Al llarg de la seva història, el catalanisme polític, el nacionalisme català, ha oscil·lat entre la via del pacte i l’intent de transformació de l’Estat i la via independentista, de la ruptura, des de la convicció, en aquest últim cas, que Espanya mai no acceptarà la diversitat com a consubstancial, sinó que continuaria provant d’arraconar i finalment fer desaparèixer la diferència catalana. La realitat és que continuem en una mena d’empat infinit marcat per la incomoditat, la insatisfacció i la irritació de moltíssims catalans per com Espanya es relaciona amb Catalunya. Aquests ciutadans no troben que Espanya els aculli ni … Continuar llegint →

Hi ha successos i decisions en la vida, i per descomptat en la política, que no tenen marxa enrere. Un cop s’han produït resulta impossible recompondre la situació anterior, tornar a les coses tal com eren abans. Per a bé o per a mal, aquell succés o aquella decisió és irreversible. Aleshores no resta cap altra opció que continuar endavant tenint en compte la transformació que s’ha produït. Això, o una cosa molt semblant a això, és el que ha ocorregut en les últimes setmanes en la política catalana i també espanyola. La decisió del president Carles Puigdemont i de … Continuar llegint →

Alberto Núñez Feijóo presentava, el dimarts 4 de juliol, el programa electoral del PP. En aquest document hi apareix el que és una de les obsessions de la dreta i l’extrema dreta espanyola: la llei anomenada de memòria democràtica. Els populars tenen intenció de carregar-se l’actual llei i tirar endavant “una nova norma consensuada que reforci els principis democràtics i la reconciliació nacional que van fonamentar el pacte constitucional durant la Transició, així com la convivència democràtica d’una societat, l’espanyola, que aspira a la justícia i al reconeixement de la veritat”. La memòria col·lectiva, que així és com s’anomena en … Continuar llegint →