La fanfarroneria surt cara, Pedro

El govern de Pedro Sánchez va dissenyar la primera —i per aquest motiu encara més determinant— gran votació del curs polític com un parany, una teranyina dissenyada per atrapar-hi les voluntats dels seus aliats de la investidura. Així, va recórrer al decret llei, a tres concretament, i els va convertir en una autèntica macedònia carregada de fruites de diferents mides, colors i olors. L’objectiu era que, en no poder-se destriar naps de cols, o plàtans de maduixes, els potencials aliats s’ho haguessin d’empassar tot junt, d’una cullerada i sense escarafalls. Si no acceptes això o allò, impediràs que la pensió … Continuar llegint

La independència no la vam tenir a tocar

Llegeixo, com sempre, amb atenció l’article que firma a ElNacional.cat l’advocat i escriptor Jordi Cabré. En aquest text concret, intitulat “Aparcar la independència”, esmenta el professor Mas-Colell i en destaca una seva afirmació (“la independència és impossible perquè Europa no ho vol”). A continuació, Cabré enuncia amb contundència: “Em sembla una afirmació [la de Mas-Colell], a banda de falsa, immoral. Per què immoral? Immoral perquè la vam tenir als dits. Perquè ja sabem com es fa, però no vam gosar agafar-la”. Hi insistirà més d’un cop després, per exemple quan assenyala “Vam demostrar que era possible. I vam demostrar com … Continuar llegint

La Banda del Empastre nos visita

Hace varios días se pasearon por Catalunya media docena de eurodiputados, integrantes de una misión que debía analizar los pros y contras de la enseñanza en catalán. Todos eran de los grupos de la derecha, la extrema derecha o los liberales, ya que el resto del Europarlamento no había querido prestarse a la tomadura de pelo. Atendían a una demanda oficialmente formulada por la Asociación por una Escuela Bilingüe -cuya obsesión es acabar con la inmersión lingüística-, pero detrás de los ‘misioneros’, cómo no, estaban el PP, Vox y Ciudadanos. Como mánager y entrenadora del equipo, la popular Dolors Montserrat, … Continuar llegint

Junts, amb els deures per fer

L’octubre del 2017, Oriol Junqueras i ERC van resultar determinants perquè, el dia 27, Carles Puigdemont dugués a terme la declaració frustrada d’independència. Els republicans, però no únicament ells, esclar, van empènyer Puigdemont perquè es llancés, tot i els dubtes del president. A pesar d’això, poc després, Esquerra Republicana va fer un cop de timó i va passar de l’unilateralisme al pragmatisme i la negociació amb el PSOE. La història és prou coneguda. Junqueras va entendre molt aviat que el que s’havia viscut era, malgrat l’èpica d’alguns episodis, fonamentalment una derrota de l’independentisme a mans de l’Estat. Va entendre igualment … Continuar llegint

¿Epílogo o prólogo?

La legislatura que acaba de empezar puede contemplarse desde dos ópticas bien distintas. La que es la hipótesis más común, tanto entre políticos como observadores, dice que el Gobierno de Pedro Sánchez va a malvivir amenazado, por un lado, por los ataques apabullantes de la derecha. Por otro, por las tensiones internas, fruto de los intereses contrapuestos de las fuerzas reunidas en torno a Sánchez. Encima, puesto que el PP se ha echado al monte y Ciudadanos se ha volatilizado, no existe alternativa, no hay plan B. Los socios deberán ir siempre a la una. Naturalmente, el PP, Vox y … Continuar llegint

Puigdemont se sube al barco

Carles Puigdemont se ha subido al barco. Estamos ante un acuerdo que va más allá de investir a Pedro Sánchez como presidente del gobierno español. El compromiso obliga a flanquear al líder socialista durante los cuatro próximos años. Empieza una travesía que no va a resultar fácil. Y no solo por las diferencias evidentes y en algunos aspectos radicales entre socialistas e independentistas, sino también porque la derecha y la extrema derecha se disponen a desatar una tempestad de tal magnitud que hunda la nave con estrépito. El acuerdo se precipitó el jueves. En dos ocasiones anteriores lo que parecía … Continuar llegint

¿Un altre PP després de l’amnistia?

Al llarg de la seva història, el catalanisme polític, el nacionalisme català, ha oscil·lat entre la via del pacte i l’intent de transformació de l’Estat i la via independentista, de la ruptura, des de la convicció, en aquest últim cas, que Espanya mai no acceptarà la diversitat com a consubstancial, sinó que continuaria provant d’arraconar i finalment fer desaparèixer la diferència catalana. La realitat és que continuem en una mena d’empat infinit marcat per la incomoditat, la insatisfacció i la irritació de moltíssims catalans per com Espanya es relaciona amb Catalunya. Aquests ciutadans no troben que Espanya els aculli ni … Continuar llegint

Épica y sentido

Carles Puigdemont se adueñó de las negociaciones con el PSOE, y su partido -tanto el ala pragmática como la combativa- no dudó en permitírselo y alinearse detrás de él. Goza Puigdemont de todo el apoyo de Junts per Catalunya, formación que está exhibiendo una unidad insospechada. Nadie critica en público y muy poco en privado. Todos aguardan a lo que el líder diga. Que la decisión final esté en manos de alguien en la situación de Puigdemont convierte esta negociación en algo singular. Muy especial, y diferente. Muchos políticos españoles y medios de comunicación de Madrid, que no cesan de … Continuar llegint

Los que detestan la amnistía

Que el liderazgo de la negociación con el PSOE sobre la amnistía la acapare y capitalice Carles Puigdemont tiene una cosa buena: el silencio. Por una parte, los pragmáticos permanecen callados y expectantes. Por la otra, entre los más combatientes ‘octubristas’ y los ‘borrasistas’ de Junts reina también la contención. El ruido, en el bando independentista, lo organizan si acaso personajes tan dispares y peculiares como, por ejemplo, Dolors Feliu, la presidenta de la ANC y su lógica dislocada. O la siempre animosa y contundente Clara Ponsatí. O la pubilla infatigable de Ripoll, Sílvia Orriols. Al trío de señoras hay … Continuar llegint

Renunciar a l’autodeterminació unilateral?

La qüestió de la dita unilateralitat ve a ser, en aquestes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, com el monstre del llac Ness: de tant en tant treu el cap amb força, i després torna a amagar-se en les profunditats ombrívoles. Han aparegut informacions periodístiques que apuntaven, per exemple, que el PSOE reclama a l’independentisme que rebutgi la via unilateral com a condició per concedir l’amnistia. Per dir-ho amb la cèlebre frase de Jordi Cuixart: que no ho tornin a fer. A partir d’aquestes informacions s’han produït opinions molt dividides: mentre que aquesta exigència per a uns és … Continuar llegint