Pedro Sánchez i l’ ‘operació dos per un’

No puc evitar la temptació de provar de desxifrar l’elecció de Meritxell Batet i Manuel Cruz al capdavant de, respectivament, el Congrés i el Senat. El moviment de Pedro Sánchez es produeix com a rèplica al bloqueig independentista contra Miquel Iceta, el primer candidat a presidir la Cambra Alta. Què busca Sánchez amb aquesta ‘operació dos per un’? Amb aquesta pilota a l’esquena de la defensa d’ERC i Junts per Catalunya? En primer lloc, presentar davant d’Espanya i Catalunya l’independentisme com a contrari al diàleg. Com a culpable que res s’hagi mogut. Això lliga amb una acusació que no s’ha … Continuar llegint

El otro Maragall

Ernest Maragall, el hermano pequeño que siempre pareció ser el mayor, es el favorito, aunque seguido a cortísima distancia por Ada Colau, en la carrera por la alcaldía de Barcelona, tal como señala el último sondeo realizado por GESOP para este diario. Cuando los de ERC eligieron a Ernest Maragall escribí que no me parecía el mejor candidato del mundo. En sus años de escudero de Pasqual se ganó fama de seco y brusco, de hombre de escasas habilidades sociales y menos empatía. Era Ernest, en definitiva, el policía malo, la otra cara de la moneda. Pero también era la … Continuar llegint

L’independentisme i l’ ‘afer Iceta’

Sí, Iceta es va manifestar contra la independència i es va fer un alegre ‘selfie’ amb Millo, Albiol i Dolors Montserrat en un mar de banderes d’Espanya. Sí, el PSOE va votar a favor del 155. Sí, Iceta, i els altres diputats del PSC van optar per no mirar (ni aplaudir) els familiars dels presos independentistes quan aquests van acudir al Parlament. Sí, el PSC està més acordonat al PSOE que mai abans, tot i que formalment continuï sent un partit diferent. Per això, i per unes quantes coses més, l’independentisme sent l’aguda temptació (en el moment d’escriure aquestes línies … Continuar llegint

Puigdemont, candidat: el gran ridícul

No deixa de ser curiós i alhora trist el grapat de proclames, queixes i juraments que la dreta ultraespanyolista i la premsa madrilenya afí han anat destil·lant durant els dies de l’embolic absurd entorn les candidatures al Parlament Europeu de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Resumint molt: si el fiscal contradiu la Junta Electoral Central o el Suprem no troba res que pugui convertir els independentistes en inelegibles, no és perquè així ho dicten la llei i el sentit comú. No. És que la fiscalia obeeix ordres secretes d’un Pedro Sánchez venut als independentistes o perquè al Tribunal … Continuar llegint

Dos caminos ante Sánchez

Distanciémonos, aunque sea solo un poco, de las anécdotas y los detalles. Las elecciones del domingo las ganó, rotundamente, Pedro Sánchez. Él va a ser el nuevo presidente. El líder del PSOE ya ocupa la Moncloa, pero no es lo mismo hacerlo con 85 diputados y gracias a una moción de censura que con 123 y por voluntad de una gran mayoría de electores. Se abren ahora ante Sánchez dos caminos, una bifurcación, que conducen a dos lugares muy distintos. Puede tomar el camino de la izquierda, y forjar una alianza con Podemos. O puede elegir el de la derecha, … Continuar llegint

La guerra bruta i nosaltres

Era, diria, el 2013 i jo sortia del despatx d’Artur Mas, amb qui havia estat conversant. A fora, a mà dreta, en una lleixa, hi havia un mòbil solitari. Em vaig girar i vaig avisar el president de la Generalitat, que estava al llindar de la porta. “Sí, és meu. El deixo aquí”. Fora de Palau, rumiant en l’anècdota, vaig entendre per què. Uns mesos abans, jo mateix havia rebut un missatge misteriós d’algú expert en qüestions policials i de seguretat. Deia que podia tenir el telèfon punxat. De seguida em vaig dir que no tenia res a amagar. Però … Continuar llegint

Resultats: tres apunts

1) Pedro Sánchez, president Pedro Sánchez serà de nou president del Govern espanyol. Aquesta vegada no gràcies a una moció de censura contra el PP, sinó perquè ha guanyat les eleccions, i a més de forma espectacularment folgada. D’alguna manera, els votants han donat la raó a aquelles forces polítiques que van sumar-se per enderrocar Mariano Rajoy i tornar-lo a la seva vida de registrador de la propietat. El somni de Sánchez s’ha fet realitat, ja que pot governar pactant cap a l’esquerra, amb Podem com a soci principal, o bé cap a la dreta, amb Ciutadans. La primera opció … Continuar llegint

Vox i l’anatomia moral de Pedro Sánchez

La campanya, que ara arriba a la recta final, no ha estat una campanya exemplar. Tampoc no s’esperava. Ha consistit en una carretada de proclames superficials i emotivistes llançades per uns candidats amb més ambició que gruix intel·lectual. Els principals assumptes tractats: Catalunya i els debats televisius. Pel que fa a Catalunya, l’escarment per l’1-O o, per ser més precisos, esborrar la catalanitat de Catalunya, és la proposta estrella de la triple dreta. En aquesta tasca, Casado y Rivera compten per atiar l’odi amb Álvarez de Toledo y Arrimadas. Pel que fa al PSOE, es tracta de negar el referèndum … Continuar llegint

Sánchez, aferrado a la táctica

A estas alturas de la película todo parece ir como una seda para Pedro Sánchez. Las encuestas públicas y no públicas así lo señalan. Incluso resulta imaginable, ya digo, a día de hoy, que pueda elegir entre pactar a la izquierda prescindiendo de los independentistas catalanes o a la derecha, o sea, con Ciudadanos. Sánchez, por consiguiente, arriesga lo mínimo. Poco contacto con la prensa y sus preguntas incómodas, apariciones estelares aquí y allá y, sobre todo, mucho cálculo en lo que hace y dice, no vaya a ser que después de tantos esfuerzos las cosas se estropeen. El socialista … Continuar llegint

¡Ya era hora!

La secuencia es la que sigue: resultados de la encuesta del CEO, que otorga la hegemonía soberanista a ERC (viernes); declaraciones de Marta Pascal censurando a Carles Puigdemont: “Catalunya no se puede dirigir desde Waterloo” (domingo); presentación pública en Barcelona del libro de Carles Campuzano ‘Reimaginem la independència’, editado por Catarata (lunes). Las declaraciones de Pascal en ‘La Vanguardia’ y de Campuzano y la misma Pascal en el acto de presentación de la obra del primero significa que ellos, y con ellos otros muchos independentistas postpujolistas, han decidido dejar de callar y, como se anunció en la Casa del Libro … Continuar llegint