Des de la Conselleria d’Interior han decidit que, abans d’acabar la legislatura, valia la pena deslliurar els amos dels prostíbuls de portar les seves noies (o nois) a revisió mèdica. Les prostitutes, doncs, s’han quedat sense revisions mèdiques periòdiques (el govern ha encolomat als ajuntaments el seu estat d’higiene i salut) i els amos dels clubs i cases de relax amb una preocupació menys. “Veieu com no sempre afegeix burocràcia, l’administració? L’esquerra de debò també sap estar al costat de l’empresa i estalviar-li tràmits molestos…”, deuen haver dit els excomunistes de la conselleria als emprenedors del ram del sexe. El … Continuar leyendo →

És una notícia que ha aparegut en un racó del diari i en les cues dels programes informatius: un equip d’investigadors britànic ha aconseguit desvelar el complex codi genètic del blat, en concret de la varietat ‘chinese spring’. Això ha de permetre en el futur millorar la resistència d’aquest cereal a les malalties i també augmentar-ne la seva producció. Els progressos que s’han aconseguit fins ara ho han estat barrejant varietats de forma tradicional. No és una anècdota. El blat constitueix la base de l’alimentació de més d’una tercera part de la població mundial, la qual continua creixent, el que … Continuar leyendo →

Pragmatisme Al Vendrell i Calafell van tirar, em sembla, pel dret a l’hora d’afrontar el problema del top manta. Com que els alcaldes i, en general, la gent dels ajuntaments solen ser gent pragmàtica, van prendre una decisió pragmàtica, això és, que els manters tinguin una zona per a ells i no s’instal·lin per tot arreu. Com se sap, ser pragmàtic sovint vol dir triar el mal menor. Així ho van fer, sense atendre gaires consideracions més. Un problema que era gros ara serà menys gros, que devien pensar. Il·legalitat Aleshores surt en tromba el ram del comerç i un … Continuar leyendo →

Gitanos La darrera polèmica motivada per Nicolas Sarkozy, del qual admiro algunes coses, com el seu coratge polític, es deu al desmantellament de campaments de gitanos romanesos i búlgars, als quals es convida a tornar al seu país. El tracte consisteix a entregar-los uns diners i un bitllet d’avió a canvi que se’n vagin. Tot i que els ciutadans romanesos i búlgars poden circular lliurament per França, s’hi poden quedar només tres mesos, segons el que estableix una moratòria de què disposa París. Rebuig La mesura sarkoziana presenta alguns problemes d’ordre tècnic. Per exemple, que l’immigrant, un cop al seu … Continuar leyendo →