Acabem de superar el setè aniversari del referèndum de l’1-O i davant d’això hem pogut observar reaccions de tota mena. Des dels que el reivindiquen com una fita històrica, com una cosa viva, fins i tot vigent, fins als que no n’han fet cap esment, segurament per afavorir-ne l’oblit. O perquè el consideren un esdeveniment tan desgraciat i malèfic que prefereixen menystenir-lo. En el record de persones com jo, l’1-O és sobretot un dia lluminós, un moment que vam viure amb una il·lusió i esperança immenses, malgrat els núvols, carregats i molt foscos, que vèiem en l’horitzó, a pesar que … Continuar llegint →

Hem viscut aquests dies l’aparició d’informacions sobre el cas Eduard Pujol, el qual, a falta d’alguns serrells judicials, pràcticament es pot donar per tancat. D’aquesta desgraciada història, que ha causat a l’avui senador un dany personal que ningú no li traurà ni li podrà compensar, vull creure que en podem aprendre algunes coses. És el mínim que tots plegats hauríem de procurar quan es produeixen esguerros com el que ens ocupa avui. Recordem breument la història. Pujol, aleshores portaveu de Junts al Parlament, va ser acusat falsament per dues dones d’haver-les assetjat sexualment i d’altres comportaments reprovables. Davant d’això, el … Continuar llegint →

Els desastrosos resultats que va registrar ERC a les darreres eleccions catalanes, el 12 de maig passat, sumats als també pèssims resultats de les convocatòries anteriors, van obrir la caixa dels trons al partit. Oriol Junqueras va acceptar abandonar-ne la presidència, però va deixar clar que es tornaria a presentar per continuar manant. Marta Rovira, contràriament, va dir que ella no tornaria a optar a la secretaria general, mentre que Pere Aragonès —que va anticipar les eleccions que desembocarien en el daltabaix— també abandonava l’escena. Els resultats de Junts per Catalunya tampoc no van ser gens bons. En aquest cas, … Continuar llegint →