A Alberto Núñez Feijóo li va arribar el moment quan no s’ho esperava. Sempre havia mirat cap a Madrid, és cert, però el xoc salvatge entre Casado i Ayuso, que va enterrar la carrera política del primer, el va agafar per sorpresa. L’aterratge a Madrid va haver de ser un aterratge exprés i, per tant, precipitat. En moltes coses va haver d’improvisar. Feijóo, com a president autonòmic, ha sigut un èxit. Amb resultats absolutament envejables, en bona part, val a dir, per demèrit de l’oposició. Els gallecs han acabat acceptant de bon grat el seu estil avorridot i el seu … Continuar llegint →

A Pedro Sánchez les coses se li han complicat. Les eleccions andaluses no li van anar gens bé (resulta fascinant contemplar la transformació radical que s’ha produït a Andalusia, comunitat que durant tants i tants anys va simbolitzar i encarnar l’hegemonia socialista). En les últimes hores, a més, el suport de Sánchez al govern marroquí després de la matança a Melilla ha provocat una autèntica i més que justa indignació. Tanmateix, res no és massa complicat per a Sánchez, un polític que no passarà a la història ni per les seves conviccions ni pel seu bagatge intel·lectual, però sí per … Continuar llegint →

Pedro Sánchez va abordar la crisi del Catalangate, que va esclatar amb la notícia dels almenys 65 independentistes espiats, amb silencis i aquella indolència tan pròpia de Mariano Rajoy. En aquest cas, no tant perquè cregui el socialista que molts problemes s’acaben resolent o evaporant sols, sinó perquè es refiava que, un cop més, se’n sortiria. Sempre se’n surt. A més, passa també que Sánchez calcula que ni ERC ni la resta d’independentistes no tenen prou força per fer-li mal de veritat. Sánchez és conscient que l’Estat té prou poder per treure’s de sobre amb un sol cop de mà … Continuar llegint →

Són molts els anys i molts els esdeveniments que s’han succeït des de l’anomenada transició a la democràcia, un pacte radicalment condicionat per les circumstàncies del moment i que, si hem de cenyir-nos a una sola data que la simbolitzi, diríem que és el 6 de desembre de 1978, això és, el moment de l’aprovació de la Constitució en referèndum. Quaranta-tres anys després, els temps han canviat. Les circumstàncies d’aleshores, el context en què va néixer aquella Constitució, tenen molt poc a veure amb les actuals. De fet, el qüestionament de la Transició fa temps que ha deixat de ser … Continuar llegint →