Twitter contra la democràcia

Són molts els que un dia no poden més i decideixen, per exemple, abandonar Twitter. O bé Facebook o qualsevol altra xarxa social. Esborrar el seu compte. Fugir-ne. Alguns amb el temps s’ho repensen i tornen a la xarxa. Però d’altres, no. El debat públic ha deixat de passar exclusivament pels mitjans de comunicació tradicionals, el que en anglès en diuen ara ‘legacy media’. Lorenzo Gomis va titular un dels seus llibres ‘El medio media’, títol que resumeix amb simplicitat la funció dels mitjans de comunicació. Fan de mitjancers. Entre el públic i el que passa. Entre el públic i … Continuar llegint

Espanya, sense centredreta

El desplaçament de Pablo Casado i d’Albert Rivera cap a posicions d’extrema dreta va aplanar el camí de Vox. Casado representa els ‘falcons’ del PP, aquells que sempre van considerar Rajoy un ‘tou’ sense gaire conviccions, o sense les conviccions que a ells els hagués agradat que tingués. Rivera encapçala un partit nascut contra la llengua catalana i altres consensos de país. Neix del ressentiment i té un líder d’una ambició fora de mida. Sigui com sigui, en la seva competència per veure qui era més de dretes i més intransigent, el que van fer Casado i Rivera va ser … Continuar llegint

La catalanofòbia s’imposa a Andalusia

Durant la campanya electoral andalusa, el PP i Ciutadans, amb la participació com a artista invitat de Vox, es van dedicar intensament a atiar focs que poc tenen a veure amb aquella autonomia. Entre aquests assumptes, n’hi ha un sobre el qual han tornat un com i un altre, fins a l’esgotament: Catalunya. Segurament l’episodi més vomitiu de tots és el que es va produir quan, en el primer debat entre els candidats, Juan Marín, de Cs, va acusar falsament el president Torra d’haver dit que els andalusos “tenen un gen menys que els catalans” i “són més fluixos i … Continuar llegint

Anatomía del unionismo

Este artículo podría haberse encabezado eligiendo, en vez de ‘unionismo’, alguna otra de las palabras que suelen usarse como equivalentes: españolismo, nacionalismo español, constitucionalismo, antiindependentismo… Pero me parece que son inexactas para definir aquello a lo que deseo aproximarme, que no es otra cosa que los motivos de los que defienden que es mejor para los catalanes quedarse en España, que, en definitiva, son partidarios de la unidad. Un segundo apunte: tomo aquí como sujeto la gente normal y corriente, la gente de la calle, los ciudadanos de Catalunya, para dejar al margen, aparte, a los políticos u otras figuras … Continuar llegint

Tres eran tres

Quizá la transformación más relevante en el mapa de partidos español desde la Transición para acá sea la división de la derecha en dos grandes partidos, PP y Ciudadanos. Hasta la irrupción de Cs, la derecha siempre se había reunido bajo el mismo techo, algo que se halla en la base de sus victorias electorales. La posibilidad de que Vox -que llenó este mismo octubre el madrileño Palacio de Vistalegre- obtenga representación institucional viene a añadir un tercer invitado, que, pese a su pequeño tamaño, está ejerciendo una fuerza gravitacional notable tanto sobre PP como sobre Ciudadanos. Pablo Casado, Albert … Continuar llegint

Banksy, atrapat en la paradoxa

Un rudimentari motoret alimentat per unes piles va començar a brunzir de forma imperceptible per als presents. Un instant després, el llenç ‘Girl with balloon’ (‘Nena amb globus’), de Banksy, començava a lliscar avall i sortia fet tiretes del marc barroc on s’amagava una rudimentària trituradora. Tot plegat durant una subhasta a Sotherby’s, a Londres, el divendres 5 d’octubre. Fa molt que Banksy sorprèn amb les seves obres murals, la majoria crítiques amb el que en podríem dir ‘el sistema’ o l’actual estat de les coses. Confesso que m’agrada Banksy per com utilitza la sàtira i per la seva creativitat. … Continuar llegint

El pols entre pragmàtics i idealistes va a més

Pablo Iglesias va visitar divendres Oriol Junqueras a la presó de Lledoners. De fet, és una visita que havia d’haver tingut lloc abans de les vacances d’estiu, però que el naixement prematur —amb solament sis mesos— dels bessons del líder de Podemos va impedir. Sigui com sigui, la visita, en el context actual —amb els pressupostos del govern de Sánchez a l’aire—, subratlla el rol del líder d’ERC com a principal referent de l’independentisme en el tauler espanyol. El fet que ahir el president Puigdemont hagués de reconvertir una cimera de partits i entitats independentistes en una reunió entorn el … Continuar llegint

Un demà de robots i suïcides?

Un dels camps d’investigació més fascinants és el relacionat amb la intel·ligència artificial i amb l’anomenat ‘deep learning’, és a dir, les tècniques que fan possible que un robot sigui capaç d’aprendre. Moltes universitats al món, i moltes empreses –entre d’altres els grans gegants d’internet– persegueixen el sant grial que farà que no siguem capaços de distingir una màquina d’un humà. Hi ha qui creu que això, senzillament, no passarà. Soc dels que creu el contrari. Un dels aspectes més intrigants de tot plegat, i que alguns ja es plantegen seriosament, és com evitarà l’home que algun dia les màquines … Continuar llegint

La era del ultimátum

Por lo visto hemos entrado briosamente en la era del ultimátum. Torra da un ultimátum a Sánchez para que le facilite el soñado referéndum. La ANC da un ultimátum a Torra para que diga cómo va Catalunya a conseguir la independencia en breve. Los posconvergentes se los dan a ERC para que desobedezca al juez Llarena… En la política española también se cuecen este tipo de habas. Así, se chantajea a cuenta de los presupuestos, de la tesis del líder del PSOE o de lo que se tercie. La cuestión es lanzarse ultimátums a la cabeza. Cualquier hombre o mujer … Continuar llegint

La guerra dintre de la guerra

Imaginin-se la seqüència. Forma part d’un film en blanc i negre, potser d’un film d’un cineasta escandinau i introspectiu. En un racó ombrívol, un home vestit d’una manera estranya fa lliscar un alfil sobre el tauler d’escacs. En una altra cambra, aquesta molt més àmplia i amb un gran finestral per on penetren els rajos tebis del sol ponent-se, un segon home obre un sobre i n’extreu un paperet. El llegeix i aleshores dirigeix la seva mirada a les peces que té al seu davant. Rumia. Rumia llargament vinclat sobre el tauler. Finalment, desplaça alhora rei i torre per enrocar-se. … Continuar llegint