¿Un altre PP després de l’amnistia?

Al llarg de la seva història, el catalanisme polític, el nacionalisme català, ha oscil·lat entre la via del pacte i l’intent de transformació de l’Estat i la via independentista, de la ruptura, des de la convicció, en aquest últim cas, que Espanya mai no acceptarà la diversitat com a consubstancial, sinó que continuaria provant d’arraconar i finalment fer desaparèixer la diferència catalana. La realitat és que continuem en una mena d’empat infinit marcat per la incomoditat, la insatisfacció i la irritació de moltíssims catalans per com Espanya es relaciona amb Catalunya. Aquests ciutadans no troben que Espanya els aculli ni … Continuar leyendo

Puigdemont ha creuat el Rubicó

Hi ha successos i decisions en la vida, i per descomptat en la política, que no tenen marxa enrere. Un cop s’han produït resulta impossible recompondre la situació anterior, tornar a les coses tal com eren abans. Per a bé o per a mal, aquell succés o aquella decisió és irreversible. Aleshores no resta cap altra opció que continuar endavant tenint en compte la transformació que s’ha produït. Això, o una cosa molt semblant a això, és el que ha ocorregut en les últimes setmanes en la política catalana i també espanyola. La decisió del president Carles Puigdemont i de … Continuar leyendo

Feijóo i el combat per la memòria

Alberto Núñez Feijóo presentava, el dimarts 4 de juliol, el programa electoral del PP. En aquest document hi apareix el que és una de les obsessions de la dreta i l’extrema dreta espanyola: la llei anomenada de memòria democràtica. Els populars tenen intenció de carregar-se l’actual llei i tirar endavant “una nova norma consensuada que reforci els principis democràtics i la reconciliació nacional que van fonamentar el pacte constitucional durant la Transició, així com la convivència democràtica d’una societat, l’espanyola, que aspira a la justícia i al reconeixement de la veritat”. La memòria col·lectiva, que així és com s’anomena en … Continuar leyendo

Laura Borràs: una caiguda a càmera lenta

La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L’acostament de Borràs a … Continuar leyendo

Habitatge: no dispareu contra el petit propietari

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, … Continuar leyendo

Parlar amb l’holograma del marit mort

Vertigen. Aquesta és la paraula que potser recull millor el sentiment que amara el debat sobre la dita intel·ligència artificial. El vertigen és present en la immensa majoria de reflexions, ja sigui d’experts, pensadors, polítics, periodistes o la resta de ciutadans. La raó és ben senzilla. Les funcions de la IA evolucionen a una velocitat molt superior a altres innovacions anteriors. A més, ningú no és capaç de preveure o imaginar, tampoc els enginyers especialitzats, fins on ens conduirà aquesta tecnologia. El vertigen és tan gran que més de mil experts de tot el món han reclamat, en una carta … Continuar leyendo

Les pantalles digitals, el ‘bullying’ i el porno

Un grup de quatre nois i una noia, tots adolescents, esperen xerrant i mirant el mòbil davant d’un edifici de pisos. Esperen un amic seu per anar plegats a jugar a bàsquet a la pista que hi ha més amunt, al mateix carrer. Al seu amic l’han avisat enviant-li un missatge per Instagram. Esperen tranquil·lament que baixi. Ni se’ls ha acudit utilitzar el timbre ni, encara menys, fer-li una trucada. Als setanta o als vuitanta els còmics que consumien els pares i mares d’aquests joves parlaven de l’any 2000 per referir-se al futur. El futur i l’any 2000 eren sinònims. … Continuar leyendo

Jordi Pujol ja no s’amaga

Fa temps que Jordi Pujol va deixar d’amagar-se. Tanmateix, no es podia considerar completat el seu procés de retorn a l’escena pública fins al passat dimecres dia 8 de febrer. Per primer cop, el gran protagonista era ell; ell tornava a ocupar el centre de l’escena. Va ser durant la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, del seu llibre Des dels turons a l’altra banda del riu, escrit a la presó (els anys 1961-1962) i publicat per primer cop molt més tard, el 1978, quan Pujol era diputat al Congrés i faltava poc per la seva sorprenent victòria a … Continuar leyendo

Barcelona, cosa de Trias i Colau?

Després del llarg i dramatitzat suspens sobre la seva tornada, Xavier Trias s’ha incorporat amb força al grup capdavanter en la cursa per la vara d’alcalde de Barcelona. Trias torna amb 76 anys i l’afany indissimulat de derrotar Ada Colau, davant de qui va perdre l’alcaldia el 2015. Trias és segurament el millor candidat a què pot aspirar Junts per Catalunya, a desgrat que al mateix temps és una personalitat notablement aliena al que és avui la formació creada per Carles Puigdemont. Trias i Colau concorreran a les eleccions del mes de maig sota el paraigua d’una determinada formació política, … Continuar leyendo

Ucraïna: una guerra entre el passat i el futur

No sé si la guerra a Ucraïna s’acabarà aquest 2023. Naturalment, desconec també com s’acabarà. El que és segur és que no serà, ja no ho pot ser, el triomf fàcil que havia imaginat Vladímir Putin; al contrari: serà per a ell, en més o menys grau, una derrota. El dictador va cometre alguns errors de càlcul gruixuts i va preveure, a més, que la divisió, l’egoisme i la por paralitzarien, com ha passat tants altres cops, una resposta occidental severa. Però l’acció dels Estats Units i Europa ha estat més determinada del que Putin i molts altres, jo mateix … Continuar leyendo