Els motius per al retorn

Carles Puigdemont s’ha esforçat enormement al llarg de tots aquests anys a convertir el seu exili en un altaveu al servei del dret de Catalunya a l’autodeterminació i a la independència. Ho ha fet afrontant enormes dificultats i riscos. La seva obsessió ha estat donar sentit a l’exili i transformar-lo en una eina útil. Tot això té un mèrit concret i indiscutible. Però durant la campanya electoral última Puigdemont es va comprometre davant dels catalans a tornar quan el Parlament celebrés el ple d’investidura, fos per fer-lo a ell nou president o bé a qualsevol altre candidat, singularment Salvador Illa. … Continuar llegint

ERC es deixa seduir per la mantis Pedro Sánchez

Pedro Sánchez va ser dimecres a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, després de molts mesos de no fer-ho. El mateix dia, la vicepresidenta Vilagrà s’entrevistava amb Bolaños, i el conseller Campuzano, amb la seva homòloga Elma Saiz. Grans somriures i afectuosos copets a l’esquena. L’endemà, dijous, continuaven les reunions sobre la investidura. El PSOE i el PSC estan desplegant tots els seus recursos per escenificar, per evidenciar, l’entesa amb Esquerra Republicana. En els últims dies, el govern espanyol s’ha afanyat a complir els acords amb els republicans que dormien al calaix. Així, per exemple, més de 1.500 milions per … Continuar llegint

PSOE i PP es reparteixen el CGPJ com a bons germans

Han trigat més de 2.000 dies, però, finalment, PSOE i PP han arribat a un acord per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La solució és més evident del que en principi es podia pensar: dels vint vocals, deu seran persones prosocialistes i deu més propopulars. El mandat dels actuals membres del Poder Judicial feia cinc anys i mig que havia caducat. Resolt. A la resta de grups parlamentaris (Sumar, catalans, bascos, etcètera, que els bombin, que diria Xavier Trias). La renovació del CGPJ necessita el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats i de tres cinquenes … Continuar llegint

PSC, Puigdemont i ERC: el gran embolic

Transcorregut més d’un mes des de les eleccions al Parlament, i superades entremig unes altres eleccions, les europees, el panorama polític a Catalunya ha esdevingut un embolic fenomenal, un galimaties indesxifrable. Aquelles eleccions les va guanyar el PSC, però de forma insuficient. La clau perquè els socialistes puguin formar govern va anar a parar a mans d’ERC, força que al mateix temps implosionava per culpa dels seus mals resultats. Qui va quedar en segon lloc, Junts per Catalunya, malda per impedir que Salvador Illa es converteixi en president. La situació es veu travessada, a més a més, per la llei … Continuar llegint

Pedro Sánchez, els palestins, la impudícia

Les europees són aquelles eleccions de les quals el ciutadà se sent més allunyat. Malgrat que no és gens així, continua viva la percepció general que la UE i els assumptes de què s’encarrega són vagues i desvinculats de la quotidianitat. És per això que hi vota poca gent i la que ho fa utilitza criteris sobretot ideològics, per tant, menys acostats a qüestions o assumptes concrets i tangibles. Els que votaran, aquest cop sí, ho faran amb la samarreta del seu equip còmodament ajustada. El fet que les coses siguin així facilita que les europees esdevinguin un capítol més, … Continuar llegint

Las encuestas no son solo un termómetro

Comparten casi siempre la misma mesa en el comedor de una gran empresa tecnológica de Barcelona. Uno de los ingenieros pregunta en voz alta al sentarse: “¿Qué, ya habéis decidido a quién vais a votar?” Mientras algunos mueven la cabeza y otros miran al plato, hay uno que responde: “No lo sé, depende de las encuestas. Yo siempre me fijo en las encuestas antes de decidir. No soy de los que votan siempre igual”. Son muchos, cada vez más, los que no votan automáticamente, es decir, que no votan siempre al mismo partido convocatoria tras convocatoria. El llamado ‘voto ideológico’, … Continuar llegint

El PSOE, segrestat per Pedro Sánchez

Trobo que, en la discussió que s’ha engegat arran de l’estranya giragonsa de Pedro Sánchez —des de la carta oberta a la ciutadania fins a l’anunci que continuava “amb més força que mai”—, s’està parlant molt poc del PSOE. Tanmateix, el partit fundat pel tipògraf Pablo Iglesias Posse el 1879 és un actor central, i diria que protagonista, d’aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que alguns consideren, si no bona, raonablement útil i altres, completament nefasta, execrable. Estem parlant d’una formació que és una impressionant maquinària política, electoral i de poder a tots els nivells; d’una organització que ha estat fonamental des … Continuar llegint

El País Vasco, tan lejos

Finalmente, el sorpaso de la pujante coalición EH Bildu al PNV, avizorado por las encuestas, no se consumó la noche del domingo. Los jetzales no han perdido nunca unas elecciones autonómicas en votos, y solo una vez lo hicieron en escaños. El domingo empataron a 37 con los abertzales. Las dos fuerzas soberanistas suman, pues, 54 diputados de un total de 75. El resto, todos juntos, solo 21. El PNV se dispone de nuevo a gobernar de la mano de los socialistas. Visto desde Catalunya, es como si allí vivieran en otra era. Tras sacar sus conclusiones del naufragio del … Continuar llegint

La funesta història de Cs

La recordo bé la colla del Foro Babel, el nucli intel•lectual del qual va sorgir l’engendre que va ser, encara és, Ciutadans. Gent amb un passat d’esquerres o molt d’esquerres amarada d’antipujolisme. Menyspreaven Jordi Pujol, a qui anomenaven “botiguer” o “banquer”. Havien interioritzat la idea, formalitzada per Solé Tura, segons la qual la Catalunya-nació és una arma de classe, una superestructura inventada per sotmetre els treballadors. L’internacionalisme marxista mal paït alimentava la verborrea dels del Foro Babel, molts immerescudament aviciats per la indústria cultural en espanyol, que presumien de cosmopolitisme i consideraven la catalanitat poc més que un atavisme rural. … Continuar llegint

Ara toca canviar el finançament

L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, … Continuar llegint