El repte d’Aragonès: aguantar

El mateix dia que els nous consellers s’estrenaven, el president Aragonès queia en la temptació de llançar retrets a Junts –per exemple, quan va remarcar la seva vocació de governar per la Catalunya “sencera”–, i, alhora, també de provar de defensar-se –quan va assegurar que el seu compromís amb la independència era més intens que mai–. Ni en un dia tan solemne va desaparèixer la dialèctica infernal que continua unint i separant les dues formacions. Contra el que pugui semblar si la mirada és superficial, Esquerra ha promogut, o ha propiciat, si ho prefereixen, la sortida de Junts per Catalunya … Continuar leyendo

Què farà Feijóo amb Catalunya?

A Alberto Núñez Feijóo li va arribar el moment quan no s’ho esperava. Sempre havia mirat cap a Madrid, és cert, però el xoc salvatge entre Casado i Ayuso, que va enterrar la carrera política del primer, el va agafar per sorpresa. L’aterratge a Madrid va haver de ser un aterratge exprés i, per tant, precipitat. En moltes coses va haver d’improvisar. Feijóo, com a president autonòmic, ha sigut un èxit. Amb resultats absolutament envejables, en bona part, val a dir, per demèrit de l’oposició. Els gallecs han acabat acceptant de bon grat el seu estil avorridot i el seu … Continuar leyendo

Ferreras, el periodisme i la ‘guerra bruta’

Les pornogràfiques gravacions que hem sentit i que diria que continuarem sentint han deixat molt malparats, a banda de l’excomissari José Manuel Villarejo, una colla de polítics, policies i també algun jutge. I als periodistes que es prestaven a publicar mentides contra, posem per cas, l’exalcalde Xavier Trias o Pablo Iglesias. Un dels assenyalats per les gravacions de Villarejo és Antonio García Ferreras , de La Sexta, que admetia en una cinta haver difós una greu informació contra el líder de Podem a desgrat de sospitar que era mentida (“es demasiado burdo”). El 2016, quan Pablo Iglesias liderava Podem, el … Continuar leyendo

Sánchez (creu que) no deu res a ERC

A Pedro Sánchez les coses se li han complicat. Les eleccions andaluses no li van anar gens bé (resulta fascinant contemplar la transformació radical que s’ha produït a Andalusia, comunitat que durant tants i tants anys va simbolitzar i encarnar l’hegemonia socialista). En les últimes hores, a més, el suport de Sánchez al govern marroquí després de la matança a Melilla ha provocat una autèntica i més que justa indignació. Tanmateix, res no és massa complicat per a Sánchez, un polític que no passarà a la història ni per les seves conviccions ni pel seu bagatge intel·lectual, però sí per … Continuar leyendo

Pedro Sánchez cavalca Pegasus

Pedro Sánchez va abordar la crisi del Catalangate, que va esclatar amb la notícia dels almenys 65 independentistes espiats, amb silencis i aquella indolència tan pròpia de Mariano Rajoy. En aquest cas, no tant perquè cregui el socialista que molts problemes s’acaben resolent o evaporant sols, sinó perquè es refiava que, un cop més, se’n sortiria. Sempre se’n surt. A més, passa també que Sánchez calcula que ni ERC ni la resta d’independentistes no tenen prou força per fer-li mal de veritat. Sánchez és conscient que l’Estat té prou poder per treure’s de sobre amb un sol cop de mà … Continuar leyendo

Rússia i Occident: quan el futur era un altre

Quan el 25 de juliol de 1992, aviat farà quaranta anys, s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona, un tou de canvis radicals, transcendentals, havien sacsejat el món, i molt particularment Europa. La Unió Soviètica havia esclatat com una aglà i tots aquells pobles –també els rus– sotmesos al cruel totalitarisme del règim iniciat el 1917 podien respirar una mica més tranquils i somiar en la llibertat. I en una vida diferent i millor, una vida que els havia sigut negada durant generacions. El 1989 havia caigut el Mur de Berlín i amb ell el Teló d’Acer. S’havia obert insospitadament la … Continuar leyendo

Pedro Sánchez i “el pacte de la vergonya”

Del que parlarem és del segon daltabaix que, el passat mes de febrer, acabaria convertint-se en el preludi de l’assassinat polític de Pablo Casado. El primer va tenir lloc el 3 de febrer, quan el diputat Alberto Casero, des de casa estant i torturat per la gastroenteritis, es va fer un terrible embolic amb les tecles del seu ordinador i va propiciar que la reforma laboral del govern de Pedro Sánchez s’aprovés. La segona desgràcia, que és la que ara ens ocupa, va arribar uns dies més tard, el diumenge 13 a la nit . Va ser aleshores quan, amb … Continuar leyendo

Dues estratègies i cap de bona

Fa dies que Laura Borràs viu en estat d’agitació. Si primer va ser l’escàndol de les anomenades llicències per edat –desenes de funcionaris del Parlament que cobraven sense treballar–, a continuació va arribar l’esclat del cas Juvillà: després de reprotxar repetidament al seu antecessor republicà Roger Torrent no haver-se immolat per defensar l’escó de Quim Torra, després d’haver dit mil vegades –per exemple, en el seu solemne discurs d’investidura com a presidenta– que ella no cediria mai dels mais, doncs Borràs va acabar actuant com Torrent. Borràs va dir que faria una cosa i, de fet, va fer la contrària. … Continuar leyendo

De la Gran Pausa a la Gran Dimissió

La força de l’onada s’ha fet sentir, es fa sentir, sobretot als Estats Units, però no sols allà, tot i que a Europa, especialment a l’Europa continental, la seva força ha arribat esmorteïda. Als EUA, en els divuit mesos que van des de l’abril de 2021 fins a l’estiu de 2022, quinze milions de treballadors van deixar la feina. La cosa no es va aturar aquí. Aquest novembre molts treballadors continuaven marxant. Van ser 4,5 milions, el rècord mensual fins aleshores. És el que s’ha anomenat la Gran Dimissió o la Gran Renúncia. Es tracta, en un sentit ampli, d’una … Continuar leyendo

Prohibir no acabarà amb la prostitució

Ha tornat amb força, com ha recollit el diari ARA en les seves pàgines, el debat sobre la regulació o la prohibició de la prostitució, dues opcions a les quals se’n pot sumar naturalment una tercera: no fer res, això és, mantenir-la en l’alegalitat, en l’ambigüitat i indefinició en què ara es troba a Catalunya i Espanya. Entre els grups d’arguments més explotats des de les posicions prohibicionistes n’hi ha dos que, tot i que cal admetre que efectistes, tenen al meu entendre escassa solidesa, per molta convicció que s’hi vulgui posar. El primer parteix de la creença que prohibir-ho … Continuar leyendo