Centrem: una operació més que incerta

La primera batalla que se li planteja a Àngels Chacón i al seu projecte de partit, Centrem, són les eleccions municipals del 2023. Avui en els pobles i ciutats amb alcaldes del PDeCAT la confusió i la tensió són totals. Junts per Catalunya continua pressionant els alcaldes del PDeCAT perquè es canviïn de samarreta, mentre Chacón i els seus malden per retenir-los. L’objectiu de l’exconsellera és convèncer-ne una cinquantena que poden optar a la reelecció a través de fórmules diferents (cada poble o ciutat és un món) a les eleccions. Entre els alcaldes del PDeCAT ―uns 170― tothom rumia i … Continuar leyendo

La paracaidista repudiada

Entre otras acepciones, el substantivo ‘cunero’ sirve para designar al toro del que se desconoce la ganadería de proveniencia, quizás por analogía, un diputado o candidato ‘cunero’ es aquel que se presenta por una circunscripción electoral que le es extraña o ajena. La práctica era muy habitual durante la Restauración, pero eso no significa que la artimaña se haya extinguido. Al contrario, la seguimos viendo a cada elección. Así, por ejemplo, en las municipales algunos partidos consiguen completar su lista de candidatos presentando vecinos de otras latitudes. Lo hemos visto hacer repetidamente a ciertas formaciones. El uso de ‘cuneros’ les … Continuar leyendo

Aragonès comença a dir adeu a la taula de diàleg

Els discursos presidencials de Cap d’Any, o de Nadal, o de Sant Esteve, com és el cas, serveixen tradicionalment per mirar endavant, per encarar-se amb l’any entrant amb renovada energia, amb optimisme. Per intentar traslladar a la ciutadania la sensació que es troba en bones mans i les coses s’estan fent bé, raó per la qual cal tenir confiança. Contràriament, no són discursos en què s’introdueixin incerteses, o s’assenyali allò que pot sortir malament, allò que pot fracassar. Menys encara si es tracta de quelcom que fins al moment s’ha presentat com un element central, fonamental. Un element que ha … Continuar leyendo

El PSC que ha vuelto

El PSC ha vuelto, constatan propios y extraños, los unos eufóricos, los otros resignados. Es una afirmación cierta, diría que irrefutable, al menos si uno se atiene a los resultados electorales. Los socialistas catalanes han pasado, entre las elecciones al Parlament de 2017 y las de 2021, de cuarta a primera fuerza (empatados en escaños con ERC). El cambio de cabeza de cartel -Salvador Illa por Miquel Iceta- ayudó, igual que ayudó, sobre todo, un contexto completamente distinto. Las elecciones del 21 de diciembre de 2017 las convocó Mariano Rajoy armado con el 155. No fue así en 2021, cuando … Continuar leyendo

Canet o com salvar el català

La confirmació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part del Suprem —la del 25 per cent de castellà— ha coincidit amb l’episodi de l’escola de Canet de Mar. No és el primer centre que rep l’ordre de fer més hores de castellà, la diferència és que aquest cas ha transcendit, en bona part perquè a molts pares no els ha donat la gana de callar i acotar el cap. A desgrat del fet que la justícia faci el que ha fet a Canet és una victòria d’aquells que, no ens enganyem, estan en contra de … Continuar leyendo

La unidad independentista como dogma

Tras la investidura de Pere Aragonès, los tres principales partidos independentistas emprendieron su presente andadura. Se repetía la arquitectura de la legislatura anterior. El Ejecutivo parecía esta vez realmente dispuesto a hacer lo que fuera necesario para proyectar una imagen de coherencia y solidez. Pese a ello, las discrepancias pronto aparecieron. Primero, por la mesa de diálogo, a la que Junts y la CUP, pese a lo pactado con ERC, no han dado tregua. Luego, por la ampliación del aeropuerto de El Prat, contra la que se revolvió ERC y que la CUP siempre desaprobó. El tercer encontronazo (al margen … Continuar leyendo

La fragilitat de l’estratègia Junqueras

Aparentment, ERC està aconseguint imposar la seva estratègia. Una part de l’independentisme sembla haver acceptat que el pacte-aliança amb Pedro Sánchez i el PSOE és ara per ara l’única via transitable. Que és el que hi ha, com diria aquell. Una altra part el rebutja amb energia i l’interpreta com una rendició. I, una tercera, senzillament, està desconcertada i/o fastiguejada, i ha decidit replegar-se. “Quan tingueu un pla —els ha dit aquesta gent a uns i als altres— doncs ja m’avisareu”. A poc a poc, dic, la situació sembla decantar-se a favor d’una certa consolidació dels republicans. L’ambient regnant sembla … Continuar leyendo

Tercer y exasperante ‘show’ del Govern

Ya estamos otra vez. Lo han vuelto a hacer. Tras los reputados espectáculos ‘La mesa de tres patas’ y ‘El aeropuerto menguante’, el gobierno de los catalanes acaba de presentar su última producción: ‘El presupuesto indigesto’. Dicen que no hay dos sin tres. Así ha sido, y en el tiempo récord de seis meses. Y como todo el mundo sabe, luego del tres vienen el cuatro, el cinco, el… Los que, como yo mismo –lo confieso y me acuso– creímos que tras Quim Torra y con un nuevo gobierno las cosas iban a cambiar a mejor –que no era pedir … Continuar leyendo

La unitat independentista: útil o perjudicial?

Neixen aquestes ratlles arran del desgavell, per dir-ho diplomàticament, que s’ha produït al voltant de les esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern i, específicament, del paper que hi ha jugat la CUP i les dues forces governamentals. La CUP és capaç de portar el seu ideologisme fins a l’extrem, i se li’n refoten les conseqüències que això pugui tenir per a l’independentisme i la societat en general. La CUP no compleix els acords pactats, perquè, segons ells, els compromisos “muten”. La CUP és un partit capaç, per exemple, de tancar un pacte exprés per fer president Aragonès i … Continuar leyendo

Aragonès, entre la CUP y los socialistas

La CUP sigue apretando las tuercas al Govern con los presupuestos. Así, este domingo anunciaba que, durante el fin de semana (12, 13 y 14 de noviembre), consultará a las bases para decidir si presentan o no una enmienda a la totalidad y si siguen negociando con el Govern o dan por zanjadas las conversaciones. La realidad es que sus condiciones se alejan de lo que pueden aceptar el conseller Giró y el mismo president Aragonès. Algunas exigencias llegan inspiradas por el ideario de extrema izquierda propio de los ‘cupaires’, ahora teñido de filosofía del decrecimiento. Al mismo tiempo, Eulàlia … Continuar leyendo