Darrerament, Salvador Illa no para d’ensopegar. Hem arribat a un punt que, en aquest país, tot sembla al caire del desbordament i el col·lapse. Pel que fa als socis de govern, el traspàs de l’IRPF, de moment, continua aturat, fet que va portar ERC a rebutjar els pressupostos. Per si no fos prou, la voluntat de tenir veu i vot sobre l’aeroport del Prat (batejat des de Madrid com Josep Tarradellas) sembla cada cop més improbable. Almenys si ho jutgem tenint present l’actitud intransigent de Maurici Lucena, president d’Aena. Lucena ha repetit en diverses ocasions allò de “no pot ser … Continuar llegint →

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar llegint →

Jordi Pujol va ser un dels primers objectius de l’operació Catalunya, engegada des del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per conduir la guerra bruta contra l’independentisme aleshores emergent. Pujol i la seva família van ser prioritaris a desgrat que el president feia molt de temps que havia deixat el poder, no era protagonista del que després s’ha conegut com el Procés i no s’havia declarat independentista. En el braó per aconseguir els comptes dels Pujol a Andorra, l’operació Catalunya va incórrer suposadament en diferents delictes i va destruir dos bancs, la Banca Privada d’Andorra i la seva filial … Continuar llegint →

En política, tenir la raó no garanteix guanyar una determinada batalla. En el seu moment l’independentisme ho va poder constatar amargament. Es va pecar d’ingenuïtat. En el cas del nou finançament es confirma, com s’ha confirmat una vegada i una altra, que tenir la raó, defensar una causa justa, amb prou feines té incidència en el resultat final, ja que els adversaris no estan disposats a tenir-ho en consideració. Més aviat al contrari: moltes vegades els impel·leix a combatre amb més ímpetu la reclamació. El compromís sobre un nou finançament, arrencat per ERC a Pedro Sánchez a canvi de la … Continuar llegint →