Caso Pegasus y el PP de siempre

Pedro Sánchez se ha enfrentado a la crisis del ‘Catalangate’ de la forma esperable en alguien como él. En primer lugar, restando gravedad a algo gravísimo. En segundo, tratando de desviar la atención. De momento, está consiguiendo -ya veremos cómo acaba esta mala película- seguir adelante habiendo pagado un precio bien módico: la destitución de la directora del CNI, Paz Esteban. Para que no pareciera lo que era, es decir, un intento de calmar a ERC, Sánchez ha insistido en que echaba a Esteban por los fallos de seguridad que han afectado al móvil presidencial, un pretexto con poca base. … Continuar llegint

Pedro Sánchez cavalca Pegasus

Pedro Sánchez va abordar la crisi del Catalangate, que va esclatar amb la notícia dels almenys 65 independentistes espiats, amb silencis i aquella indolència tan pròpia de Mariano Rajoy. En aquest cas, no tant perquè cregui el socialista que molts problemes s’acaben resolent o evaporant sols, sinó perquè es refiava que, un cop més, se’n sortiria. Sempre se’n surt. A més, passa també que Sánchez calcula que ni ERC ni la resta d’independentistes no tenen prou força per fer-li mal de veritat. Sánchez és conscient que l’Estat té prou poder per treure’s de sobre amb un sol cop de mà … Continuar llegint

Pacte Borràs-Turull: se’n sortirà JxCat?

Amb una aparent gran joia es va comunicar aquesta setmana el pacte entre Laura Borràs i Jordi Turull per dirigir la jove i inestable nau batejada en el seu moment com a Junts per Catalunya. Els que tenen més visió estratègica sobre què ha de ser aquest artefacte polític, que sens dubte els trobem en el bàndol de Turull, han volgut evitar unes primàries que enfrontessin l’una amb l’altre, a més que la presidenta del Parlament compta amb l’adhesió de bona part de les bases. Com es recordarà, Borràs, de verb fàcil i encès, va ser la presidenciable de JxCat … Continuar llegint

Sánchez, el CNI y los móviles pinchados

No me trago que nadie del Gobierno español supiera que se espiaba a Pere Aragonès. Mucho menos, que de ello no tuviera conocimiento la ministra Margarita Robles, de quien depende el CNI. Como han señalado fuentes de la seguridad del Estado a este periódico, “ni los agentes ni la estructura del centro [del CNI] son autónomos. Actúan bajo una instrucción y reportan al poder político”. Es más: seguramente la iniciativa surgiera del mismo Gobierno. No lo podemos comprobar, pues las directivas donde se fijan objetivos y a partir de las cuales actúan los espías son secretas. Sigamos con la lógica. … Continuar llegint

Veurem rodar el cap de la ministra?

“¿Qué tiene que hacer un estado, qué tiene que hacer un gobierno, cuando alguien vulnera la Constitución, cuando alguien declara la independencia, cuando alguien corta las vías públicas, realiza desórdenes públicos, cuando alguien está teniendo relaciones con dirigentes políticos de un país que está invadiendo Ucrania [Rússia]?”. D’aquesta manera, mitjançant una llarga pregunta retòrica, Margarita Robles, ministra de Defensa, justificava davant del Congrés de Diputats i la ciutadania l’espionatge del CNI a l’independentisme català. És la vegada que això s’ha admès més clarament. Robles no va saber-se controlar prou bé. Deu ser perquè, com a jutgessa que és, no està … Continuar llegint

‘Catalangate’: el cabreo va por barrios

En casos objetivamente tan graves para los derechos fundamentales y la democracia como el llamado ‘Catalangate’ no debería ser de aplicación aquel viejo dicho que nos advierte que todo depende del cristal con que se mira. Hay cosas en que nadie, al menos en un país de los que se proclaman avanzados, debiera discutir o refugiarse en matices o excusas. Desgraciadamente, en España es así. Ha sido documentada, por parte de TheCitizenLab, de la Universidad de Toronto, una operación de espionaje masivo, a través de sus teléfonos móviles, de ciudadanos vinculados al independentismo. Entre ellos, los últimos cuatro presidentes de … Continuar llegint

Dir-se republicà queda bé

Pere Aragonès ―i els que l’envolten― van tenir la idea de celebrar ahir institucionalment i per primer cop el 14 d’abril de 1931, és a dir, celebrar la fugida d’Alfons XIII i la proclamació de la Segona República espanyola. Va ser el 14 d’abril el dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Com se sap, al fundador d’Estat Català les autoritats espanyoles el van convidar a rectificar i la cosa va quedar que Catalunya podria tenir un Estatut d’Autonomia. Una independència amb marxa enrere. Mutatis mutandis, com la del … Continuar llegint

Jordi Sànchez deixa Junts sense endreçar

Més clar, l’aigua. Jordi Sànchez va demanar unitat a Junts per Catalunya perquè la força política impulsada i presidida per Carles Puigdemont li manca justament d’unitat. No repetirà com a secretari general, perquè no l’ha aconseguit la unitat ni tampoc l’aconseguiria encara que continués al capdavant de JxCat. La crida a la unitat que va fer Sànchez el dissabte 2 d’abril a Alcarràs -el poble que dona nom a la darrera i aclamada pel·lícula de Carla Simón- pot ser entesa com l’últim intent del seu secretari general per convertir d’una vegada Junts en un partit que s’assembli al que s’entén … Continuar llegint

La mala imagen de los maestros

Cuando el ‘conseller’ Josep Gonzàlez Cambray anunció que el próximo curso las clases van a comenzar unos días antes, la reacción de los maestros -en realidad de los sindicatos del ramo, con la USTEC, mayoritario- fue furibunda, muy airada. El anuncio sorpresivo del Govern dio lugar a un enfrentamiento como pocas veces se ha visto. Los sindicatos, y con ellos los maestros, se equivocaron tremendamente si el motivo de su enojo, y del choque y las jornadas de huelga, no es tener que empezar a dar clases antes en septiembre. ¿Por qué se equivocaron? Porque al responder tan duramente al … Continuar llegint

Rufián, contra els “senyorets que es creien James Bond”

Vaig escoltar atentament les paraules pronunciades per Gabriel Rufián a propòsit de les informacions publicades sobre una sèrie de reunions entre el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i diverses personalitats russes. També el mateix Puigdemont ―que ho ha desmentit― hi apareix com a protagonista d’alguna d’aquestes trobades. Deia que vaig escoltar atentament, dimarts, les declaracions fetes per Rufián. El republicà pronuncia una frase que ja s’ha fet famosa: “Són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es pensaven que eren James Bond”. La porta apresa de casa … Continuar llegint