Presente (y futuros) de Illa y Sánchez

Salvador Illa y Pedro Sánchez volvieron a buscar, y a encontrar, la sintonía en sus discursos de balance del año político. Ambos echaron mano del socorrido letimotiv del “pasar página” e insistieron en que, con ellos, se ha dejado atrás un tiempo, los años marcados por el Procés, de nefastas consecuencias para los catalanes. Según la narrativa socialista, Catalunya ha salido de las tinieblas para adentrarse en un presente de estabilidad y progreso. De luz. Si el PSC y el PSOE de hoy exhiben tal armonía es porque Illa ha asumido con gran docilidad los sucesivos bandazos de Sánchez. Unos … Continuar leyendo

El calvari dels mestres i el periodisme falsari

El 29 d’abril de 2018 el diari madrileny El Mundo publicava les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, insultava el titular. La publicació facilitava dades personals dels mestres i els acusava d’assenyalar i humiliar els alumnes fills de guàrdies civils. La crònica, firmada per l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, donava per cert tot allò de què s’acusava els docents, sense deixar-hi de sucar pa, en el pitjor sentit del terme. Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Carlos Herrera, entre molts altres, van escampar que els mestres, … Continuar leyendo

La ‘fórmula Albares’ per al català i Catalunya

José Manuel Albares, el ministre d’Exteriors espanyol, es va reunir el dimecres 4 de desembre amb la maltesa Roberta Metsola, presidenta de l’Europarlament, per demanar-li que el català, juntament amb el basc i el gallec, es pugui parlar amb normalitat a la Cambra. L’Advocacia de l’Estat espanyola, per la seva banda, ha elaborat un informe defensant la iniciativa. Aconseguir-ho és més fàcil, sobre el paper, que no pas l’oficialitat del català a la UE, assumpte que resta encallat i topa amb les reticències d’alguns estats. Albares va argumentar-ho aquell mateix dia de la següent manera: “No és un assumpte polític … Continuar leyendo

Qui està més atrapat, Pedro Sánchez o Carles Puigdemont?

Carles Puigdemont exigia dilluns a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Amb aquest objectiu, el grup de Junts al Congrés presentava el mateix dia una proposició no de llei al Congrés. La intenció de Puigdemont, sembla, és donar un toc d’atenció —això sí, amb dramatisme— davant el que ell i Junts consideren incompliments de Sánchez o —si volem ser més benevolents— ajornaments i falta de determinació, que són evidents. Les competències en immigració i la qüestió del català a la UE són dos dels exemples que va posar l’expresident. El motiu pel qual l’eina triada per … Continuar leyendo

La virguería contra Sánchez

Los emails del abogado de Alberto González Amador, la pareja de Isabel Díaz Ayuso, están abriendo una nueva vía de agua en el ya maltrecho casco de la nave socialista. Un destrozo que todo hace pensar que va a hacerse mayor, quizás mucho mayor. Por el momento, el asunto de los correos filtrados a la prensa se ha llevado por delante al líder de los socialistas en Madrid, Juan Lobato, mientras se encuentran en peligro a corto plazo el ministro Óscar López y una excolaboradora suya, Pilar Sánchez Acera. Y no solo eso. Por orden del Supremo, la Guardia Civil … Continuar leyendo

Tras el diluvio, Feijóo cabalga de nuevo

Cabalgaba Feijóo a galope tendido, el corcel hincando con fuerza sus pezuñas. Lo flanqueaban los medios de la derecha y los ultras de las redes sociales. “Esta vez sí”, se decía, mientras imaginaba el desplome de Sánchez. Y espoleaba vivamente al animal. Y le susurraba al oído: “Koldo…,” “Begoña…,” “fiscal general…,” incluso “Errejón…”. Estaba realmente de buen humor, entusiasmado. Diríase que excitado incluso, pues le parecía que los escándalos alrededor de Sánchez esta vez, esta vez sí, iban a acabar con él. El paisaje, con sus árboles, riachuelos y cimas, le saludaba a su paso y era como si la … Continuar leyendo

La catàstrofe i la revolució dels bàrbars

El que hem vist i estem veient al País Valencià arran de la catàstrofe té un nom, que s’escriu amb unes majúscules rotundes: incompetència. A més, hem assistit estupefactes també tota a classe d’ocultacions, mentides, desmentiments, contradiccions, rectificacions, falses excuses, etcètera. En conjunt, un espectacle grotesc, pornogràfic, atès que estem parlant d’una gran tragèdia, amb moltes vides perdudes i malmeses, que segur que hauria estat menor si els responsables haguessin actuat una mica millor abans, durant i després. Quan s’esdevenen successos com aquest sempre hi ha conseqüències polítiques. Conseqüències polítiques importants. De fet, l’estira-i-arronsa per provar d’esquivar les responsabilitats es … Continuar leyendo

La UE i el patriotisme de Feijóo

Molt poc després que comencés l’espectacle de la incompetència i les mentides, va engegar-se la previsible baralla política entre els uns i els altres per tractar de treure’s la culpa de sobre. La catàstrofe de la DANA ha enxampat especialment en fora de joc Alberto Núñez Feijóo, que no ha deixat de protagonitzar moviments temptatius, unes vegades, espasmòdics, d’altres, per mirar de sortir el menys tacat possible per l’escàndol valencià. L’obsessió de Mazón, Feijóo i el PP per centrifugar les responsabilitats resultaria grotesca si tot plegat no fos tan trist. El desvergonyiment està sent absolut. Colossal. La desesperació per eludir … Continuar leyendo

Quatre apunts sobre el ‘cas Errejón’

El ‘cas Errejón’ ha copat bona part de l’actualitat dels últims dies. Al polític se l’acusa de comportaments desassenyats i indignes. De segur que l’escàndol farà mal tant a Sumar com al govern de Pedro Sánchez. Provant d’anar més enllà de la picabaralla política, a continuació redacto quatre breus apunts, quatre reflexions de circumstàncies, nascudes a partir de l’observació de com l’opinió pública —en la qual ara les xarxes juguen un rol determinant— ha reaccionat en esbombar-se les acusacions contra el polític. Foc a la plaça pública Íñigo Errejón està sent violentament devorat, ho està sent sense remei. Ell, els … Continuar leyendo

Junts: els convençuts i els que no

No hi va haver sorpreses i tampoc no es van prendre riscos. El congrés de Junts a Calella del cap de setmana passat va ser molt diferent del de fa dos anys. Carles Puigdemont −amb Jordi Turull− ha controlat la situació al mil·límetre i de dalt a baix. No hi ha hagut vel·leïtats assembleàries, ni concessions del tipus “entre tots ho farem tot”. Aquest cop el congrés de Junts ha estat un congrés a l’estil clàssic, dels de tota la vida. Un passeig militar. Les majories, com ha de ser en els congressos com aquests, han estat búlgares. El sector … Continuar leyendo