El PSC descarrila con Rodalies

Las manifestaciones del sábado tuvieron un fondo amargo muy marcado. No era solo el enfado acumulado, sino bastante más: se palpaba la desesperanza y la resignación. Los que marcharon tras las pancartas y los eslóganes, la inmensa mayoría de ellos, sabían, saben, que las expresiones de descontento y áspero cabreo no van a solucionar nada. Al contrario, son conscientes, como lo es cualquier ciudadano, de que la bancarrota ferroviaria va a durar mucho tiempo, años, décadas, antes de que realmente se note, si se acaba notando, la mejora. Igual que han sido años y décadas de retrasos y mal servicio … Continuar llegint

Irene Montero s’apunta a la Teoria del Reemplaçament

Vestida amb un jerseiet de llana, però de màniga curta, l’exministra va bramar l’altre dia dalt de la tarima: “Ahora vamos a por la nacionalidad o a cambiar la ley para que puedan votar, por supuesto. ¡Ojalá: teoría del reemplazo! ¡Ojalá podamos barrer de fachas y de racistas este país con gente migrante, con gente trabajadora! ¡Claro que yo quiero que haya reemplazo: reemplazo de fachas, reemplazo de racistas, reemplazo de vividores! ¡Y que lo podamos hacer con la gente trabajadora de este país, tenga el color de la piel que tenga, sea china, negra, marrona [sic]…”. Aquesta és la … Continuar llegint

Trens cap a la foscor

La Sònia és a l’estació de Tarragona i està desesperada. El tren que havia de passar no ha passat i ella s’ha de presentar a una entrevista de feina. Després de superar dues rondes de selecció, avui és el dia de la veritat. L’espera qui hauria de ser la seva cap. La Sònia no hi arribarà perquè el seu tren finalment serà cancel·lat. Històries com aquesta s’han reproduït una infinitat de vegades durant el desgavell ferroviari (i de l’AP-7). Persones que no han pogut arribar al metge, a la universitat —són dies d’exàmens—, a treballar, a l’aeroport, a casa dels … Continuar llegint

Puigdemont i Junqueras: cal arremangar-se (més) pel finançament

Això que anomenem ‘actualitat’ es produeix de forma frenètica —un succés impressionant trepitja l’altre de forma incessant i anàrquica—, fins al punt que, si no es va molt alerta, pot causar irritacions sensorials i cognitives notables. Provoca, a més, una mena d’alteració en la percepció del temps, de tal manera que, si seguim de prop els mitjans i, sobretot, les xarxes socials, fàcilment sentirem que, com si viatgéssim per l’espai, el temps s’accelera. S’accelera tant que, en una mena de miratge memorialístic, tenim la sensació que coses succeïdes fa només uns dies són ja molt antigues, pràcticament remotes. Es troben increïblement … Continuar llegint

Junts no vol ser Convergència

Ja fa vint anys d’allò. El dissabte 21 de gener del 2006, José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas -aleshores a l’oposició a Catalunya, on governava el tripartit d’esquerres- es reuneixen a la Moncloa per desencallar les negociacions del nou Estatut. Després de set hores tancats, cap a la mitjanit s’arriba a un acord sobre els principals punts de discrepància. ERC, però, no accepta el que han pactat i farà campanya en contra del nou text. Dijous passat, 8 de gener del 2026, compareixien Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa per anunciar que s’han posat d’acord sobre el … Continuar llegint

Veneçuela: transició?, quina transició?

Els governants d’arreu del planeta es pregunten en aquests moments, lògicament inquiets, quina serà la pròxima animalada de Donald Trump, un cop les antigues regles de joc, construïdes laboriosament a partir de la Segona Guerra Mundial, han saltat pels aires. Què pots passar amb Groenlàndia —que, a través de Dinamarca, forma part de l’OTAN? I amb Colòmbia? I amb Mèxic i Cuba? Una de les coses que hem après, o hauríem d’haver après, és que els EUA d’avui són capaços de qualsevol cosa. Són capaços d’anar més enllà, molt més, del que abans —els últims vuitanta anys, com a mínim— … Continuar llegint

Els escàndols dels almogàvers del sanchisme

Ha continuat aquest 2025 l’assetjament agressiu i incessant contra Pedro Sánchez i el seu govern, conformat pel PSOE i aquest invent estantís que es diu Sumar. Si els anteriors embats els alimentaven decisions polítiques —verbigràcia, l’amnistia—, ara això ha canviat. El combustible és un seguit d’escàndols que han esclatat a l’interior del PSOE i el govern. Em refereixo al cas Koldo i al cas Leire, relacionats amb suposades pràctiques corruptes, però també a un munt de denúncies d’assetjament sexual i laboral, entre les quals destaquen les acusacions contra Paco Salazar, que tenia elevades responsabilitats al partit i l’executiu espanyol. Tot … Continuar llegint

Periodisme honest i en català

L’any que ve, aquest any 2026 en què estem a punt d’entrar, L’Eco de Sitges farà 140 anys. D’aquell Ilunyà 1886 ençà, aquesta publicaciô ha acompanyat i servit els sitgetans —i, ara, també els ribetans— amb un esperit i un afany que sôn justament el que han fet possible aquest llarguíssim recorregut. Aquests 140 anys són una prova precisa i concloent de la bona feina que L’Eco ha dut a terme. L’efemèride, un autèntic rècord, esdevé encara més rellevant si la situem en el context d’avui, finals del primer quart del segle XXI. Un moment en què Internet, les xarxes … Continuar llegint

L’independentisme no pot ignorar Espanya

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar llegint

La traïció a Europa de Donald Trump

L’any 1831, Alexis de Tocqueville va començar, acompanyat del seu amic Gustave de Beaumont, el seu conegut periple pels Estats Units. Un cop va tornar del llarg viatge, va publicar, en dos volums, el 1835 i el 1840, La democràcia a Amèrica. L’origen d’aquesta aventura va ser un encàrrec del govern francès, que volia que el pensador i politòleg estudiés el sistema penitenciari dels Estats Units, amb vista a reformar les presons pròpies. Els Estats Units havien declarat la seva independència el 1776 i les elits europees més avançades contemplaven aquell nou país amb gran curiositat, ja que s’havia fundat … Continuar llegint