Donald Trump i l’autenticitat en política

Hi ha un bon nombre d’elements que ens poden ajudar a comprendre per què Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016 i ara hi ha tornat a arribar. Es tracta de factors diversos i de diferent naturalesa. Factors polítics, econòmics, socials, etcètera. Però també hi ha aquells elements directament connectats amb la mena de lideratge desplegat per l’home de la pell taronja. Tan intens s’ha revelat aquest lideratge que, per exemple, ha acabat fent que el Partit Republicà orbiti entorn de Trump, fins al punt que l’ideari i la tradició republicana s’han diluït i metamorfosejat en això … Continuar llegint

La ‘fórmula Albares’ per al català i Catalunya

José Manuel Albares, el ministre d’Exteriors espanyol, es va reunir el dimecres 4 de desembre amb la maltesa Roberta Metsola, presidenta de l’Europarlament, per demanar-li que el català, juntament amb el basc i el gallec, es pugui parlar amb normalitat a la Cambra. L’Advocacia de l’Estat espanyola, per la seva banda, ha elaborat un informe defensant la iniciativa. Aconseguir-ho és més fàcil, sobre el paper, que no pas l’oficialitat del català a la UE, assumpte que resta encallat i topa amb les reticències d’alguns estats. Albares va argumentar-ho aquell mateix dia de la següent manera: “No és un assumpte polític … Continuar llegint

La catàstrofe i la revolució dels bàrbars

El que hem vist i estem veient al País Valencià arran de la catàstrofe té un nom, que s’escriu amb unes majúscules rotundes: incompetència. A més, hem assistit estupefactes també tota a classe d’ocultacions, mentides, desmentiments, contradiccions, rectificacions, falses excuses, etcètera. En conjunt, un espectacle grotesc, pornogràfic, atès que estem parlant d’una gran tragèdia, amb moltes vides perdudes i malmeses, que segur que hauria estat menor si els responsables haguessin actuat una mica millor abans, durant i després. Quan s’esdevenen successos com aquest sempre hi ha conseqüències polítiques. Conseqüències polítiques importants. De fet, l’estira-i-arronsa per provar d’esquivar les responsabilitats es … Continuar llegint

Salvador Illa i l’independentisme atordit

Carles Puigdemont va sentenciar fa uns dies parlant de la nova etapa sota la presidència de Salvador Illa: “Poden convertir, i ho intenten, la Generalitat en una gestoria d’encefalograma políticament pla, però no poden canviar la història”. La claca que acompanya Puigdemont no para d’insistir en la mateixa idea tot provant de retratar Illa com un home mancat de lideratge, mediocre, sense suc ni bruc, un mer buròcrata. Puigdemont és un home intuïtiu, llest. Per això, i perquè comanda el segon partit de Catalunya, Junts, cal parar atenció al seu diagnòstic sobre Illa. L’expresident equipara el nou Govern amb una … Continuar llegint

La crisi d’ERC i el futur de l’independentisme

Les coses van malament, més del que s’esperava. Van pel pedregar. La història d’ERC, ja des de la seva fundació el 1931, està plena de grups, faccions i sectors enfrontats. Un cop restablerta la democràcia, va continuar sent així en els temps d’Hortalà, Barrera, Colom, Rahola, Carod-Rovira i Puigcercós. Tot va canviar amb l’encimbellament del tàndem Junqueras-Rovira, ara barallats. Des del 2011 fins fa poc, ERC va semblar tota una altra, quasi una bassa d’oli, com si els temps de la lluita fratricida haguessin estat superats d’una forma severa i definitiva. No ha estat així. Un cop el control des … Continuar llegint

Oriol Junqueras, de profeta a heretge

Malgrat que els professors de Ciències Polítiques generalment el passin per alt, el factor humà resulta en política, com en totes les dimensions de la nostra existència, transcendental, clau. Les mateixes situacions, els mateixos problemes o conflictes, protagonitzats per persones diferents, produeixen indefectiblement resultats també diferents, mai iguals. Si de la Catalunya agitada, imprevisible, ciclotímica, dels darrers anys n’hem d’assenyalar dos protagonistes, aquests són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Tant és així que podríem arribar a escriure la història recent de Catalunya a partir de la competència, la desconfiança i la rivalitat entre els que han estat els líders de … Continuar llegint

Lectures i selectivitat: l’epíleg d’un naufragi

Dedicar-se a ensenyar és una de les millors coses que es poden fer a la vida, a desgrat de les dificultats, les amargors i els entrebancs. Ensenyar és obrir finestres, és mostrar a algú altre les meravelles que existeixen més enllà. És acompanyar, i empènyer quan cal, perquè arribi més lluny d’on hauria arribat tot sol. És ajudar a impugnar els límits i a vèncer la desgana i la mandra. Ensenyar és també una labor incerta, perquè és com escampar llavors sobre la terra. Algunes brotaran esplèndides, altres creixeran diferents de com ens pensàvem, altres ho faran molt més tard … Continuar llegint

Eixamplar la base: una bona estratègia mal executada

Hi ha estratègies que no funcionen perquè, senzillament, parteixen d’una mala teoria basada en una anàlisi errònia. I hi ha estratègies que no funcionen no perquè no siguin bones estratègies, sinó perquè, simplement, han estan mal executades. L’estratègia republicana, per resumir-ho molt, d’”eixamplar la base” crec, contra el que opinen els que avui n’estan fent estelles, que forma part de les segones, no pas de les primeres. L’estratègia d’eixamplar la base, que, de fet, es va començar a pastar en els entorns d’ERC en temps de Carod-Rovira, passa, fonamentalment, per situar l’històric partit republicà nítidament en el camp de joc … Continuar llegint

Passar o no passar pàgina del Procés, aquesta és la qüestió

Passar o no passar pàgina. Al voltant d’aquest dilema d’aire hamletià girarà la cursa –hi ha començat a girar– de les eleccions al Parlament. És la qüestió, deixar enrere el Procés o no, que el 12 de maig hauran de resoldre amb el seu vot els ciutadans. Naturalment, és una decisió que toca prendre sobretot a l’electorat independentista, que ha viscut amb desconcert, frustració i enuig els sis anys i mig transcorreguts des de l’octubre del 2017, però que no ha deixat de desitjar i somiar en l’estat propi. Qui interpel·la els ciutadans en aquests termes són Carles Puigdemont, al … Continuar llegint

Ara toca canviar el finançament

L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, … Continuar llegint