Ser radicals o pensar en l’economia?

La discussió sobre les mesures a prendre acompanyant la declaració de l’estat d’alarma va allargar-se molt en el si del Consell de Ministres. Simplificant, i amb la informació de què disposem, es pot afirmar que en aquella reunió de fa uns dies es van enfrontar bàsicament dos pols o bàndols amb visions diferents sobre com actuar. En el primer, les ministres Nadia Calviño, responsable d’Economia, i María Jesús Montero, d’Hisenda, ambdues del PSOE. En l’altre, Pablo Iglesias i els seus companys de Podemos. El bàndol de Calviño i Montero provava de preservar tant com es pogués l’economia, per la via … Continuar leyendo

Ser viejo no es poco

Ferran vive no muy lejos de sus padres, aunque en otra ciudad. Ya antes del confinamiento, les llamaba a diario para advertirles que no se les ocurriera salir a la calle. Primero hablaba con el padre y a continuación con la madre. Nunca resultaba fácil. Ambos superan los ochenta y les cuesta horrores comprender la gravedad de la situación. El chorro de información que proporcionan los medios de comunicación parece no tener efecto alguno en ellos. O, posiblemente, les desconcierta más aún. Pese a las catilinarias de su hijo y a la vigilancia de su hija, Laura, que vive con … Continuar leyendo

Aquil·les i el Covid-19

Un atac, un atac directe contra la població com el que protagonitza el Covid-19, obliga a actuar, obliga els governants –encara que no solament a ells– a prendre decisions. Es tracta en aquest cas d’una classe de decisions molt desagradables, perquè cap de les possibilitats és bona, totes tenen conseqüències reals i potencials dolentes o molt dolentes. Cal triar. Desgraciadament, a més, en un cas com el del coronavirus tampoc no és gens clar quines opcions poden ser les menys dolentes. Només sap, el governant, que mirar cap a una altra banda és inviable, i això resulta enormement molest, perquè … Continuar leyendo

La monarquia, la dreta espanyola i Franco

És massa curt aquest article per repassar la vida de Joan Carles I, amb totes les seves vicissituds, incloses les més fosques, que no són poques. Em limitaré, per tant, a provar de caracteritzar el decantament que la monarquia espanyola ha anat mostrant al llarg dels anys, fins a quedar identificada no sols amb un sistema, el nascut l’any 1978, profundament en crisi, sinó també i sobretot amb les forces de la dreta espanyolista, avui PP, Vox i Ciutadans. Com se sap, els pares de la Constitució, recollint el desig de Franco i el franquisme, van incorporar Joan Carles I … Continuar leyendo

¿Va a plantarse el PDECat?

Las conversaciones de David Bonvehí en Waterloo, primero, y en la cárcel de Lledoners, después, no fueron bien. No funcionaron. Más bien lo contrario. Pese a la buena predisposición del presidente del PDECat, lo que se encontró ante sí fue un muro. Un planteamiento binario, sin posibles caminos intermedios. O blanco o negro. Esto son lentejas, si quieres las comes y si no las dejas. O el PDECat se disuelve en un ente mayor bajo el mando de Carles Puigdemont sin amagos ni remilgos, o deberá buscarse la vida en solitario. Dicho muy escuetamente, esta es la esencia del mensaje … Continuar leyendo

Doble exhibición de poder

Ha llevado a cabo, con solamente unos días de diferencia, dos sensacionales demostraciones de fuerza. Dos exhibiciones de poder casi seguidas. Carles Puigdemont, el eurodiputado, el presidente exiliado, el fugitivo de la justicia española, acaparó primero cuatro de los ocho puestos de la delegación de la Generalitat que se reunió con la de Pedro Sánchez. Nadie del conglomerado de JxCat osó chistar, ni el más temerario entre los discrepantes. Entre sus cuatro, el jefe de la parte catalana, el ‘president’ Quim Torra, delegado de Puigdemont en el interior. Quien fue el 130º presidente de la Generalitat siguió el encuentro celebrado … Continuar leyendo

El virus, la gasela i nosaltres

Qualsevol gasela del Parc Nacional del Serengueti, fins i tot la menys desperta, engega a córrer amb totes les seves forces si li sembla que alguna cosa es mou entre els matolls 200 metres enllà. Exactament el mateix fa el més vell dels nyus si en l’aire hi nota una olor estranya. Potser entre els matolls només hi ha un rosegador inofensiu. Potser l’olor no prové d’una lleona. Però igualment tots dos guillen. I ho fan perquè ho porten gravat en la seva cadena d’ADN. És instintiu i irracional, però aquest mecanisme els ha preservat com a espècies fins avui. … Continuar leyendo

Sánchez s’esforça a tenir ERC contenta

Per què Pedro Sánchez s’asseurà a la taula de negociació amb el Govern de Catalunya? Crec que és important, des de la part catalana, fer-se aquesta pregunta. És important posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia. De fet, s’ha dit i repetit que un dels molts errors que ha comès l’independentisme és no haver sabut fer aquest exercici bàsic d’alteritat. Cal saber com veu ―i sent― l’altre per poder prendre decisions, per poder actuar nosaltres més encertadament, la qual cosa vol dir de la forma que més ens acosti als nostres objectius. Tornem ara a la pregunta: per què … Continuar leyendo

Cálculos y negociaciones con Madrid

Después de atravesar el umbral del Palau de la Generalitat muy serio, tieso como salido de un molde, Pedro Sánchez se encerró por tiempo de hora y media con el ‘president’ Quim Torra. Durante el encuentro, el presidente español depositó sobre la mesa un documento con 44 puntos sobre Catalunya. Esos puntos, en los que no se entró durante la conversación, recogen toda una serie de problemas importantes. Soluciones a todos ellos fueron reclamadas en el pasado por los presidentes Artur Mas, Carles Puigdemont y el propio Torra (por no remontarnos más atrás). En el documento de Sánchez no se … Continuar leyendo

El 155 no es podia aturar

Una de les grans discussions després del 27 d’octubre del 2017 va girar entorn de per què el president Puigdemont havia decidit declarar la independència ―encara que fos simbòlica― en comptes de convocar eleccions i evitar, així, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Alguns van maleir els ossos de Carles Puigdemont durant mesos per haver comès aquella suposada insensatesa, per aquell “salt al buit”. Més encara perquè no hi havia res preparat per fer efectiva sobre el terreny la república catalana i perquè el president, fins molt poc abans, estava decidit a convocar eleccions. En aquell temps vaig argumentar … Continuar leyendo