Salvar a los catalanes de sí mismos

El centro de Barcelona lo han ocupado este domingo, aunque fuera con la ayuda de coches, autocares y trenes venidos de toda España, los de la manifestación nacionalista española. Había muchos ciudadanos de a pie, como usted o como yo, y también bastantes ultras, franquista o fachas, a los que se rogó que escondieran águilas, brazos en alto y retratos de Franco, o sea, que intentaran disimular. Casi lo consiguen, aunque, si uno se fijaba bien, enseguida podía verlos aquí y allá. También resultaban visibles los pasquines pegados con sentidas llamadas a la paz -’Una estelada, una pedrada’- y alegres … Continuar llegint

Rei de bastos

Va aparèixer dimarts a la nit el rei Felip VI a les pantalles dels televisors dels catalans. Però en realitat no els parlava a ells. Com Rajoy el diumenge, el rei els va donar l’esquena. Només, i és significatiu, es va dirigir, sense anomenar-los així, als catalans no independentistes per dir-los que no pateixin, que Espanya garantirà la seva llibertat i els seus drets. Us rescatarem, vaja (“no están solos, ni lo estarán”). L’empatia del rei amb els catalans en el seu conjunt va ser zero. Va obviar-los. Els catalans convertits en elisió, en absència. Ni una paraula ni tan … Continuar llegint

Ineficacia y desvergüenza

Debo empezar admitiendo un error de cálculo. Nunca pensé que ni el gobierno del PP, ni Mariano Rajoy en particular, llegaran a alcanzar las actuales cotas de ineficacia y desvergüenza. Por ello, estaba convencido de que el referéndum del 1-O no saldría adelante. Calculaba que, para un estado como España, miembro de la UE, la OTAN y la OSCE, desbaratar una convocatoria de este tipo sería coser y cantar. Más aún porque había sido anunciada con meses de antelación y necesariamente debía apoyarse en la labor de miles de voluntarios, de amateurs con buenas intenciones. Pues resulta que no. Resulta … Continuar llegint

Rajoy renuncia a convèncer

És una àvia gens polititzada, es podria dir que tot al contrari. Nascuda el 1935, a casa seva, com en tantes altres cases catalanes, sempre es va evitar parlar de la guerra civil. Durant el franquisme, els pares, ella i els seus germans van avesar-se a viure sense gaires preguntes. Les preguntes, la política, no arribarien fins molt més tard, amb els seus fills i, ara, amb els nets. La dona, amb una història tan semblant a la de tantes altres dones –i homes– d’aquest país, fa uns dies li deia al seu fill, esglaiada: «Es veu que han arribat … Continuar llegint

Ho fien tot a la força bruta

Alts càrrecs del Govern detinguts, guàrdies civils irrompent a la Generalitat i a la seu de la CUP, empreses i particulars escorcollats, amenaces als mitjans de comunicació pel fet de difondre publicitat sobre el referèndum, tancament barroer de pàgines web, assetjament a més de set-cents alcaldes, prohibició d’actes públics, recurs al delicte de sedició com a revenja contra manifestacions pacífiques, advertiments als directors de centres d’ensenyament… No s’atura aquí la cosa, ja que, a més, l’economia catalana ha estat intervinguda per Madrid -sobrevivim al caire de l’ofec-, de la mateixa manera que el ministeri de l’Interior maniobra a través de … Continuar llegint

La pel·lícula espanyolista

Convèncer sempre és transcendental en política, però ho esdevé especialment quan un ha de justificar l’atac a la Generalitat, la repressió i la instrumentalització dels aparells de l’estat. L’espanyolisme ha anat modelant progressivament un relat per intentar dotar de sentit i coherència a la seva actuació, un conte que s’ha construït amb dificultats, amb anades i vingudes. I que va més enllà del govern i el PP, ja que s’hi acullen amb més o menys exactitud el conjunt d’actors, polítics, funcionarials, econòmics, mediàtics i civils de l’unionisme. ¿Com és el guió que proven de convertir en el marc interpretatiu del … Continuar llegint

Sonrisas entre sombras

No me cabe ninguna duda: las sucesivas manifestaciones del Onze de Setembre muestran año tras año la mejor cara del soberanismo. De hecho, constituyen el auténtico pulmón moral del movimiento civil a favor de la libertad de Catalunya. Gente de toda edad y condición. Que han venido a la manifestación procedentes de todos sitios. Clases medias y clases populares, sobre todo. Pero lo más valioso, aun siéndolo mucho, no es, a mi juicio, esa diversidad, ni tampoco, aunque resulte lo más llamativo, las impresionantes cifras de participación alcanzadas, que convierten estas convocatorias en algo sin parangón en Europa y el … Continuar llegint

Trump, inintel·ligible

De sempre han existit governants extravagants i forassenyats. En el moment d’escriure aquestes ratlles trobem a la cartellera teatral barcelonina, per exemple, l’obra d’Albert Camus dedicada a Calígula. Sense marxar de Roma, hi ha Neró. O, més tard, Mussolini, Idi Amin Dada i tants d’altres. Abunden els tipus delirants en les dictadures, i en especial en dictadures del que abans se’n deia el Tercer Món -penso ara en l’extraordinari retrat de l’etíop Haile Selassie que va fer Kapuscinski-, encara que no només del Tercer Món. On és més complicat de comptar-ne és en el ram de països que conformen les … Continuar llegint

Quizá amanezca para el PSC

En política rige la ley de la física según la cual la materia tiende a ocupar el vacío, lo que supone que cada vez que un partido o un líder llevan a cabo un movimiento liberan un espacio que otro inmediatamente ocupará. Es complicado, aunque no imposible -se llama ambigüedad- ganar espacio sin liberar otro equivalente. Pero, en general y como suele decirse, cuando uno se cubre la cabeza con la manta, ésta suele dejar los pies a la intemperie. La manta siempre resulta ser corta. Tengo la impresión de que algo, o mucho, de todo esto le ha venido … Continuar llegint

Nada terminará el 1-O

Entrado el mes de agosto tuvimos la impresión, aunque fuera brevemente, de que este verano también se había suspendido el tiempo. Calma antes del choque anunciado entre el Gobierno de Catalunya y el Estado por el referéndum del 1-0. Pero irrumpieron los atentados de Barcelona y Cambrils. Se quebró el paréntesis, despertamos violentamente de la ensoñación. Destacaría por encima de lo demás dos cosas: la actuación de los Mossos y la solidaridad de la gente. Puigdemont y el Govern supieron estar en su sitio y cumplir con su papel; Rajoy y el Rey se esforzaron en atajar la sensación de … Continuar llegint