Las encuestas no son solo un termómetro

Comparten casi siempre la misma mesa en el comedor de una gran empresa tecnológica de Barcelona. Uno de los ingenieros pregunta en voz alta al sentarse: “¿Qué, ya habéis decidido a quién vais a votar?” Mientras algunos mueven la cabeza y otros miran al plato, hay uno que responde: “No lo sé, depende de las encuestas. Yo siempre me fijo en las encuestas antes de decidir. No soy de los que votan siempre igual”. Son muchos, cada vez más, los que no votan automáticamente, es decir, que no votan siempre al mismo partido convocatoria tras convocatoria. El llamado ‘voto ideológico’, … Continuar llegint

El PSOE, segrestat per Pedro Sánchez

Trobo que, en la discussió que s’ha engegat arran de l’estranya giragonsa de Pedro Sánchez —des de la carta oberta a la ciutadania fins a l’anunci que continuava “amb més força que mai”—, s’està parlant molt poc del PSOE. Tanmateix, el partit fundat pel tipògraf Pablo Iglesias Posse el 1879 és un actor central, i diria que protagonista, d’aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que alguns consideren, si no bona, raonablement útil i altres, completament nefasta, execrable. Estem parlant d’una formació que és una impressionant maquinària política, electoral i de poder a tots els nivells; d’una organització que ha estat fonamental des … Continuar llegint

El País Vasco, tan lejos

Finalmente, el sorpaso de la pujante coalición EH Bildu al PNV, avizorado por las encuestas, no se consumó la noche del domingo. Los jetzales no han perdido nunca unas elecciones autonómicas en votos, y solo una vez lo hicieron en escaños. El domingo empataron a 37 con los abertzales. Las dos fuerzas soberanistas suman, pues, 54 diputados de un total de 75. El resto, todos juntos, solo 21. El PNV se dispone de nuevo a gobernar de la mano de los socialistas. Visto desde Catalunya, es como si allí vivieran en otra era. Tras sacar sus conclusiones del naufragio del … Continuar llegint

La funesta història de Cs

La recordo bé la colla del Foro Babel, el nucli intel•lectual del qual va sorgir l’engendre que va ser, encara és, Ciutadans. Gent amb un passat d’esquerres o molt d’esquerres amarada d’antipujolisme. Menyspreaven Jordi Pujol, a qui anomenaven “botiguer” o “banquer”. Havien interioritzat la idea, formalitzada per Solé Tura, segons la qual la Catalunya-nació és una arma de classe, una superestructura inventada per sotmetre els treballadors. L’internacionalisme marxista mal paït alimentava la verborrea dels del Foro Babel, molts immerescudament aviciats per la indústria cultural en espanyol, que presumien de cosmopolitisme i consideraven la catalanitat poc més que un atavisme rural. … Continuar llegint

Ara toca canviar el finançament

L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, … Continuar llegint

La revuelta de los jueces

España se enfrenta, políticamente, a un sinnúmero de retos, no es ningún secreto. Muchos de ellos, realmente inquietantes. Sería larguísimo inventariarlos. A mi juicio, sin embargo, la guerra abierta entre la élite judicial y el Gobierno de Pedro Sánchez es el problema más grave de todos. Lo es porque trasciende el plano puramente partidista y supone una grave amenaza para la separación de poderes y la salud democrática. Nos hallamos tristemente en tiempos de radicalización y malhumor, de alergia al debate razonado. Unos tiempos que premian al vociferante y al demagogo, en que la templanza se asimila a la debilidad … Continuar llegint

Algunes coses sobre Galícia (i Catalunya)

A les eleccions de diumenge a Galícia i als seus resultats se’ls ha prestat molta atenció. Han estat tractades, atesa la lluita a mort que mantenen el PP i el PSOE, com un episodi transcendental. Se n’han escrit, abans i després, milers i milers d’articles, i s’hi han destinat centenars i centenars d’hores de ràdio i televisió. Provem, a continuació, d’aclarir-ne alguns dels aspectes principals. Veurem també com Galícia i Catalunya, tot i estar allunyades, tenen alguns punts de connexió. 1) El primer aspecte pot semblar una obvietat: Galícia, com Catalunya, és un sistema polític. Cosa que vol dir que … Continuar llegint

El miedo al fracaso atenaza al PP

Alumbrar un nuevo liderazgo en Galicia le está costando Dios y ayuda al PP. Horrores. Ya todos sabían que Alfonso Rueda no es John F. Kennedy, por eso diseñaron una campaña de perfil bajo, sin correr riesgos, confiando en la inercia de tantos años de poder y en la red territorial popular, que abraza estrechamente las ciudades y pueblos gallegos. Se trataba de hablar poco de problemas concretos y echar mano del ataque a Sánchez y la demonización de Puigdemont. A ver si la gente se olvidaba, por ejemplo, de la pésima gestión de la Xunta de la crisis causada … Continuar llegint

A Puigdemont li és igual PSOE o PP

L’independentisme torna a jugar la partida espanyola. ERC va començar a fer-ho poc després de l’octubre de 2017. Junts per Catalunya va executar el seu gir després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol passat, quan una carambola va convertir els seus set diputats en imprescindibles per a Pedro Sánchez. Els juntaires estaven obligats a triar. O Sánchez o repetició d’eleccions. Aleshores, Carles Puigdemont va portar Junts a acordar, primer, la presidència i la resta de la mesa del Congrés i, seguidament, la investidura de Sánchez. Després, també donaria els seus vots en l’agònica votació dels cèlebres decrets llei … Continuar llegint

Carles Puigdemont i la ruleta russa

Ha anat fent camí i repetint-se aquí i allà la metàfora de la “ruleta russa” per provar de descriure, de radiografiar, la manera de negociar la llei d’amnistia de Carles Puigdemont, i per extensió, per derivació, de Junts per Catalunya. La metàfora de la ruleta russa neix fruit, en primer lloc, de la perplexitat. De la perplexitat que entre els periodistes, els analistes i els polítics causa el capteniment, i en concret la forma de negociar, de Puigdemont. Es fa molt complicat per a un observador extern —que en aquest punt vol dir pràcticament tothom, menys l’expresident— entendre la lògica … Continuar llegint