Tots contra Oriol Junqueras

Per fi ha arribat el dia. L’espera per a ERC, per a tothom d’ERC, s’ha fet molt llarga. Esgotadora. Però finalment demà, dissabte 30, els militants podran elegir una nova direcció. Les dues grans candidatures que s’enfronten són la d’Oriol Junqueras, “Militància Decidim”, i la que apadrinen Marta Rovira i Pere Aragonès, “Nova Esquerra Nacional”. La travessa d’aquests mesos, des dels desastrosos resultats a les eleccions catalanes del maig fins ara, s’hauria pogut fer encara més desesperant i destructiva si no hagués estat per la malaurada irrupció de la DANA, que lògicament va absorbir tota l’atenció dels mitjans de comunicació. … Continuar llegint

La catàstrofe i la revolució dels bàrbars

El que hem vist i estem veient al País Valencià arran de la catàstrofe té un nom, que s’escriu amb unes majúscules rotundes: incompetència. A més, hem assistit estupefactes també tota a classe d’ocultacions, mentides, desmentiments, contradiccions, rectificacions, falses excuses, etcètera. En conjunt, un espectacle grotesc, pornogràfic, atès que estem parlant d’una gran tragèdia, amb moltes vides perdudes i malmeses, que segur que hauria estat menor si els responsables haguessin actuat una mica millor abans, durant i després. Quan s’esdevenen successos com aquest sempre hi ha conseqüències polítiques. Conseqüències polítiques importants. De fet, l’estira-i-arronsa per provar d’esquivar les responsabilitats es … Continuar llegint

Junts: els convençuts i els que no

No hi va haver sorpreses i tampoc no es van prendre riscos. El congrés de Junts a Calella del cap de setmana passat va ser molt diferent del de fa dos anys. Carles Puigdemont −amb Jordi Turull− ha controlat la situació al mil·límetre i de dalt a baix. No hi ha hagut vel·leïtats assembleàries, ni concessions del tipus “entre tots ho farem tot”. Aquest cop el congrés de Junts ha estat un congrés a l’estil clàssic, dels de tota la vida. Un passeig militar. Les majories, com ha de ser en els congressos com aquests, han estat búlgares. El sector … Continuar llegint

De Puig Antich a Mèxic: Espanya no demana mai perdó

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, lliurava dimecres a Madrid un diploma a les germanes de Salvador Puig Antich, en què el govern espanyol declara que el consell de guerra franquista que el va condemnar va ser il·legal i il·legítim, i li donava la consideració de víctima. A l’acte, l’únic representant electe present era un diputat d’ERC, partit que ha treballat llargament per aconseguir alguna mena de reparació. Com se sap, Puig Antich va ser executat el març del 1974, ara fa cinquanta anys, en el que va ser una revenja de la dictadura per … Continuar llegint

El fantasma de ETA asusta al PP

Un gran despiste, un increíble mal paso en el Congreso ha convertido al PP en víctima de su propia trampa. Cuando sonaron las alarmas ya era demasiado tarde. Ya no había manera de arreglar el estropicio. PP, junto a Vox y UPN, había votado una enmienda de Sumar que hará que decenas de etarras obtengan la libertad antes de lo previsto. La consternación dentro del PP y en sus alrededores ha sido tremenda. Los medios madr­ileños patrocinadores de la derecha se han tirado de los pelos con toda su garra. Ha tenido que comparecer Alberto Núñez Feijóo a dar la … Continuar llegint

Salvador Illa i l’independentisme atordit

Carles Puigdemont va sentenciar fa uns dies parlant de la nova etapa sota la presidència de Salvador Illa: “Poden convertir, i ho intenten, la Generalitat en una gestoria d’encefalograma políticament pla, però no poden canviar la història”. La claca que acompanya Puigdemont no para d’insistir en la mateixa idea tot provant de retratar Illa com un home mancat de lideratge, mediocre, sense suc ni bruc, un mer buròcrata. Puigdemont és un home intuïtiu, llest. Per això, i perquè comanda el segon partit de Catalunya, Junts, cal parar atenció al seu diagnòstic sobre Illa. L’expresident equipara el nou Govern amb una … Continuar llegint

L’independentisme ha de celebrar l’1-O?

Acabem de superar el setè aniversari del referèndum de l’1-O i davant d’això hem pogut observar reaccions de tota mena. Des dels que el reivindiquen com una fita històrica, com una cosa viva, fins i tot vigent, fins als que no n’han fet cap esment, segurament per afavorir-ne l’oblit. O perquè el consideren un esdeveniment tan desgraciat i malèfic que prefereixen menystenir-lo. En el record de persones com jo, l’1-O és sobretot un dia lluminós, un moment que vam viure amb una il·lusió i esperança immenses, malgrat els núvols, carregats i molt foscos, que vèiem en l’horitzó, a pesar que … Continuar llegint

El plebiscit sobre Junqueras

El congrés extraordinari d’ERC està programat per al 30 de novembre. En termes polítics, una eternitat. Sobra temps perquè les diferents faccions enfrontades continuïn infligint-se doloroses ferides, enormement difícils de poder curar després. Massa temps oferint als militants, però també als votants i simpatitzants, un espectacle que ho és tot menys lloable. La reunió d’ERC del pròxim 30 de novembre no va d’ideologia, ni de projectes polítics ni d’estratègies. És evident, en especial si ens fixem en les dues candidatures favorites, la d’Oriol Junqueras i la que encapçala Xavier Godàs. Tots ells, per a bé i per a mal, han … Continuar llegint

La ocasión de corregir la financiación

La cuestión de la financiación ha estado, de una manera u otra, siempre en el núcleo de las tensiones entre Catalunya y el Estado. Y lo ha estado no solo porque estamos hablando de recursos, que también, y mucho, sino porque la financiación se halla íntimamente vinculada a las maneras como, desde las diferentes sensibilidades, se entiende que España debe organizarse. Esta cuestión conecta directamente, pues, con la concepción de España y su diversidad. Algunos de los que han escrito sobre el asunto han lamentado que Catalunya no tuviera, desde el principio, un sistema propio. A veces se ha atribuido … Continuar llegint

Cas Eduard Pujol: n’hauríem d’aprendre

Hem viscut aquests dies l’aparició d’informacions sobre el cas Eduard Pujol, el qual, a falta d’alguns serrells judicials, pràcticament es pot donar per tancat. D’aquesta desgraciada història, que ha causat a l’avui senador un dany personal que ningú no li traurà ni li podrà compensar, vull creure que en podem aprendre algunes coses. És el mínim que tots plegats hauríem de procurar quan es produeixen esguerros com el que ens ocupa avui. Recordem breument la història. Pujol, aleshores portaveu de Junts al Parlament, va ser acusat falsament per dues dones d’haver-les assetjat sexualment i d’altres comportaments reprovables. Davant d’això, el … Continuar llegint