Per fi ha arribat el dia. L’espera per a ERC, per a tothom d’ERC, s’ha fet molt llarga. Esgotadora. Però finalment demà, dissabte 30, els militants podran elegir una nova direcció. Les dues grans candidatures que s’enfronten són la d’Oriol Junqueras, “Militància Decidim”, i la que apadrinen Marta Rovira i Pere Aragonès, “Nova Esquerra Nacional”. La travessa d’aquests mesos, des dels desastrosos resultats a les eleccions catalanes del maig fins ara, s’hauria pogut fer encara més desesperant i destructiva si no hagués estat per la malaurada irrupció de la DANA, que lògicament va absorbir tota l’atenció dels mitjans de comunicació. … Continuar llegint →

Acabem de superar el setè aniversari del referèndum de l’1-O i davant d’això hem pogut observar reaccions de tota mena. Des dels que el reivindiquen com una fita històrica, com una cosa viva, fins i tot vigent, fins als que no n’han fet cap esment, segurament per afavorir-ne l’oblit. O perquè el consideren un esdeveniment tan desgraciat i malèfic que prefereixen menystenir-lo. En el record de persones com jo, l’1-O és sobretot un dia lluminós, un moment que vam viure amb una il·lusió i esperança immenses, malgrat els núvols, carregats i molt foscos, que vèiem en l’horitzó, a pesar que … Continuar llegint →

Hem viscut aquests dies l’aparició d’informacions sobre el cas Eduard Pujol, el qual, a falta d’alguns serrells judicials, pràcticament es pot donar per tancat. D’aquesta desgraciada història, que ha causat a l’avui senador un dany personal que ningú no li traurà ni li podrà compensar, vull creure que en podem aprendre algunes coses. És el mínim que tots plegats hauríem de procurar quan es produeixen esguerros com el que ens ocupa avui. Recordem breument la història. Pujol, aleshores portaveu de Junts al Parlament, va ser acusat falsament per dues dones d’haver-les assetjat sexualment i d’altres comportaments reprovables. Davant d’això, el … Continuar llegint →