Javier Cercas no és de “tothom”

Des que va assumir la presidència de la Generalitat fa uns mesos, Salvador Illa ha evitat disciplinadament fer manifestacions de confrontació amb el sobiranisme i l’independentisme. Fins i tot ha dut a terme alguns gestos —alguns nomenaments, per exemple— que podríem trobar conciliadors, cosa que poc o molt deu tenir a veure amb el fet que la seva presidència no sols l’hi va donar ERC, sinó que depèn d’aquest partit per a poder tirar endavant. Això no impedeix que Illa hagi fet també altres moviments que són missatges al seu votant actual i potencial —com acudir al 12 d’Octubre, col·locar … Continuar leyendo

Immigració: per les seves reaccions els coneixereu

“Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents.” (Mt 7,16-17) Semàfor verd. Junts per Catalunya i el PSOE han arribat aquesta setmana a un acord sobre la delegació de competències en immigració a la Generalitat. A hores d’ara, i si les coses no s’acaben torçant, que pot passar, és un èxit de Carles Puigdemont, Jordi Turull i companyia. Em penso que, més enllà d’ulteriors anàlisis, és de justícia reconèixer que som davant del pacte de major envergadura, de més transcendència, dels … Continuar leyendo

Carles Puigdemont s’ho repensa (tard) i rescata Sílvia Orriols

És pitjor el remei que la malaltia. Aquesta, tal vegada literalment, va ser la conclusió a què va arribar Carles Puigdemont després de donar uns quants tombs a l’assumpte de Ripoll, de rumiar si Junts per Catalunya feia caure o no Sílvia Orriols mitjançant una moció de censura. Com és sabut, l’alcaldessa va desafiar l’oposició —formada per Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll— a associar-se i tombar-la. Ella havia intentat aprovar els pressupostos de la ciutat —15,3 milions d’euros— a través d’una qüestió de confiança que sabia que perdria i que atorgava un termini de trenta dies a l’oposició … Continuar leyendo

La ola trumpista, la razón y la palabra

‘Extrema derecha’ y ‘ultraderecha’ son atributos generalmente empleados para describir la potente ola que se propone arrasar la parte del mundo que hemos venido a llamar Occidente. Sin embargo, tales paraguas semánticos apenas recogen la realidad del trumpismo y el heterogéneo conglomerado internacional que le flanquea. Repetimos que son de ‘derechas’, pero en realidad no son conservadores. Su afán no es salvaguardar o mejorar lo vigente, las formas establecidas, sino destruirlo, arrasarlo. Son revolucionarios, unos revolucionarios con jaeces anarquizantes, para nada conservadores. Adoran las fronteras y rechazan a los inmigrantes, pero aplauden al Gobierno de Israel o ambicionan Groenlandia. Son … Continuar leyendo

Això de Ripoll i de Sílvia Orriols s’embolica

Una cosa que caracteritza Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, és que no s’arronsa. No ho fa mai. Com que els grups de l’oposició a l’Ajuntament, que tenen la majoria, no li han aprovat els pressupostos, ha decidit sotmetre’s a una qüestió de confiança. És la manera que tenen molts alcaldes —de grans ciutats, com Barcelona, de ciutats mitjanes o de pobles petits— per tirar endavant els comptes quan els falten vots. Orriols és perfectament conscient que, si van mal dades, ella pot acabar, no sols perdent els pressupostos —que pugen a 15,3 milions—, sinó que, amb … Continuar leyendo

Donald Trump i l’autenticitat en política

Hi ha un bon nombre d’elements que ens poden ajudar a comprendre per què Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016 i ara hi ha tornat a arribar. Es tracta de factors diversos i de diferent naturalesa. Factors polítics, econòmics, socials, etcètera. Però també hi ha aquells elements directament connectats amb la mena de lideratge desplegat per l’home de la pell taronja. Tan intens s’ha revelat aquest lideratge que, per exemple, ha acabat fent que el Partit Republicà orbiti entorn de Trump, fins al punt que l’ideari i la tradició republicana s’han diluït i metamorfosejat en això … Continuar leyendo

Ascens i glòria de Gabriel Rufián

Gabriel Rufián va néixer el 1982, l’any de la gran victòria de Felipe González i del Mundial de Futbol del Naranjito. Diplomat en Relacions Laborals a la Pompeu, va donar-se a conèixer en els inicis del procés com a membre de Súmate, aquella plataforma que buscava el suport dels catalans castellanoparlants a la independència. Oriol Junqueras el va fitxar com a candidat al Congrés en les eleccions del desembre de 2015. Eren anys de puixança per a ERC i per a Junqueras. La perspectiva era créixer i, l’estratègia, eixamplar la base. Calia sobrepassar el perímetre de sempre i conquerir nous … Continuar leyendo

Presente (y futuros) de Illa y Sánchez

Salvador Illa y Pedro Sánchez volvieron a buscar, y a encontrar, la sintonía en sus discursos de balance del año político. Ambos echaron mano del socorrido letimotiv del “pasar página” e insistieron en que, con ellos, se ha dejado atrás un tiempo, los años marcados por el Procés, de nefastas consecuencias para los catalanes. Según la narrativa socialista, Catalunya ha salido de las tinieblas para adentrarse en un presente de estabilidad y progreso. De luz. Si el PSC y el PSOE de hoy exhiben tal armonía es porque Illa ha asumido con gran docilidad los sucesivos bandazos de Sánchez. Unos … Continuar leyendo

El calvari dels mestres i el periodisme falsari

El 29 d’abril de 2018 el diari madrileny El Mundo publicava les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, insultava el titular. La publicació facilitava dades personals dels mestres i els acusava d’assenyalar i humiliar els alumnes fills de guàrdies civils. La crònica, firmada per l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, donava per cert tot allò de què s’acusava els docents, sense deixar-hi de sucar pa, en el pitjor sentit del terme. Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Carlos Herrera, entre molts altres, van escampar que els mestres, … Continuar leyendo

ERC, casa en llamas

Oriol Junqueras tuvo un gran disgusto, cuentan personas de su entorno, cuando el pasado 30 de noviembre se dio cuenta de que, al contrario de lo que había creído, no conseguía los votos ni de la mitad de los militantes. Se veía obligado así a intentar terminar el trabajo dos semanas después, esto es, el pasado sábado, 14 de diciembre, en una segunda y concluyente votación. Esta vez, en el ring únicamente dos púgiles, Xavier Godàs y él. La campaña hasta llegar a la primera votación fue dura. La prórroga, con las candidaturas de Militància Decidim (Junqueras) y Nova Esquerra … Continuar leyendo