“Jo, com saps, fa temps que em plantejo retirar-me, i una de les raons, entre d’altres, és que crec que els meus nets no entendran les novel·les del seu avi. Això del català en dues o tres generacions s’haurà perdut, haurà esdevingut una cosa estranya per a la majoria del jovent”. Són paraules d’un escriptor català i en català amb una llarga trajectòria darrere i que col·lecciona una molt important llista de premis. Aquest amic meu s’expressa així quan apareix en la conversa la qüestió de la llengua. El novel·lista fa temps que s’ha adonat, com qualsevol que tingui oïda, … Continuar llegint →

Bosteza sobre alguna mesa de subsecretario o en una bandeja con el rótulo de ‘asuntos pendientes’ el anteproyecto de ley de comunicación audiovisual del gobierno español. Son muchos y complejos los aspectos que ambiciona regular el texto, que, además, debe adaptarse a las normas europeas. Sin embargo, lo que ha soliviantado a catalanes, vascos y gallegos es que el borrador menosprecia y abandona a la intemperie las respectivas lenguas cooficiales. Así, se dice, en cuanto a la televisión convencional, que, de la cuota para producciones europeas (51%), la mitad se reservará a obras “en la lengua oficial del Estado o … Continuar llegint →