Parlar als no independentistes

Per provar d’aturar o minoritzar l’independentisme, el govern espanyol i l’unionisme sencer van generar dos tipus de narratives distintes. La primera consistia a advertir del terrible futur que espera a una Catalunya separada d’Espanya i anunciar ensems una cruel venjança: Espanya faria la vida impossible a una Catalunya independent, actuant en tot moment i en tots els àmbits contra el nou estat i la seva població. La reacció, per tant, mai no va ser, ni per un minut, provar de comprendre els motius dels catalans i convèncer-los amb promeses d’un tracte millor i, sobretot, més respecte, tal com va fer … Continuar llegint

Twitter contra la democràcia

Són molts els que un dia no poden més i decideixen, per exemple, abandonar Twitter. O bé Facebook o qualsevol altra xarxa social. Esborrar el seu compte. Fugir-ne. Alguns amb el temps s’ho repensen i tornen a la xarxa. Però d’altres, no. El debat públic ha deixat de passar exclusivament pels mitjans de comunicació tradicionals, el que en anglès en diuen ara ‘legacy media’. Lorenzo Gomis va titular un dels seus llibres ‘El medio media’, títol que resumeix amb simplicitat la funció dels mitjans de comunicació. Fan de mitjancers. Entre el públic i el que passa. Entre el públic i … Continuar llegint

Un demà de robots i suïcides?

Un dels camps d’investigació més fascinants és el relacionat amb la intel·ligència artificial i amb l’anomenat ‘deep learning’, és a dir, les tècniques que fan possible que un robot sigui capaç d’aprendre. Moltes universitats al món, i moltes empreses –entre d’altres els grans gegants d’internet– persegueixen el sant grial que farà que no siguem capaços de distingir una màquina d’un humà. Hi ha qui creu que això, senzillament, no passarà. Soc dels que creu el contrari. Un dels aspectes més intrigants de tot plegat, i que alguns ja es plantegen seriosament, és com evitarà l’home que algun dia les màquines … Continuar llegint

Primers estius a l’illa

Ens assèiem al moll minúscul a mig matí o al vespre, els peus nus penjant sobre el mar. Dúiem, la meva germana i jo, un cubell verd amb quatre dits d’aigua per posar-hi els peixos que, n’estàvem segurs, aquell dia trauríem. Pescàvem amb unes canyes molt senzilles amb un fil de niló lligat i un ham. L’esquer eren engrunes de pa pastades amb aigua de mar. Hi passàvem hores. A voltes abandonàvem el moll i ens n’anàvem a l’altra banda, a la punta rocosa on acaba la platgeta de Na Macaret. Na Macaret, a la costa nord de Menorca, és … Continuar llegint

Tom Wolfe: realitat i ficció

El destí va voler que al mes de maig morís Tom Wolfe, el Balzac de Park Avenue. Wolfe ocupa un lloc d’honor en el meu particular santuari de grans periodistes. L’acompanyen una colla d’altres noms, però ell és el primer per qui vaig sentir una admiració insubornable. Sempre m’he maleït per no haver provat de conèixer-lo quan, el 2013, va ser a Barcelona, com sí que havia pogut conversar amb dos altres membres del meu santoral: Kapuscinski (el 2005, per rebre el doctorat honoris causa de la Universitat Ramon Llull) i Talese (el 2011, quan va pronunciar una conferència a … Continuar llegint

El (re) trobament amb el pare

Posant l’esquena dreta, un ancià condueix una furgoneta pickup amb un barret de propaganda on hi diu -falsament- que ha guanyat un gran premi. A la caixa de la furgoneta, un compressor d’aire acabat de comprar. Woody Grant no hauria de conduir, però ho fa. Als peus del seient del conductor s’hi ajup, perquè no el vegin, el seu fill David. La pickup brilla mentre travessa majestuosament -perquè tothom ho vegi- el carrer principal del poble d’on el Woody és originari. Uns quants veïns el veuen. Entre ells, el malvat antic soci del Woody i la xicota de la seva … Continuar llegint

El malson del treballador insomne

Un dels invents humans més importants és, sens dubte, el temps. El mateix concepte, primer, i la forma de relacionar-nos-hi i mesurar-lo, després, han modelat, formatejat, el nostre pensament d’una manera radical. Que el temps, la idea que en tenim, és un constructe cultural resulta fàcil de comprovar. Només cal viatjar una mica pel món per adonar-se’n. Tanmateix, si un és observador i no vol invertir-hi tants recursos, en té prou visitant alguna comarca agrícola i endinsant-se en el temps del pagès. Sí: els pagesos, la gent del camp del segle XXI, encara tenen un temps que no és el … Continuar llegint

El malson del treballador insomne

Un dels invents humans més importants és, sens dubte, el temps. El mateix concepte, primer, i la forma de relacionar-nos-hi i mesurar-lo, després, han modelat, formatejat, el nostre pensament d’una manera radical. Que el temps, la idea que en tenim, és un constructe cultural resulta fàcil de comprovar. Només cal viatjar una mica pel món per adonar-se’n. Tanmateix, si un és observador i no vol invertir-hi tants recursos, en té prou visitant alguna comarca agrícola i endinsant-se en el temps del pagès. Sí: els pagesos, la gent del camp del segle XXI, encara tenen un temps que no és el … Continuar llegint

Refer-nos, recomençar

El punt en què es troba el moviment civil i polític per l’autodeterminació i la independència de Catalunya exigeix que es produeixi un alto, una parada. Una parada per analitzar, per reflexionar. Amb l’objectiu de repensar-nos i repensar el país a mitjà i llarg termini. Per provar de fer les coses millor a partir d’ara. I veure-hi millor i tan enllà com puguem. La desbandada que va seguir a la simbòlica declaració d’independència del 27 d’octubre va donar pas a l’aplicació de l’article 155 -que el PP fa servir com un dret de cuixa polític- i a la presó, l’exili … Continuar llegint

Ulleres basques per llegir Catalunya?

Qualsevol observador, per poc entrenat i perspicaç que sigui, conclourà fàcilment que Espanya ha gestionat de forma extremadament maldestra la situació catalana. És més, si el sobiranisme i l’independentisme han arribat tan lluny ha estat en part gràcies a aquesta incapacitat, que, de tan persistent, sembla cosa de la fatalitat o la genètica. Tractar d’explicar per què la política espanyola s’equivoca tant quan aborda el que, d’entrada i ja erròniament, planteja com “ el problema catalán ” no és un exercici senzill. Al meu entendre, i expressant-ho amb traç gruixut, una de les raons, no pas l’única, és la mandra. … Continuar llegint