Catalanofòbia i tercera llei de Newton

Segurament el que més m’ha alarmat, i entristit, en els darrers anys és l’onada, la gran onada, d’odi que, com a català, he percebut arran del creixement del moviment sobiranista i de l’anomenat procés. Aquest odi (no sabria anomenar-ho d’una altra forma) s’ha manifestat i es manifesta de moltes formes i en moltes dimensions, però no és més que una profunda animadversió a la catalanitat (i al catalanisme, que n’és la seva expressió política, en les seves diferents variants). Jo mateix solc advertir que parlar en general sempre suposa mentir. Però no disposem d’altra via, a l’hora d’abordar determinats fenòmens, … Continuar llegint

Manuel Valls: de megacrac a megabluf

Manuel Valls va ser anunciat com un gran fitxatge, tots vostès ho deuen recordar. Un ex-primer ministre de França candidat a l’Ajuntament de Barcelona! Albert Rivera es va saltar les primàries i tota altra formalitat i el va col·locar a dit com a alcaldable. Ciutadans havia fitxat un megacrac i això és el que es fa amb els megacracs: el que faci falta, el que convingui. Gran catifa vermella per a l’estrella rutilant. Valls, dèiem, va arribar a primer ministre de França. Això a algú de mentalitat provinciana com Rivera ―entusiasmat d’estar fent carrera a Madrid― el devia enlluernar. També … Continuar llegint

Barcelona o el gran sarau ‘indepe’

És una obvietat com una casa de pagès, però, veient com van les coses, cal sens dubte repetir-la una altra vegada: la capital de Catalunya, Barcelona, és molt important. Ho és per al país i ho és també per al projecte sobiranista/independentista. Increïblement, però, els actors d’aquest bàndol es comporten amb una irresponsabilitat i una feblesa estratègica que fan feredat. Disputes, desunió, improvisació, caos. El resultat: la bona gent independentista resta astorada davant un espectable deplorable. Tot plegat fa més difícil a l’independentisme una batalla, la de Barcelona, programada per al 26 de maig i en què els seus adversaris, … Continuar llegint

Dos dilemas

Pedro Sánchez y el independentismo sortearon la cita del 21-D (y del 20) en Barcelona mejor de lo  que era de prever. El comunicado conjunto de los dos gobiernos y la acción de los Mossos  d’Esquadra lo hicieron posible. Esto es así pese de la ensayada escandalera de los representantes de  la derecha españolista y de los titulares precocinados de la mayoría de medios de Madrid. Sin embargo, como en el cuento de Monterroso, el dinosaurio sigue estando exactamente donde  estaba. Y junto a él, los dos dilemas a los que se enfrentan, por un lado, Pedro Sánchez y, por … Continuar llegint

Furiosos contra ‘amateurs’

Los furiosos. Vox obtenía el pasado día 2 los suficientes escaños en Andalucía para redondear la mayoría absoluta con PP y Ciudadanos. Estos dos partidos, pese a que se autoproclaman ‘constitucionalistas’, están encantados con los resultados de los ultras. Con su campaña contribuyeron a blanquearlos, labor a la que (junto con sus altavoces mediáticos madrileños) siguen aplicándose con empeño. Los tres partidos mienten a destajo y se prodigan en insultos, no solo contra independentistas catalanes y podemitas, sino también contra el presidente Sánchez, al que acusan de haber traicionado la Constitución y de ser cómplice de los “golpistas”. Aún resuenan, … Continuar llegint

El combat pel 21-D, en tres actes

El significat de qualsevol cosa ―un text, una imatge, una obra d’art, un gest, una acció― ve determinat pel context. I els contextos canvien. El que ahir semblava una cosa avui en sembla una altra de molt diferent, fins i tot antagònica. Cada context, a més, propicia, afavoreix, alimenta, un tipus determinat de punt de vista, un enquadrament ―o frame― de la situació. Ha succeït així, de forma radical, amb el Consell de Ministres que està previst de celebrar a Barcelona aquest divendres, dia 21. La reunió ha passat per tres contextos, fases o, si volen, actes teatrals diferents. Context … Continuar llegint

Espanya, sense centredreta

El desplaçament de Pablo Casado i d’Albert Rivera cap a posicions d’extrema dreta va aplanar el camí de Vox. Casado representa els ‘falcons’ del PP, aquells que sempre van considerar Rajoy un ‘tou’ sense gaire conviccions, o sense les conviccions que a ells els hagués agradat que tingués. Rivera encapçala un partit nascut contra la llengua catalana i altres consensos de país. Neix del ressentiment i té un líder d’una ambició fora de mida. Sigui com sigui, en la seva competència per veure qui era més de dretes i més intransigent, el que van fer Casado i Rivera va ser … Continuar llegint

La catalanofòbia s’imposa a Andalusia

Durant la campanya electoral andalusa, el PP i Ciutadans, amb la participació com a artista invitat de Vox, es van dedicar intensament a atiar focs que poc tenen a veure amb aquella autonomia. Entre aquests assumptes, n’hi ha un sobre el qual han tornat un com i un altre, fins a l’esgotament: Catalunya. Segurament l’episodi més vomitiu de tots és el que es va produir quan, en el primer debat entre els candidats, Juan Marín, de Cs, va acusar falsament el president Torra d’haver dit que els andalusos “tenen un gen menys que els catalans” i “són més fluixos i … Continuar llegint

Anatomía del unionismo

Este artículo podría haberse encabezado eligiendo, en vez de ‘unionismo’, alguna otra de las palabras que suelen usarse como equivalentes: españolismo, nacionalismo español, constitucionalismo, antiindependentismo… Pero me parece que son inexactas para definir aquello a lo que deseo aproximarme, que no es otra cosa que los motivos de los que defienden que es mejor para los catalanes quedarse en España, que, en definitiva, son partidarios de la unidad. Un segundo apunte: tomo aquí como sujeto la gente normal y corriente, la gente de la calle, los ciudadanos de Catalunya, para dejar al margen, aparte, a los políticos u otras figuras … Continuar llegint

Tres eran tres

Quizá la transformación más relevante en el mapa de partidos español desde la Transición para acá sea la división de la derecha en dos grandes partidos, PP y Ciudadanos. Hasta la irrupción de Cs, la derecha siempre se había reunido bajo el mismo techo, algo que se halla en la base de sus victorias electorales. La posibilidad de que Vox -que llenó este mismo octubre el madrileño Palacio de Vistalegre- obtenga representación institucional viene a añadir un tercer invitado, que, pese a su pequeño tamaño, está ejerciendo una fuerza gravitacional notable tanto sobre PP como sobre Ciudadanos. Pablo Casado, Albert … Continuar llegint