment o aparentment, a l’independentisme. Les revelacions sobre l’operació Catalunya s’han anat succeint en un degoteig que fa anys que dura. Aquests dies hem conegut noves informacions que apunten que Mariano Rajoy estava perfectament al … Continuar llegint

El pacto como rareza

Se ha puesto en marcha en el Congreso una nueva reforma exprés de la Constitución. Así, donde pone “disminuidos” en unos pocos días se podrá leer “personas con discapacidad”. El cambio responde a una justa reivindicación social y es un acierto. Esta va a ser la tercera vez que se modifique la Constitución. En las dos ocasiones anteriores, en 1992 y 2011, los cambios fueron fruto de la exigencia europea. En el primer caso, para permitir a los ciudadanos de la UE ser candidatos en las elecciones municipales y, en el segundo, para limitar el margen de deuda y déficit … Continuar llegint

Fer el català més útil

“Jo, com saps, fa temps que em plantejo retirar-me, i una de les raons, entre d’altres, és que crec que els meus nets no entendran les novel·les del seu avi. Això del català en dues o tres generacions s’haurà perdut, haurà esdevingut una cosa estranya per a la majoria del jovent”. Són paraules d’un escriptor català i en català amb una llarga trajectòria darrere i que col·lecciona una molt important llista de premis. Aquest amic meu s’expressa així quan apareix en la conversa la qüestió de la llengua. El novel·lista fa temps que s’ha adonat, com qualsevol que tingui oïda, … Continuar llegint

La fanfarroneria surt cara, Pedro

El govern de Pedro Sánchez va dissenyar la primera —i per aquest motiu encara més determinant— gran votació del curs polític com un parany, una teranyina dissenyada per atrapar-hi les voluntats dels seus aliats de la investidura. Així, va recórrer al decret llei, a tres concretament, i els va convertir en una autèntica macedònia carregada de fruites de diferents mides, colors i olors. L’objectiu era que, en no poder-se destriar naps de cols, o plàtans de maduixes, els potencials aliats s’ho haguessin d’empassar tot junt, d’una cullerada i sense escarafalls. Si no acceptes això o allò, impediràs que la pensió … Continuar llegint

La independència no la vam tenir a tocar

Llegeixo, com sempre, amb atenció l’article que firma a ElNacional.cat l’advocat i escriptor Jordi Cabré. En aquest text concret, intitulat “Aparcar la independència”, esmenta el professor Mas-Colell i en destaca una seva afirmació (“la independència és impossible perquè Europa no ho vol”). A continuació, Cabré enuncia amb contundència: “Em sembla una afirmació [la de Mas-Colell], a banda de falsa, immoral. Per què immoral? Immoral perquè la vam tenir als dits. Perquè ja sabem com es fa, però no vam gosar agafar-la”. Hi insistirà més d’un cop després, per exemple quan assenyala “Vam demostrar que era possible. I vam demostrar com … Continuar llegint

La Banda del Empastre nos visita

Hace varios días se pasearon por Catalunya media docena de eurodiputados, integrantes de una misión que debía analizar los pros y contras de la enseñanza en catalán. Todos eran de los grupos de la derecha, la extrema derecha o los liberales, ya que el resto del Europarlamento no había querido prestarse a la tomadura de pelo. Atendían a una demanda oficialmente formulada por la Asociación por una Escuela Bilingüe -cuya obsesión es acabar con la inmersión lingüística-, pero detrás de los ‘misioneros’, cómo no, estaban el PP, Vox y Ciudadanos. Como mánager y entrenadora del equipo, la popular Dolors Montserrat, … Continuar llegint

Junts, amb els deures per fer

L’octubre del 2017, Oriol Junqueras i ERC van resultar determinants perquè, el dia 27, Carles Puigdemont dugués a terme la declaració frustrada d’independència. Els republicans, però no únicament ells, esclar, van empènyer Puigdemont perquè es llancés, tot i els dubtes del president. A pesar d’això, poc després, Esquerra Republicana va fer un cop de timó i va passar de l’unilateralisme al pragmatisme i la negociació amb el PSOE. La història és prou coneguda. Junqueras va entendre molt aviat que el que s’havia viscut era, malgrat l’èpica d’alguns episodis, fonamentalment una derrota de l’independentisme a mans de l’Estat. Va entendre igualment … Continuar llegint

El naufragio moral de Podemos

Los cinco diputados que Podemos obtuvo el pasado julio han roto con Sumar y ya se sientan en los bancos del Grupo Mixto del Congreso. El partido nacido del impulso del 15M acaba de escribir el que, o mucho me equivoco, o es el penúltimo capítulo de su corta historia. Muy poco después de crearse y con Pablo Iglesias al frente, Podemos consiguió, en 2014 y 2015, magníficos resultados en las urnas, y muchos pensaron entonces que su célebre grito de “¡Sí se puede!” era en realidad una premonición. Pero los morados, que tejieron complicidades con otras formaciones de izquierdas … Continuar llegint

Vox arrossega Feijóo cap al pedregar

L’hi va etzibar amb rotunditat marca de la casa Andoni Ortuzar, del PNB, a Alberto Núñez Feijóo durant l’intent estèril, propagandístic, del popular perquè el Congrés l’investís president del govern: “Si aquí el que s’ha de fer és triar entre Feijóo o amnistia, doncs miri, plantejades així les coses, amnistia”. Em temo que el líder del PP no va captar el missatge, més profund del que pugui semblar d’entrada, del jetzale. No ho va captar perquè no va deixar d’agitar el carrer —seguint el mot d’ordre d’Aznar—, vomitant insults contra Sánchez, mobilitzant els seus peons i aliats —com Manfred Weber— … Continuar llegint