Rússia i Occident: quan el futur era un altre

Quan el 25 de juliol de 1992, aviat farà quaranta anys, s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona, un tou de canvis radicals, transcendentals, havien sacsejat el món, i molt particularment Europa. La Unió Soviètica havia esclatat com una aglà i tots aquells pobles –també els rus– sotmesos al cruel totalitarisme del règim iniciat el 1917 podien respirar una mica més tranquils i somiar en la llibertat. I en una vida diferent i millor, una vida que els havia sigut negada durant generacions. El 1989 havia caigut el Mur de Berlín i amb ell el Teló d’Acer. S’havia obert insospitadament la … Continuar leyendo

Pedro Sánchez i “el pacte de la vergonya”

Del que parlarem és del segon daltabaix que, el passat mes de febrer, acabaria convertint-se en el preludi de l’assassinat polític de Pablo Casado. El primer va tenir lloc el 3 de febrer, quan el diputat Alberto Casero, des de casa estant i torturat per la gastroenteritis, es va fer un terrible embolic amb les tecles del seu ordinador i va propiciar que la reforma laboral del govern de Pedro Sánchez s’aprovés. La segona desgràcia, que és la que ara ens ocupa, va arribar uns dies més tard, el diumenge 13 a la nit . Va ser aleshores quan, amb … Continuar leyendo

Dues estratègies i cap de bona

Fa dies que Laura Borràs viu en estat d’agitació. Si primer va ser l’escàndol de les anomenades llicències per edat –desenes de funcionaris del Parlament que cobraven sense treballar–, a continuació va arribar l’esclat del cas Juvillà: després de reprotxar repetidament al seu antecessor republicà Roger Torrent no haver-se immolat per defensar l’escó de Quim Torra, després d’haver dit mil vegades –per exemple, en el seu solemne discurs d’investidura com a presidenta– que ella no cediria mai dels mais, doncs Borràs va acabar actuant com Torrent. Borràs va dir que faria una cosa i, de fet, va fer la contrària. … Continuar leyendo

De la Gran Pausa a la Gran Dimissió

La força de l’onada s’ha fet sentir, es fa sentir, sobretot als Estats Units, però no sols allà, tot i que a Europa, especialment a l’Europa continental, la seva força ha arribat esmorteïda. Als EUA, en els divuit mesos que van des de l’abril de 2021 fins a l’estiu de 2022, quinze milions de treballadors van deixar la feina. La cosa no es va aturar aquí. Aquest novembre molts treballadors continuaven marxant. Van ser 4,5 milions, el rècord mensual fins aleshores. És el que s’ha anomenat la Gran Dimissió o la Gran Renúncia. Es tracta, en un sentit ampli, d’una … Continuar leyendo

Prohibir no acabarà amb la prostitució

Ha tornat amb força, com ha recollit el diari ARA en les seves pàgines, el debat sobre la regulació o la prohibició de la prostitució, dues opcions a les quals se’n pot sumar naturalment una tercera: no fer res, això és, mantenir-la en l’alegalitat, en l’ambigüitat i indefinició en què ara es troba a Catalunya i Espanya. Entre els grups d’arguments més explotats des de les posicions prohibicionistes n’hi ha dos que, tot i que cal admetre que efectistes, tenen al meu entendre escassa solidesa, per molta convicció que s’hi vulgui posar. El primer parteix de la creença que prohibir-ho … Continuar leyendo

Les impostures de la Transició

Són molts els anys i molts els esdeveniments que s’han succeït des de l’anomenada transició a la democràcia, un pacte radicalment condicionat per les circumstàncies del moment i que, si hem de cenyir-nos a una sola data que la simbolitzi, diríem que és el 6 de desembre de 1978, això és, el moment de l’aprovació de la Constitució en referèndum. Quaranta-tres anys després, els temps han canviat. Les circumstàncies d’aleshores, el context en què va néixer aquella Constitució, tenen molt poc a veure amb les actuals. De fet, el qüestionament de la Transició fa temps que ha deixat de ser … Continuar leyendo

Les dones que caminen amb por

Treballa en un gratacel de Barcelona on habiten una munió de petites empreses i de despatxos professionals. Sol anar-hi en autobús. A pesar que amb la pandèmia s’ha estat temporades a casa, ara han tornat quasi tots al despatx. Aquest home, tot i que madur, no és exactament un boomer, sinó que, en rigor, pertany a la generació X. Té una vida podríem dir que endreçada, està casat i és pare de dues nenes. Quan surt de la feina ja fosqueja. A l’entrada principal de l’edifici hi sol haver força trànsit de persones. Amb el temps ha aconseguit trobar l’itinerari … Continuar leyendo

Fer safareig o les converses de Florentino

Tots els escàndols que neixen de la filtració de converses gravades s’assemblen i a la vegada tots són diferents. Tenen en comú la tensió entre l’interès públic i el dret a la privacitat. I també la intersecció entre dues dimensions, la que correspon a la llei i la que té a veure amb l’ètica, en aquest cas les normes que conformen la deontologia periodística. Aquesta introducció ve a tomb de la polseguera aixecada per la filtració d’unes converses privades entre el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i un periodista, un periodista que, tanmateix, parlava amb Pérez no com a … Continuar leyendo

La guerra (justa) d’Apple contra Facebook

Un petit canvi, tècnicament senzill, en la darrera versió del sistema operatiu per a iPhone i iPad -l’iOS 14.5- ha acabat desencadenant una greu guerra entre dos colossos del cibermon: Apple i Facebook. El petit canvi no sols pot ser el principi de la fi del negoci de Facebook en la seva forma actual, també pot suposar la primera espurna d’una revolució, d’una bona revolució que, si s’obre pas, ens ha de fer més lliures. Un cop instal·lat el sistema operatiu, el seu aparell li preguntarà si desitja que una determinada aplicació pugui rastrejar la seva activitat a internet o … Continuar leyendo

Rocío, Antonio David i la indústria de la porqueria

No he pogut reprimir la meva sorpresa davant la polseguera –audiències milionàries, xarxes socials incandescents, polítics fent grans escarafalls– que ha aixecat un programa en què la filla de Rocío Jurado, cantant ja traspassada, acusava el seu exmarit de maltractaments psicològics i físics. Les declaracions arribaven fa uns dies, més de vint anys després del divorci (van estar casats del 1996 al 2000). Va escriure John Locke que hi ha tres tipus de llei. La llei de Déu, la llei dels homes i “la llei de l’opinió o la reputació”. Deixem Déu tranquil i anem a la llei dels homes. … Continuar leyendo