Anem a la Diagonal o no hi anem?

El Marc i la Fina són una parella de mitjana edat. Tenen dos fills, un noi i una noia, el Pere i la Clara, i viuen en una ciutat ni gran ni petita vora Barcelona. Són nacionalistes de sempre i des de fa uns anys també independentistes. Han participat en totes les grans manifestacions independentistes, quasi sempre acompanyats dels seus fills. Van votar el 9-N i van fer guàrdia a la seva escola l’1-O. El Marc, a més, és soci d’Òmnium. -Fina: Marc, digues-me el teu número de DNI que estic fent la inscripció per a la mani de l’Onze … Continuar leyendo

¿Qué va a ser del PDECat?

Que las ponencias que alumbran los partidos a través de sus procesos congresuales sean ambiguas es común. Cuando algo es el fruto de la negociación y el pacto entre muchos, el precio a pagar es casi siempre la desaparición de las aristas y otros elementos controvertidos, así como la abundancia de las buenas intenciones y el abuso de un lenguaje genérico. Pese a ello, no hay que menospreciar este tipo de textos. Su música, a veces más que su letra, da pistas y, además, son la base a partir de la que se construyen programas y planes de actuación. Lo … Continuar leyendo

Primers estius a l’illa

Ens assèiem al moll minúscul a mig matí o al vespre, els peus nus penjant sobre el mar. Dúiem, la meva germana i jo, un cubell verd amb quatre dits d’aigua per posar-hi els peixos que, n’estàvem segurs, aquell dia trauríem. Pescàvem amb unes canyes molt senzilles amb un fil de niló lligat i un ham. L’esquer eren engrunes de pa pastades amb aigua de mar. Hi passàvem hores. A voltes abandonàvem el moll i ens n’anàvem a l’altra banda, a la punta rocosa on acaba la platgeta de Na Macaret. Na Macaret, a la costa nord de Menorca, és … Continuar leyendo

Tatuar-se mola molt

La porta és estreta i a dins més aviat governa la foscor. La mare segueix la filla, que ja ha entrat a l’establiment. Demà la noia complirà 16 anys i, com a regal, ha demanat un tatuatge. El seu primer tatuatge. Al pare li ha semblat genial. Ell llueix un avantbraç pràcticament negre. La dona porta un al turmell, una figura geomètrica, una espècie de rosetó de la mida d’un ou. Van tenir la nena relativament joves, i es consideren pares moderns i progressistes. ‘Enrotllats’, tot i que a ells no els agradaria l’etiqueta. Amb un halo de ritu atàvic … Continuar leyendo

El rey encapsulado

Al evaluar el acto oficial de recuerdo a las víctimas de 17-A hay un par de premisas que no pueden dejar de considerarse. La primera es que, si se organiza un acto público en Barcelona con la presencia del rey Felipe VI, hay que saber que muy probablemente se producirán expresiones a favor y también en contra del monarca. Querer obviarlo o querer simular que no va a ser así sería irresponsable y muy poco profesional. En segundo lugar, la libertad de expresión no puede ser cercenada en el espacio público. No es legítimo censurar el derecho de todo el … Continuar leyendo

La loca carrera de Pablo y Albert

No hace ni tres semanas que Pablo Casado -el del máster fantasma- agarró los mandos del PP y han corrido ya ríos de tinta sobre cuánto se parece a Albert Rivera. Uno tiene 37 años, el otro 38. Son bien parecidos y hablan con desenvoltura. Ambos son muy ambiciosos y están encantados de conocerse. Quizás cabe buscar justamente en su gran parecido el motivo que les lleva a pelear sin respiro entre ellos, arrastrando a sus partidos cada vez más a la derecha, en una carrera al estilo ‘Locos al volante’, la película que alumbró allá por los setenta el … Continuar leyendo

Nada que corregir: insistir

Cuando uno tropieza con una piedra en el camino, debe levantarse y, por encima de todo, intentar no tropezar con ella de nuevo. Cuando uno no es capaz de saltar un muro debe entrenarse duro para poder conseguirlo. Cuando uno fracasa antes de volver a intentarlo ha de analizar por qué fracasó. Todo ello parece obvio, ¿verdad? De hecho, la historia del ser humano no es más que un enfrentamiento sostenido contra sus limitaciones y la búsqueda de maneras de adaptarse a las dificultades del entorno. Pese a ello, una parte del independentismo parece tener grandes dificultades para reconocer los … Continuar leyendo

Puigdemont, ERC i el centredreta

La tècnica aplicada ha estat de manual i sense manies ni miraments. Maniobra d’encerclament, primer, i atac frontal, després. Ja feia temps que el president Puigdemont havia anat fent recular Marta Pascal fins a situar-la molt a prop del barranc. La setmana passada va arribar l’empenta decisiva -que va engegar amb la presentació de la Crida Nacional per la República. Pascal i la seva direcció havien anat fent passes enrere a vegades per por, molt sovint per responsabilitat. Al final, les forces reunides per Puigdemont eren tan grans -puigdemontistes, molts patriotes que creuen que cal estar amb l’expresident, antics masistes, … Continuar leyendo

Problemes a Matrix

“Puigdemont i Junqueras viuen a Matrix”. La idea que l’independentisme s’ha auto-enganyat –i es continua enganyant- és un lloc comú freqüentat per l’unionisme radical, el mateix que parla de “colpistes”, “supremacistes” o “nazis”. Una de les persones que més ha abusat del símil fílmic és Inés Arrimadas. Insistir que l’independentisme no toca de peus a terra, que viu en un món irreal, en una gran ficció, és una manera com una altra de desacreditar-lo i afirmar que qui realment coneix i actua en la ‘realitat real’ és l’espanyolisme. És un intent barroer, però segurament efectiu, d’apropiar-se de la veritat. ¿Vull … Continuar leyendo

El rei va amb Soraya o amb Casado?

El pare de l’actual rei, Joan Carles I, potser no estava tan preparat -ens han repetit els propagandistes- com Felip VI, però, com ell deia, i en presumia, tenia molt bon nas. Instint. El que sembla realment és que el seu fill ni és el ‘preparao’ que ens han venut ni, per descomptat, en té gaire de nas. El cas català n’és la prova més fefaent, però, com veurem, no l’única. Felip VI va començar negant-se, trencant amb la tradició i el respecte institucional, a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en ser elegida l’octubre de 2015. No s’hi … Continuar leyendo