A pams
Unitat
Continua vigent la idea mitificada de la unitat. Però la unitat no és bona ni dolenta en si mateixa. L'important és per a què ha de servir. Han transcorregut molts anys des de l'Assemblea de Catalunya i, per desgràcia, en la darrera etapa les lloes i les crides a la unitat catalanista han estat el pròleg d'infames traïcions. Jo, quan sento segons qui parlar d'unitat, no puc evitar témer un immediat apunyalament per l'esquena.
Mínims
Artur Mas va donar un xec en blanc, li va regalar a Montilla el vot de CiU per tal que el socialisme català demostrés la consistència del seu catalanisme. El PSC va retratar-se. Va limitar-se a dir que no li agrada la sentència. Fins va defugir qüestionar que un tribunal desprestigiat esbudelli el que la voluntat popular ha decidit. Mas va avalar-ho al Parlament tot deixant clar que estem davant una declaració de mínims. Mínims mínims, afegeixo.
Tripartit
ERC, com va fer davant les eleccions de 2006, renega del tripartit. Ho fa després d'haver col·locat a la Generalitat dos presidents socialistes. Alhora, Puigcercós reprèn la retòrica dels independentistes bons (ERC) i els autonomistes mediocres (la resta). La igualació de CiU i PSC, que no crec que ningú que hagi llegit dos llibres es pugui empassar, va servir en el passat als republicans de justificació. Com que els dos són autonomistes, repetien, ens casem amb els que són d'esquerres com nosaltres.
|
|
