Ahí siguen los independentistas

El independentismo ha cosechado un muy buen resultado. Sus cimientos siguen demostrando una solidez extraordinaria. Tiempo atrás algunos sostuvieron, con indisimulado aire de suficiencia, que era un suflé y que iba a bajar más pronto que tarde. No ha ocurrido, al contrario. ERC, Junts per Catalunya y la CUP suman 23 escaños (uno más que el 28 de abril y el mejor balance conjunto del independentismo). En Comú Podem, partidarios, como los independentistas, de un referéndum, consiguen 7. Entre todos ellos, 30 de los 48 diputados que corresponden a Catalunya. Por su parte, los socialistas logran 12 representantes y los … Continuar leyendo

Espanya no dialogarà (tampoc) després del 10-N

Les paraules pesen. Fins i tot en una campanya electoral com aquesta, amb uns candidats com aquests. Només és parcialment cert que, un cop dipositats els vots a les urnes, les paraules poden ser escombrades, i que poden enterrar-se els atacs, els retrets i les promeses. És fals que tot el que ha estat dit pugui ser reduït a zero. No, fins i tot en una campanya com aquesta, amb uns candidats com aquests, les paraules no se les emporta el vent. Almenys no del tot. Les paraules mai perden completament la seva força i, contràriament, acaben delimitant, acaben esbossant, … Continuar leyendo

Mestres i professors, el pinyol del sistema

Si no volem acabar sent un país econòmicament dependent del turisme -turisme de sol, platja i preus de saldo-, cal, entre altres coses, que tinguem un ensenyament excel·lent. Els treballs manuals poc qualificats continuaran perdent valor. No podem competir, en aquest sentit, amb altres països i tampoc amb un procés d’automatització i robotització que tendeix a accelerar-se. Les feines poc qualificades aviat estaran tan mal pagades que no permetran construir un projecte de vida que valgui la pena. Augmentaran els aturats i aquells que, a desgrat de tenir feina, no disposaran dels recursos necessaris. Tindrem treballadors i famílies treballadores pobres … Continuar leyendo

El ‘brexit’ y la reacción antieuropea

uando hablamos del ‘brexit’ solemos situar el foco en el populismo y en la campaña gracias a la cual los antieuropeístas ganaron el referéndum del 2016. Tengo la impresión, sin embargo, de que esto es mirar más el dedo que a la luna, en el sentido de que lo primero y más importante es averiguar las causas que hacen que los ciudadanos de un país avanzado opten por salir de la UE, lo que a muchos nos parece un auténtica equivocación, que daña al proyecto europeo, pero, sobre todo, a los ciudadanos del Reino Unido, tanto a los del ‘leave’ … Continuar leyendo

Camino corto, camino largo

Hay unos que creen que es mejor el camino corto y otros convencidos de que lo más inteligente es seguir el camino largo. Tomo prestada la metáfora de un amigo, que la utilizó para describir la discrepancia estructural, más allá de movimientos, entidades, partidos y personas, hoy existente en el seno del movimiento soberanista. Los del camino corto son los que creen que no cabe esperar. Que la anhelada oportunidad, el ‘momentum’, puede ser ahora. Que el Estado español flaquea, sus cimientos se agrietan, que no va a resistir un último y contundente embate. Los del camino corto son los … Continuar leyendo

La Generalitat, tigre de paper

Un dels grans èxits de Jordi Pujol va ser fer creure tothom que la Generalitat era més del que era. Ho va aconseguir gràcies a un fort i perllongat lideratge. I a una autoritat que s’estenia més enllà de la que corresponia a la seva condició de president de Catalunya. De fet, van ser moltes les vegades que Pujol va xocar amb els representants de l’Estat per defensar aquesta autoritat. Una de les coses que ha fet l’anomenat procés és evidenciar que la Generalitat no sols no és un estat en petit, com Pujol havia fet entendre amb èxit, sinó … Continuar leyendo

Independentismo: razones y pasiones

El ‘Breviario de los políticos’, del cardenal Mazarino, comienza recalcando dos principios fundamentales. El primero es “conócete a ti mismo”, y la reflexión del autor empieza con una pregunta: “¿Te domina la ira, el miedo, la temeridad o cualquier otra pasión?”. El segundo es “conoce a los demás”. Pienso en Mazarino cuando se ha hecho pública la sentencia del Supremo contra los líderes del ‘procés’. Muchos, muchísimos años de cárcel. Tras la larga espera, en cuyo tramo final se han sucedido una serie de incidentes que han incrementado la tensión, la sentencia finalmente ha llegado. Ya empiezan las protestas por … Continuar leyendo

Fermament, massivament, pacíficament

Visc aquests dies previs a la sentència amb una barreja d’emocions. D’una banda, tristesa, amargor i enuig davant el que temo que serà una condemna dura, d’un grapat d’anys de presó, per als líders independentistes que han estat jutjats al Tribunal Suprem. De l’altra, estupefacció i alarma davant la manera com una part de l’independentisme sembla que hi pretén respondre. Com que estic convençut que la tristesa, l’amargor i l’enuig davant la sentència i la previsible condemna són compartits per molts, i que, a més, no necessiten gaires explicacions, invertiré aquestes ratlles a tractar d’argumentar el perquè de l’estupefacció i … Continuar leyendo

Algo a lo que agarrarse

Tras imponerse en las elecciones catalanas del 2017, Inés Arrimadas rehuyó intentar ser presidenta pese a las presiones del PP para que lo hiciera. Ciudadanos decidió en aquel momento que no era propagandísticamente rentable. Luego la formación naranja se negó a liderar una moción de censura contra el ‘president’, Quim Torra, por la misma razón. Hasta que, de repente, hace unos días, Lorena Roldán -Arrimadas vio recompensados sus servicios con un puesto en Madrid- anunció que sí iba a lanzarse a una piscina con muy poca agua. A la vista de malos augurios electorales tras la esquizofrénica conducta de Albert … Continuar leyendo

Internet, adolescents i porno

Vinc d’una època en què moltes escoles encara eren o bé per a nens o bé per a nenes. També n’hi havia de mixtes, que eren les públiques i també algunes privades modernes. Es produïa un veritable esdeveniment quan se saltava d’EGB a BUP, ja que llavors els nois i les noies de les escoles de monges i cures havien de barrejar-se amb l’altre sexe. No puc evitar un somriure nostàlgic a l’evocar aquells primers mesos de convivència i les situacions particulars, sempre presidides per l’atracció i el pudor, que es donaven a les aules. Això passava quan ells i … Continuar leyendo