Sánchez (creu que) no deu res a ERC

A Pedro Sánchez les coses se li han complicat. Les eleccions andaluses no li van anar gens bé (resulta fascinant contemplar la transformació radical que s’ha produït a Andalusia, comunitat que durant tants i tants anys va simbolitzar i encarnar l’hegemonia socialista). En les últimes hores, a més, el suport de Sánchez al govern marroquí després de la matança a Melilla ha provocat una autèntica i més que justa indignació. Tanmateix, res no és massa complicat per a Sánchez, un polític que no passarà a la història ni per les seves conviccions ni pel seu bagatge intel·lectual, però sí per … Continuar leyendo

No pienses en Laura Borràs

Junts per Catalunya, el partido fundado hace un par de años por Carles Puigdemont es un partido muy joven, y también novel, muy poco consolidado tanto doctrinalmente como en su estrategia. Además, la elección, este junio, del tándem Laura Borràs -presidenta- y Jordi Turull -secretario general- se hizo para salir del paso y desprende un inevitable aroma de provisionalidad. Borràs y Turull ascendieron a la cúpula de Junts después de que Carles Puigdemont renunciara a la presidencia para dedicarse al Consell per la República y que también Jordi Sànchez abandonara la secretaría general. La causa de la falta de consolidación, … Continuar leyendo

AP-7: el gran atasco

En ‘Un día de furia’ (1993) Michael Douglas está absolutamente genial. El film empieza con William Foster (Douglas), un hombre corriente y perfectamente sensato, que se encuentra bloqueado en un atasco oceánico en Los Ángeles, justo cuando se dirige al cumpleaños de su hija. El calor es agobiante, una tortura, de manera que poco a poco el hombre va perdiendo la serenidad hasta perder completamente la chaveta y convertirse en un auténtico psicópata, que dejará tras de un reguero de caos y destrucción. La cinta ha sido interpretada como el mordaz retrato de la sociedad norteamericana de los noventa. Bien, … Continuar leyendo

La conjura de Rufián i Borràs

Hem assistit els darrers dies a la polèmica disparada per unes frases més aviat confuses pronunciades pel republicà Gabriel Rufián en què titllava de “tarat” el president Carles Puigdemont. El portaveu d’ERC al Congrés va haver de rectificar gairebé de forma immediata, després que Pere Aragonès el renyés públicament. Rufián té un llarg historial d’atacs a Junts. Els dos més recents, al marge d’aquest últim, són haver carregat contra els contactes entre l’entorn de Puigdemont i alguns elements russos (“Son señoritos que se paseaban por Europa reuniéndose con la gente equivocada porque así, durante un rato, se pensaban que eran … Continuar leyendo

La partida que Catalunya siempre pierde

“Toda negociación tiene algo de partida de póquer, y me temo que las incidencias hasta ahora de las negociaciones habidas nos sitúan en posición psicológica de perdedores. Tenemos una mayoría absoluta en el Parlament para los próximos años que nos debería permitir cambiar de escenario. Si no lo hacemos así, volverán las cosas a ir mal. Pensemos, no obstante, que si las nuevas valoraciones van mal ahora irán mal de una manera definitiva [ ...] y vista la actitud de Madrid, que no creo previsible que cambie, todo lo que nos perjudique quedará consolidado para siempre”. El párrafo de arriba … Continuar leyendo

L’embat l’estan fent ells

No és sols que la buscada (per part de l’independentisme) negociació amb el govern espanyol sigui, avui dia, inexistent, un mer ectoplasma. És que ni el govern de Pedro Sánchez ni encara menys els aparells de l’Estat no han cessat en els seus atacs a Catalunya, en les seves represàlies, després dels fets de l’octubre de 2017. I no em refereixo exclusivament a les qüestions penals, amb multitud de processos oberts encara, sinó també als atacs polítics dirigits a descalçar el poder autonòmic que encara preserva la Generalitat. A més dels partits, especialment els de la dreta i dreta extrema … Continuar leyendo

Su padre y otras cuitas de Felipe VI

Juan Carlos I es un abuelo que se mueve con dificultad -siempre al borde del batacazo- y que padece una sordera notable. Sin embargo, no es un idiota. Todo lo contrario. Es un tipo, si no inteligente en el sentido estricto del término, sí listo e intuitivo. Con mucha nariz, como bromeó él mismo en cierta ocasión. Pese a todo, a día de hoy sigue siendo, como reza el tópico, un tipo ‘campechano’ y desinhibido, como demuestran tanto sus incontables aventuras sexuales como sus turbios ‘negocios’. Teniendo lo anterior en cuenta, se entiende mejor lo sucedido en su primera visita … Continuar leyendo

Caso Pegasus y el PP de siempre

Pedro Sánchez se ha enfrentado a la crisis del ‘Catalangate’ de la forma esperable en alguien como él. En primer lugar, restando gravedad a algo gravísimo. En segundo, tratando de desviar la atención. De momento, está consiguiendo -ya veremos cómo acaba esta mala película- seguir adelante habiendo pagado un precio bien módico: la destitución de la directora del CNI, Paz Esteban. Para que no pareciera lo que era, es decir, un intento de calmar a ERC, Sánchez ha insistido en que echaba a Esteban por los fallos de seguridad que han afectado al móvil presidencial, un pretexto con poca base. … Continuar leyendo

Pedro Sánchez cavalca Pegasus

Pedro Sánchez va abordar la crisi del Catalangate, que va esclatar amb la notícia dels almenys 65 independentistes espiats, amb silencis i aquella indolència tan pròpia de Mariano Rajoy. En aquest cas, no tant perquè cregui el socialista que molts problemes s’acaben resolent o evaporant sols, sinó perquè es refiava que, un cop més, se’n sortiria. Sempre se’n surt. A més, passa també que Sánchez calcula que ni ERC ni la resta d’independentistes no tenen prou força per fer-li mal de veritat. Sánchez és conscient que l’Estat té prou poder per treure’s de sobre amb un sol cop de mà … Continuar leyendo

Pacte Borràs-Turull: se’n sortirà JxCat?

Amb una aparent gran joia es va comunicar aquesta setmana el pacte entre Laura Borràs i Jordi Turull per dirigir la jove i inestable nau batejada en el seu moment com a Junts per Catalunya. Els que tenen més visió estratègica sobre què ha de ser aquest artefacte polític, que sens dubte els trobem en el bàndol de Turull, han volgut evitar unes primàries que enfrontessin l’una amb l’altre, a més que la presidenta del Parlament compta amb l’adhesió de bona part de les bases. Com es recordarà, Borràs, de verb fàcil i encès, va ser la presidenciable de JxCat … Continuar leyendo