El català se’ns escola entre els dits

Aquest meu amic, escriptor veterà que ha guanyat un grapat de premis, fa una parada i conclou: “El Procés independentista respon a l’angoixa d’un poble que sap que la seva identitat, començant per la llengua, se’n va en orris. Va ser el darrer afany, el darrer cop de cua”. De primer vaig trobar estranya, xocant, la seva afirmació, i la vaig desar en un calaixet de la memòria. La conversa de què parlo es va produir després de l’1 d’Octubre i quan els protagonistes de l’intent independentista eren a la presó o bé havien fugit. Temps després, però, he pensat … Continuar llegint

Habermas, un europeu contra els bàrbars

Començo a rumiar en aquest article d’avui després que Feijóo assenyalés que les paraules de Felip VI, admetent tímidament que en la conquesta d’Amèrica es van produir “abusos”, s’han de “contextualitzar”. Una manera com una altra de dir que, en realitat, no cal fer-ne gaire cas i que el rei no volia dir el que va dir. El líder del principal partit de l’oposició encara afegiria que “fer ara un examen de les coses que van ocórrer al segle XV és un disbarat”. Mentrestant, continua la sagnant guerra d’agressió de Putin contra Ucraïna, les matances de palestins a Gaza i … Continuar llegint

Periodisme honest i en català

L’any que ve, aquest any 2026 en què estem a punt d’entrar, L’Eco de Sitges farà 140 anys. D’aquell Ilunyà 1886 ençà, aquesta publicaciô ha acompanyat i servit els sitgetans —i, ara, també els ribetans— amb un esperit i un afany que sôn justament el que han fet possible aquest llarguíssim recorregut. Aquests 140 anys són una prova precisa i concloent de la bona feina que L’Eco ha dut a terme. L’efemèride, un autèntic rècord, esdevé encara més rellevant si la situem en el context d’avui, finals del primer quart del segle XXI. Un moment en què Internet, les xarxes … Continuar llegint

Quan un teatre i una editorial censuren: els casos Helena Jubany i José Bretón

Hem tingut coneixement no fa gaire del cas del musical Em dic Helena Jubany. Un musical necessari. Segons han informat els seus impulsors, l’obra posa l’èmfasi en la personalitat d’Helena Jubany —l’assassinat d’aquesta jove bibliotecària va tenir lloc el 2021 i encara s’investiga— i no en els detalls de la seva mort. La qüestió és que la família Jubany, o, per ser més exactes, una part de la família, va regirar-se contra l’obra quan l’estrena ja estava programada, i el mullader públic consegüent va conduir al Círcol de Badalona, on s’havia de representar, a desdir-se i cancel·lar el lloguer de … Continuar llegint

Junts diu ‘no’ al pacte pel català: com carai s’explica?

M’ho haurien d’explicar ben a poc a poc, de manera molt clara i entenedora, i sobretot afegint-hi algun argument més. Potser soc jo, que em costa. O són ells, els de Junts per Catalunya, o Carles Puigdemont, que no s’expliquen prou bé. O tal vegada el que succeeix és que, efectivament, les raons per autoexcloure’s del Pacte Nacional per la Llengua, firmat dimarts, no són prou sòlides, ni tenen gaire força. El cas és que resto perplex, estupefacte, davant del rebuig de Junts per Catalunya al Pacte, que suposa, d’entrada, 255 milions per a enguany per provar de revertir la … Continuar llegint

Karla Sofía Gascón, les burrades i els Òscars

No he vist la pel·lícula Emilia Pérez, per la qual l’actriu trans Karla Sofía Gascón ha estat nominada als Premis Òscar. Estic convençut —no tinc per què dubtar-ho— que l’actuació de Sofía Gascón és mereixedora d’aquest reconeixement. Segur que el film també està molt bé. Però no és de cinema del que els volia parlar, sinó de la polèmica que ha esclatat entorn de l’actriu espanyola (Alcobendas, 1972) arran d’unes piulades al seu perfil de Twitter (ara X) de fa uns anys, però tampoc no gaires. El mullader té molt a veure amb la política, almenys si l’entenem en un … Continuar llegint

Graupera i Ponsatí descobreixen la sopa d’all

Han aconseguit, Jordi Graupera i Clara Ponsatí, amb la seva pensada sobre l’escola i el català, que es parli d’ells, i del partit nounat Alhora. Sobretot en el món digital, la proposta de doble xarxa educativa, una en català i l’altra només mitjo-mitjo, ha provocat un notable mullader. I, justament, aquesta és la principal virtut de la proposta: que ha fet que es parli de la immersió i, per extensió, de la salut present i futura del català. Aplaudiments. A partir d’aquí, però, temo, la proposta deixa de ser útil. Provo d’explicar-ne les pegues. 1.- La proposta soscava completament les … Continuar llegint

Josep Pla, escurridizo y fascinante

No es un libro, ni creo que la editorial o el autor lo pretendan, para que lo lea todo el mundo, ni siquiera destinado a un público más o menos amplio. Por su peso y tamaño, pero sobre todo por el número inacabable de datos, detalles y anécdotas de toda clase que se acumulan a lo largo de su enciclopédico número de páginas. Hablo de la biografía de uno de los grandes periodistas del siglo XX, Josep Pla. El autor es el profesor Xavier Pla, que titula su obra así: ‘Un cor furtiu. Vida de Josep Pla’ (‘Un corazón furtivo. … Continuar llegint

Fer el català més útil

“Jo, com saps, fa temps que em plantejo retirar-me, i una de les raons, entre d’altres, és que crec que els meus nets no entendran les novel·les del seu avi. Això del català en dues o tres generacions s’haurà perdut, haurà esdevingut una cosa estranya per a la majoria del jovent”. Són paraules d’un escriptor català i en català amb una llarga trajectòria darrere i que col·lecciona una molt important llista de premis. Aquest amic meu s’expressa així quan apareix en la conversa la qüestió de la llengua. El novel·lista fa temps que s’ha adonat, com qualsevol que tingui oïda, … Continuar llegint

El PSOE, la conllevancia y el catalán

Bosteza sobre alguna mesa de subsecretario o en una bandeja con el rótulo de ‘asuntos pendientes’ el anteproyecto de ley de comunicación audiovisual del gobierno español. Son muchos y complejos los aspectos que ambiciona regular el texto, que, además, debe adaptarse a las normas europeas. Sin embargo, lo que ha soliviantado a catalanes, vascos y gallegos es que el borrador menosprecia y abandona a la intemperie las respectivas lenguas cooficiales. Así, se dice, en cuanto a la televisión convencional, que, de la cuota para producciones europeas (51%), la mitad se reservará a obras “en la lengua oficial del Estado o … Continuar llegint