Lectures i selectivitat: l’epíleg d’un naufragi

Dedicar-se a ensenyar és una de les millors coses que es poden fer a la vida, a desgrat de les dificultats, les amargors i els entrebancs. Ensenyar és obrir finestres, és mostrar a algú altre les meravelles que existeixen més enllà. És acompanyar, i empènyer quan cal, perquè arribi més lluny d’on hauria arribat tot sol. És ajudar a impugnar els límits i a vèncer la desgana i la mandra. Ensenyar és també una labor incerta, perquè és com escampar llavors sobre la terra. Algunes brotaran esplèndides, altres creixeran diferents de com ens pensàvem, altres ho faran molt més tard … Continuar llegint

Rull, un político sin “instinto asesino”

Nadie habla mal de Josep Rull, ni en Junts per Catalunya ni entre sus adversarios. Todos consideran al nuevo presidente del Parlament un buen tipo. Nacido en 1968, se puede afirmar que el de Terrassa lleva toda la vida en política. A mitades de los ochenta se afilió a las juventudes de Convergència Democràtica, donde alcanzó la secretaría general. Tan patriota catalán -o más- que independentista (no es exactamente lo mismo), durante años fue visto como el joven que con más garantías y coherencia podía recoger y proyectar el legado de Jordi Pujol, por quien Rull siempre sintió fascinación. Pese … Continuar llegint

PSC, Puigdemont i ERC: el gran embolic

Transcorregut més d’un mes des de les eleccions al Parlament, i superades entremig unes altres eleccions, les europees, el panorama polític a Catalunya ha esdevingut un embolic fenomenal, un galimaties indesxifrable. Aquelles eleccions les va guanyar el PSC, però de forma insuficient. La clau perquè els socialistes puguin formar govern va anar a parar a mans d’ERC, força que al mateix temps implosionava per culpa dels seus mals resultats. Qui va quedar en segon lloc, Junts per Catalunya, malda per impedir que Salvador Illa es converteixi en president. La situació es veu travessada, a més a més, per la llei … Continuar llegint

Pedro Sánchez, els palestins, la impudícia

Les europees són aquelles eleccions de les quals el ciutadà se sent més allunyat. Malgrat que no és gens així, continua viva la percepció general que la UE i els assumptes de què s’encarrega són vagues i desvinculats de la quotidianitat. És per això que hi vota poca gent i la que ho fa utilitza criteris sobretot ideològics, per tant, menys acostats a qüestions o assumptes concrets i tangibles. Els que votaran, aquest cop sí, ho faran amb la samarreta del seu equip còmodament ajustada. El fet que les coses siguin així facilita que les europees esdevinguin un capítol més, … Continuar llegint

Eixamplar la base: una bona estratègia mal executada

Hi ha estratègies que no funcionen perquè, senzillament, parteixen d’una mala teoria basada en una anàlisi errònia. I hi ha estratègies que no funcionen no perquè no siguin bones estratègies, sinó perquè, simplement, han estan mal executades. L’estratègia republicana, per resumir-ho molt, d’”eixamplar la base” crec, contra el que opinen els que avui n’estan fent estelles, que forma part de les segones, no pas de les primeres. L’estratègia d’eixamplar la base, que, de fet, es va començar a pastar en els entorns d’ERC en temps de Carod-Rovira, passa, fonamentalment, per situar l’històric partit republicà nítidament en el camp de joc … Continuar llegint

ERC (i Oriol Junqueras) al laberint del Minotaure

Els resultats de diumenge són una autèntica desfeta —colofó de les patacades de les municipals i espanyoles de l’any passat— per a Esquerra Republicana. La ruïna és inapel·lable. Ben segur —o potser no— que Pere Aragonès s’ha adonat que convocar precipitadament els comicis després del rebuig dels comuns als pressupostos va ser un error. Aragonès va contradir el manual de la sensatesa política, que diu ben clarament que sempre s’hi és a temps per a la derrota. Hauria d’haver esperat i veure-les venir. Perquè pot ser que les coses canviïn i que, per exemple, es posi insospitadament a ploure, com … Continuar llegint

El independentismo, exhausto

La victoria de Salvador Illa no ha sido un vuelco, ni tampoco producto de un brusco giro de los acontecimientos. A lo que hemos asistido es a un progresivo deslizamiento de tierras, un cambio a cámara lenta. Algunos atribuirán su éxito al insólito paréntesis de Pedro Sánchez para reflexionar sobre si continuar o dejarlo. Seguramente, Sánchez ha tenido su efecto, pues en Catalunya tiene un público receptivo a sus peripecias. A mí, personalmente, lo que me gustaría resaltar -no lo he visto muy mencionado en ninguna parte- es la dimensión disruptiva del estilo de Salvador Illa, pues el candidato socialista … Continuar llegint

Las encuestas no son solo un termómetro

Comparten casi siempre la misma mesa en el comedor de una gran empresa tecnológica de Barcelona. Uno de los ingenieros pregunta en voz alta al sentarse: “¿Qué, ya habéis decidido a quién vais a votar?” Mientras algunos mueven la cabeza y otros miran al plato, hay uno que responde: “No lo sé, depende de las encuestas. Yo siempre me fijo en las encuestas antes de decidir. No soy de los que votan siempre igual”. Son muchos, cada vez más, los que no votan automáticamente, es decir, que no votan siempre al mismo partido convocatoria tras convocatoria. El llamado ‘voto ideológico’, … Continuar llegint

El PSOE, segrestat per Pedro Sánchez

Trobo que, en la discussió que s’ha engegat arran de l’estranya giragonsa de Pedro Sánchez —des de la carta oberta a la ciutadania fins a l’anunci que continuava “amb més força que mai”—, s’està parlant molt poc del PSOE. Tanmateix, el partit fundat pel tipògraf Pablo Iglesias Posse el 1879 és un actor central, i diria que protagonista, d’aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que alguns consideren, si no bona, raonablement útil i altres, completament nefasta, execrable. Estem parlant d’una formació que és una impressionant maquinària política, electoral i de poder a tots els nivells; d’una organització que ha estat fonamental des … Continuar llegint

El País Vasco, tan lejos

Finalmente, el sorpaso de la pujante coalición EH Bildu al PNV, avizorado por las encuestas, no se consumó la noche del domingo. Los jetzales no han perdido nunca unas elecciones autonómicas en votos, y solo una vez lo hicieron en escaños. El domingo empataron a 37 con los abertzales. Las dos fuerzas soberanistas suman, pues, 54 diputados de un total de 75. El resto, todos juntos, solo 21. El PNV se dispone de nuevo a gobernar de la mano de los socialistas. Visto desde Catalunya, es como si allí vivieran en otra era. Tras sacar sus conclusiones del naufragio del … Continuar llegint