Tercer y exasperante ‘show’ del Govern

Ya estamos otra vez. Lo han vuelto a hacer. Tras los reputados espectáculos ‘La mesa de tres patas’ y ‘El aeropuerto menguante’, el gobierno de los catalanes acaba de presentar su última producción: ‘El presupuesto indigesto’. Dicen que no hay dos sin tres. Así ha sido, y en el tiempo récord de seis meses. Y como todo el mundo sabe, luego del tres vienen el cuatro, el cinco, el… Los que, como yo mismo –lo confieso y me acuso– creímos que tras Quim Torra y con un nuevo gobierno las cosas iban a cambiar a mejor –que no era pedir … Continuar llegint

La unitat independentista: útil o perjudicial?

Neixen aquestes ratlles arran del desgavell, per dir-ho diplomàticament, que s’ha produït al voltant de les esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern i, específicament, del paper que hi ha jugat la CUP i les dues forces governamentals. La CUP és capaç de portar el seu ideologisme fins a l’extrem, i se li’n refoten les conseqüències que això pugui tenir per a l’independentisme i la societat en general. La CUP no compleix els acords pactats, perquè, segons ells, els compromisos “muten”. La CUP és un partit capaç, per exemple, de tancar un pacte exprés per fer president Aragonès i … Continuar llegint

Aragonès, entre la CUP y los socialistas

La CUP sigue apretando las tuercas al Govern con los presupuestos. Así, este domingo anunciaba que, durante el fin de semana (12, 13 y 14 de noviembre), consultará a las bases para decidir si presentan o no una enmienda a la totalidad y si siguen negociando con el Govern o dan por zanjadas las conversaciones. La realidad es que sus condiciones se alejan de lo que pueden aceptar el conseller Giró y el mismo president Aragonès. Algunas exigencias llegan inspiradas por el ideario de extrema izquierda propio de los ‘cupaires’, ahora teñido de filosofía del decrecimiento. Al mismo tiempo, Eulàlia … Continuar llegint

Traduïm l’últim manifest espanyolista anunciat per l’ABC

Fa uns dies, a l’ABC s’anunciava l’enèsim manifest espanyolista a Catalunya (bé, ells en diuen “constitucionalista”), que a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i pel que jo sé, encara no s’ha fet públic. L’ambició no és modesta: “Unir fuerzas para propiciar la derrota del secesionismo en Cataluña y el relevo en La Moncloa”, informava un dels subtítols. Els firmants són, es veu, “intelectuales y personalidades” ―què significa exactament “personalidades”?― dels quals el rotatiu donava tres noms: Valentí Puig, Ferran Toutain i Joan López. A aquest últim, exdiputat del PP, no el conec. Els dos primers són persones cultes i, efectivament, se’ls … Continuar llegint

Tercera oportunidad para una Barcelona independentista

La historia que aquí les vamos a contar empieza en 2015, cuando Ada Colau consigue vencer ‘in extremis’ a Xavier Trias en la carrera por la alcaldía de Barcelona. Fue una bofetada de las que escuecen. Los convergentes, justo es recordarlo, hicieron una pésima campaña, mientras el ejército de los ‘comuns’ exprimía a fondo las redes sociales. Además, Colau utilizó una y otra vez la mentira publicada por un diario de Madrid según la cual Trias tenía una millonada escondida en Andorra. La aspirante abrió su campaña así: “El próximo 24 de mayo podremos elegir entre la mafia y la … Continuar llegint

Calen airbags al govern Aragonès

Hem assistit recentment a les dues crisis més serioses del govern Aragonès des que es va posar en marxa a finals de maig. La investidura de Pere Aragonès ja va estar precedida d’un llarg estira-i-arronsa, episodi que va incloure una primera votació fallida i també, en un moment donat, el trencament de les negociacions amb Junts per part dels republicans, qui, de forma poc comprensible, havien optat per prioritzar el pacte amb la CUP. La crisi entorn l’ampliació de l’aeroport del Prat va tenir com a detonant els dubtes que, de cop i volta, van assaltar ERC sobre el projecte … Continuar llegint

Les impostures de la Transició

Són molts els anys i molts els esdeveniments que s’han succeït des de l’anomenada transició a la democràcia, un pacte radicalment condicionat per les circumstàncies del moment i que, si hem de cenyir-nos a una sola data que la simbolitzi, diríem que és el 6 de desembre de 1978, això és, el moment de l’aprovació de la Constitució en referèndum. Quaranta-tres anys després, els temps han canviat. Les circumstàncies d’aleshores, el context en què va néixer aquella Constitució, tenen molt poc a veure amb les actuals. De fet, el qüestionament de la Transició fa temps que ha deixat de ser … Continuar llegint

El PSOE, la conllevancia y el catalán

Bosteza sobre alguna mesa de subsecretario o en una bandeja con el rótulo de ‘asuntos pendientes’ el anteproyecto de ley de comunicación audiovisual del gobierno español. Son muchos y complejos los aspectos que ambiciona regular el texto, que, además, debe adaptarse a las normas europeas. Sin embargo, lo que ha soliviantado a catalanes, vascos y gallegos es que el borrador menosprecia y abandona a la intemperie las respectivas lenguas cooficiales. Así, se dice, en cuanto a la televisión convencional, que, de la cuota para producciones europeas (51%), la mitad se reservará a obras “en la lengua oficial del Estado o … Continuar llegint

Puigdemont, assignatura pendent d’ERC i la CUP

Tinc la impressió que, fins a la seva recent detenció a Sardenya, la política catalana, especialment la governamental, s’havia oblidat una mica del president a l’exili. O, més ben dit, l’havia anat situant en una mena de llimbs. L’incident provocat per Llarena, tanmateix, el va tornar a posar en primer pla, i va mostrar ben clarament a tothom el potencial simbòlic, la força, de la figura de l’expresident, que és vist amb simpatia per molts independentistes que no voten JxCat. Una força, també, capaç amb escreix de desestabilitzar radicalment la política interior, i en especial l’aposta en què ERC sembla … Continuar llegint

Aragonès, Sánchez y el susto de Cerdeña

Que uno prefiera no pensar en algo o en alguien no significa que ese algo o alguien vaya a desaparecer. Lo que puede pasar, en cambio, es que aquello que queríamos ignorar irrumpa de nuevo, regrese sin avisar y nos dé un susto de muerte. La desagradable sorpresa nos devuelve a la realidad, nos recuerda que las cosas son como son y no como nos gustaría que fueran. Nos resitúa y nos obliga a corregir la perspectiva. Rasga el velo de olvido que habíamos posado sobre lo que nos incomoda o incluso nos angustia. La desagradable sensación que acompaña a … Continuar llegint