El plebiscit sobre Junqueras

El congrés extraordinari d’ERC està programat per al 30 de novembre. En termes polítics, una eternitat. Sobra temps perquè les diferents faccions enfrontades continuïn infligint-se doloroses ferides, enormement difícils de poder curar després. Massa temps oferint als militants, però també als votants i simpatitzants, un espectacle que ho és tot menys lloable. La reunió d’ERC del pròxim 30 de novembre no va d’ideologia, ni de projectes polítics ni d’estratègies. És evident, en especial si ens fixem en les dues candidatures favorites, la d’Oriol Junqueras i la que encapçala Xavier Godàs. Tots ells, per a bé i per a mal, han … Continuar llegint

La ocasión de corregir la financiación

La cuestión de la financiación ha estado, de una manera u otra, siempre en el núcleo de las tensiones entre Catalunya y el Estado. Y lo ha estado no solo porque estamos hablando de recursos, que también, y mucho, sino porque la financiación se halla íntimamente vinculada a las maneras como, desde las diferentes sensibilidades, se entiende que España debe organizarse. Esta cuestión conecta directamente, pues, con la concepción de España y su diversidad. Algunos de los que han escrito sobre el asunto han lamentado que Catalunya no tuviera, desde el principio, un sistema propio. A veces se ha atribuido … Continuar llegint

Cas Eduard Pujol: n’hauríem d’aprendre

Hem viscut aquests dies l’aparició d’informacions sobre el cas Eduard Pujol, el qual, a falta d’alguns serrells judicials, pràcticament es pot donar per tancat. D’aquesta desgraciada història, que ha causat a l’avui senador un dany personal que ningú no li traurà ni li podrà compensar, vull creure que en podem aprendre algunes coses. És el mínim que tots plegats hauríem de procurar quan es produeixen esguerros com el que ens ocupa avui. Recordem breument la història. Pujol, aleshores portaveu de Junts al Parlament, va ser acusat falsament per dues dones d’haver-les assetjat sexualment i d’altres comportaments reprovables. Davant d’això, el … Continuar llegint

La crisi d’ERC i el futur de l’independentisme

Les coses van malament, més del que s’esperava. Van pel pedregar. La història d’ERC, ja des de la seva fundació el 1931, està plena de grups, faccions i sectors enfrontats. Un cop restablerta la democràcia, va continuar sent així en els temps d’Hortalà, Barrera, Colom, Rahola, Carod-Rovira i Puigcercós. Tot va canviar amb l’encimbellament del tàndem Junqueras-Rovira, ara barallats. Des del 2011 fins fa poc, ERC va semblar tota una altra, quasi una bassa d’oli, com si els temps de la lluita fratricida haguessin estat superats d’una forma severa i definitiva. No ha estat així. Un cop el control des … Continuar llegint

El càsting endimoniat a Esquerra Republicana

Els desastrosos resultats que va registrar ERC a les darreres eleccions catalanes, el 12 de maig passat, sumats als també pèssims resultats de les convocatòries anteriors, van obrir la caixa dels trons al partit. Oriol Junqueras va acceptar abandonar-ne la presidència, però va deixar clar que es tornaria a presentar per continuar manant. Marta Rovira, contràriament, va dir que ella no tornaria a optar a la secretaria general, mentre que Pere Aragonès —que va anticipar les eleccions que desembocarien en el daltabaix— també abandonava l’escena. Els resultats de Junts per Catalunya tampoc no van ser gens bons. En aquest cas, … Continuar llegint

Independentistas: toca recomenzar

El ‘procés’, entendido como el periodo iniciado hace diez años -aunque hay quien, armado de buenas razones, sitúa su comienzo un tiempo antes- y con epicentro en octubre de 2017, ha terminado. La investidura del socialista Salvador Illa marca el cambio de etapa. El PSC, que atravesó un momento realmente delicado, ha conseguido levantarse de la lona con ímpetu, hasta el punto de acumular hoy más poder que nunca. El independentismo, representado por Junts per Catalunya, ERC y la CUP, ha cosechado unos resultados desastrosos en el último ciclo electoral, lo que le obliga a hacer examen de conciencia y … Continuar llegint

Nada por aquí, nada por allá

Carles Puigdemont apareció a la hora anunciada en el Arc del Triomf de Barcelona, se subió a la tarima y lanzó un breve discurso, que cerró con un “Visca Catalunya lliure!”. Instantes después se había volatilizado. Esfumado. Desaparecido. Como los grandes ilusionistas, lo hizo ante miles de personas y, lo que es mucho más difícil de entender, ante cientos de policías convocados para darle caza. Estoy convencido de que los más célebres magos de la historia, desde el inolvidable Harry Houdini hasta David Copperfield, pasando por nuestro Antonio Díaz, El Mago Pop, no tendrían ningún reparo en felicitar al de … Continuar llegint

Els motius per al retorn

Carles Puigdemont s’ha esforçat enormement al llarg de tots aquests anys a convertir el seu exili en un altaveu al servei del dret de Catalunya a l’autodeterminació i a la independència. Ho ha fet afrontant enormes dificultats i riscos. La seva obsessió ha estat donar sentit a l’exili i transformar-lo en una eina útil. Tot això té un mèrit concret i indiscutible. Però durant la campanya electoral última Puigdemont es va comprometre davant dels catalans a tornar quan el Parlament celebrés el ple d’investidura, fos per fer-lo a ell nou president o bé a qualsevol altre candidat, singularment Salvador Illa. … Continuar llegint

ERC es deixa seduir per la mantis Pedro Sánchez

Pedro Sánchez va ser dimecres a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, després de molts mesos de no fer-ho. El mateix dia, la vicepresidenta Vilagrà s’entrevistava amb Bolaños, i el conseller Campuzano, amb la seva homòloga Elma Saiz. Grans somriures i afectuosos copets a l’esquena. L’endemà, dijous, continuaven les reunions sobre la investidura. El PSOE i el PSC estan desplegant tots els seus recursos per escenificar, per evidenciar, l’entesa amb Esquerra Republicana. En els últims dies, el govern espanyol s’ha afanyat a complir els acords amb els republicans que dormien al calaix. Així, per exemple, més de 1.500 milions per … Continuar llegint

El amargo adiós de Ernest Maragall

Ernest Maragall ha roto el carné de ERC, como antes había hecho con el del PSC. Esta vez, sin embargo, no ha sido por discrepancias con el proyecto político. El hermano pequeño de Pasqual Maragall se ha hartado de una manera de hacer, de una forma determinada de actuar. Le pidieron paciencia, le prometieron respuestas. Pero todo el mundo tiene un límite, y él también. Y eso pese a que el cuarto de los ocho hermanos Maragall -Pasqual es lo tercero- ha visto de todo desde que el 1970 entró en el Ayuntamiento de Barcelona como informático. Han pasado cincuenta … Continuar llegint