Puigdemont entra a les Termòpiles

Els insults i les desqualificacions que han rajat sobre Carles Puigdemont per haver canviat el seu govern de cara a l’1-O no han estat poca cosa. Les paraules de Pablo Casado, el portaveu del PP són un bon exemple, tot i que potser una mica caricaturesc, del que vull dir: “Els mateixos que justifiquen ETA són els qui justifiquen els totalitaris a Catalunya i els dictadors a Veneçuela”. Casado no és un no-ningú, sinó el vice-secretari de comunicació del PP. A més d’un alt dirigent, és una veu oficial i autoritzada del partit de Rajoy. Però no només ha estat … Continuar llegint

El colauismo acampa en la confusión

Cuando el ‘president’ Artur Mas convocó las elecciones del 27 de septiembre del 2015 como un plebiscito estrictamente binario sobre la independencia se equivocó. En dos aspectos fundamentales. El primer lugar, al cambiar la reclamación del referéndum por la de independencia. En segundo, al plantear un duelo en que los independentistas estrictos (Junts pel Sí y la CUP) desafiaban a todos los demás. La llamada ‘izquierda alternativa’, y me refiero a sus cuadros dirigentes, no estaba contra la independencia ayer ni lo está hoy. Tampoco a favor. Más aún: las últimas noticias informan de que siguen intentando conjugar una compleja … Continuar llegint

Necessitem molts ‘nos’

Ha dit el faceciós Enric Millo -i amb ell la resta de corifeus- que, com que no s’ha posat un mínim de participació obligatòria en el referèndum de l’1 d’octubre, si tan sols votés el president Puigdemont ja n’hi hauria prou per poder declarar la independència. Bona. Llàstima, només, que ni a Espanya ni a Catalunya, que jo sàpiga, mai no se n’han posat de mínims en els referèndums. Ni en el de la Constitució, ni en el de l’Estatut de 1979, ni en el de l’OTAN, ni en el de la Constitució Europea… Per cert, el referèndum sobre la … Continuar llegint

Perogrullo y el 2 de octubre

Señaló el ya ‘exconseller’ Baiget algo que es de Perogrullo: tal vez el referéndum anunciado para el 1 de octubre no salga bien. Es decir, que se parezca más al 9-N que a un referéndum ‘normal’ o que, simplemente, no salga, que no pueda llevarse a cabo. Las palabras de Baiget resultan, como digo, una obviedad. Puede -es más: hay bastantes posibilidades de ello- que el Gobierno español, asistido por la justicia y la policía, consiga abortar el intento de realizar la votación. Negarlo es irreal, incluso tiene un punto de absurdo. El debate, a mi entender, no es este, … Continuar llegint

Els ous ja estan trencats

Ho va advertir José Montilla el 2007, fa set anys, quan va parlar de ‘desafecció’. Ho va advertir el 2009 l’editorial conjunt dels diaris catalans, tot avançant-se a la sentència de l’Estatut. Ho van advertir, ho han advertit, infinites altres veus des d’aleshores. Veus de tots els colors polítics. Allò de què avisaven, crec, en gran part ja s’ha produït. I és irreversible, almenys per molts anys. I ho és més enllà del que passi el primer d’octubre. Fins fa cinc o sis anys, el gruix dels catalans havien acceptat la subordinació. Alguns sense adonar-se’n, altres perquè pensaven que calia … Continuar llegint

Desde el soberanismo a la independencia

El soberanismo lo forman todos aquellos que creen que Catalunya debe decidir su futuro, que Catalunya ha de ser, en definitiva, aquello que los catalanes quieran. El soberanismo depende, por tanto, de lo que cada uno entienda por Catalunya y por democracia. Como es lógico y como todo el mundo sabe, hay muchos más soberanistas que independentistas en Catalunya, puesto que no son pocos los que, creyendo que los catalanes deben votar, rechazan la separación de España. A mi juicio, los soberanistas tendrían que haber insistido más, y deberán hacerlo en el futuro, en el derecho al referéndum. Subrayando los … Continuar llegint

Puigdemont, Junqueras i Sanchis, junts

Després de l’anunci solemne de la data i la pregunta del referèndum, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras seran entrevistats per TV3. Tot plegat passarà al llarg d’aquest divendres. Qualsevol persona mínimament llegida ha de sorprendre’s davant aquest curiós format, diguem-ne dual. Vull dir que en qualsevol govern el president és el president i, en canvi, la resta és la resta. I de vicepresidents n’hi ha un, més d’un o cap. Per això, els presidents solen ser entrevistats sols, individualment. No de bracet amb el vicepresident o amb el ministre d’Indústria. Però, chers amis, la vida és la vida. … Continuar llegint

Contra las sombras del pasado

En un corto periodo de tiempo, la joven cúpula del PDECat, sobre la que, por otra parte, gravita inevitablemente el corrosivo escandalo de la familia Pujol, ha tenido que encarar dos situaciones a la vez embarazosas y delicadas. Ambas conectadas con la corrupción. La primera tuvo como epicentro el Palau de la Música. Su consorcio, gracias a los votos del Gobierno de la Generalitat y a la ausencia de la representación del ministerio, acordó no personarse como acusación contra Convergència Democràtica. Sorprendida por lo ocurrido, Marta Pascal, la líder del PDECat, forcejeó con fuerza hasta lograr que el PDECat cambiara … Continuar llegint

El choque y más allá

El intercambio de cartas entre los presidentes Carles Puigdemont y Mariano Rajoy fue el colofón formal y simbólico de un largo desencuentro. Su preámbulo fue la conferencia en Madrid del primero, de la que se ausentó el PP, pero no un par de cientos de ruidosos y violentos fascistas. La última cortina de humo de Rajoy y el PP ha consistido en retar a Puigdemont a comparecer en el Congreso. Cuando lo hacen, y cuando insinúan que no hacerlo es de cobardes, lo que pretenden es meter al ‘president’ en una ratonera. No buscan concertar un ejercicio de verdadera democracia … Continuar llegint

El ‘cas Palau’ i el tren de la bruixa

Com en el tren de la bruixa, l’episodi recentment viscut entorn el ‘cas Palau’ ens ha fet confirmar amb espant alguns dels aspectes menys elogiables de la política catalana d’avui. Com saben, resulta que els comuns, al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, volien que el Palau de la Música acusés Convergència Democràtica pels estralls a la institució musical. El govern de la Generalitat, en absència del ministeri, s’hi va oposar. La votació en el consorci del Palau es va decantar, doncs, a favor del govern i de no acusar, de moment, CDC. Finalment, però, aquesta primera decisió va ser corregida. … Continuar llegint