Els insults i les desqualificacions que han rajat sobre Carles Puigdemont per haver canviat el seu govern de cara a l’1-O no han estat poca cosa. Les paraules de Pablo Casado, el portaveu del PP són un bon exemple, tot i que potser una mica caricaturesc, del que vull dir: “Els mateixos que justifiquen ETA són els qui justifiquen els totalitaris a Catalunya i els dictadors a Veneçuela”. Casado no és un no-ningú, sinó el vice-secretari de comunicació del PP. A més d’un alt dirigent, és una veu oficial i autoritzada del partit de Rajoy. Però no només ha estat … Continuar llegint →

Ho va advertir José Montilla el 2007, fa set anys, quan va parlar de ‘desafecció’. Ho va advertir el 2009 l’editorial conjunt dels diaris catalans, tot avançant-se a la sentència de l’Estatut. Ho van advertir, ho han advertit, infinites altres veus des d’aleshores. Veus de tots els colors polítics. Allò de què avisaven, crec, en gran part ja s’ha produït. I és irreversible, almenys per molts anys. I ho és més enllà del que passi el primer d’octubre. Fins fa cinc o sis anys, el gruix dels catalans havien acceptat la subordinació. Alguns sense adonar-se’n, altres perquè pensaven que calia … Continuar llegint →

Després de l’anunci solemne de la data i la pregunta del referèndum, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras seran entrevistats per TV3. Tot plegat passarà al llarg d’aquest divendres. Qualsevol persona mínimament llegida ha de sorprendre’s davant aquest curiós format, diguem-ne dual. Vull dir que en qualsevol govern el president és el president i, en canvi, la resta és la resta. I de vicepresidents n’hi ha un, més d’un o cap. Per això, els presidents solen ser entrevistats sols, individualment. No de bracet amb el vicepresident o amb el ministre d’Indústria. Però, chers amis, la vida és la vida. … Continuar llegint →