Ernest Lluch, ETA, Bildu

Al llegir les respostes de Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch, en una entrevista periodística, vaig concloure immediatament que estava sent fidel al pensament i a l’acció del seu pare. Rosa Lluch explicava que és un èxit que Bildu negociï amb Pedro Sánchez. Perquè, afegia, els de Bildu han donat l’esquena a la violència, han elegit la via pacífica i treballen a favor de polítiques que, més enllà de la qüestió territorial, busquen millorar la vida de la gent, de tota la gent. Que poc després Jon Iñarritu, de Bildu, condemnés amb fermesa l’assassinat el 2009 del guàrdia civil Diego Salvá, … Continuar llegint

Se desata la pulsión cainita

No voy a sumergirme en los hechos. Las broncas, reproches y puñaladas traperas entre los dos socios del Govern son por todos conocidos. No es algo nuevo. En los últimos días, sin embargo, hemos asistido a un espectáculo de pornografía política difícil de digerir. Intentemos, no obstante, hacer un esfuerzo por comprender –que no justificar– por qué está pasando lo que pasa. Podemos distinguir al menos cuatro factores que se amalgaman en un contexto realmente infernal para nuestros protagonistas. Los expongo a continuación, sin ordenarlos según su peso específico. El primero deriva del hecho de que ambas formaciones están teledirigidas, … Continuar llegint

El periodismo y las cloacas

El buen periodista tiene que saber hacer bien un montón de cosas. Una de las más importantes es encontrar personas que le faciliten información que alguien, con frecuencia gente poderosa, no quiere que se difunda. Por eso el periodismo es curiosidad, perseverancia y empatía, como ilustran perfectamente, por ejemplo, las memorias de Seymour Hersh, ‘Reporter’, disponibles en castellano (‘Reportero’). Quienes hablan con el periodista, las fuentes, a veces lo hacen porque creen que es su deber. El periodista intentará convencer a esa persona a la que exhorta a colaborar que en efecto es así, que contar lo que sabe es … Continuar llegint

La negociació, si n’hi ha

No podem dir, almenys no encara, que la pantalla de la negociació entre els governs català i espanyol sigui una pantalla superada. Més aviat és una pestanya que ha quedat oberta, mentre tots, aquí i allà, presten atenció a altres coses, algunes de les quals, com la crisi sanitària i econòmica, d’una extraordinària gravetat. Tanmateix, no és un disbarat pensar que la taula entre els dos executius es pugui reprendre. L’única trobada va tenir lloc el febrer passat, justament abans de l’esclat de la pandèmia del covid-19. Sobre aquesta qüestió van dialogar fa uns dies Esther Vera, politòloga i directora … Continuar llegint

A la CUP, millor Riera que David Fernàndez

A la CUP estan pendents de si David Fernàndez es decideix a encapçalar la seva llista per a les pròximes eleccions al Parlament, el pròxim mes de febrer. Per la seva banda, dissabte, a Catalunya Ràdio, Carles Riera confessava que ell aspira a repetir com a presidenciable de la formació anticapitalista. En el moment d’escriure aquestes línies, desconeixem el desenllaç. Tothom està d’acord que Fernàndez —independent i periodista— seria un molt millor candidat que Riera —psicòleg Gestalt i a qui podríem classificar de bobo (bourgeois-bohemian, en francès; aproximadament, pijoprogre, en castellà)—. Fernàndez “arrasaria”, comenta tothom, partidaris i contraris, quan es … Continuar llegint

El segrest de Felip VI

Dijous 8 d’octubre. El senador del PP per Ceuta, David Muñoz, rep Pablo Iglesias amb una mena de pessebre muntat sobre la barana del seu escó. La composició constava d’una bandera d’Espanya, una corona d’atrezzo i un retrat emmarcat de Felip VI. Fa temps que el PP -també Ciutadans i Vox- s’ha auto-atorgat la missió de defensar una certa idea d’Espanya, la seva, del suposat atac d’un govern que consideren il·legítim -això vol dir, que governa sense tenir-ne dret-, i, molt específicament, dels d’Iglesias -socis del PSOE en l’executiu- i els independentistes catalans, que van fer possible la caiguda i … Continuar llegint

Aguantarà ERC el ‘pressing’ de Puigdemont?

El compte enrere ha començat i Catalunya es dirigeix de dret a unes noves eleccions, el pròxim 14 de febrer. Aquesta vegada la legislatura tampoc no ha durat quatre anys, cosa que ja comença a convertir-se en tradició. Com serà aquesta campanya que, de facto, ja ha començat? Fa dues setmanes jo mateix escrivia que, malgrat la pandèmia i la duríssima crisi econòmica associada, i malgrat també que els ciutadans quan són enquestats reclamen “bon govern”, és molt possible que la discussió electoral se centri, es continuï centrant, en la qüestió nacional. En primer lloc, perquè els dos grans protagonistes … Continuar llegint

Telón para el presidente activista

Lo anunciado ha sucedido ya. Cuando ocurrieron los hechos juzgados, sus consecuencias parecían lejanas, pero hoy, transcurrido aproximadamente un año y medio, están aquí. Los días de Torra como presidente de Catalunya han acabado. Es el tercer presidente seguido, tras Mas y Puigdemont, que colisiona con la justicia española. Los tres que han gobernado apoyados por una mayoría independentista. Habrá tiempo para analizar a fondo el recorrido presidencial de Torra, que tomó posesión en mayo del 2018. Digamos por ahora que su mandato ha estado marcado por el fracaso de octubre del 2017 y el conflicto político con el Estado. … Continuar llegint

Vols dir que torna l’eix esquerra-dreta?

Catalunya s’encamina cap a unes noves eleccions. Davant aquesta perspectiva, hi ha qui ha començat a imaginar l’escenari en què tindrà lloc la confrontació. Ho fan, esclar, totes les sales de màquines dels partits, però també assessors, analistes, experts i periodistes. La qüestió primera, i absolutament clau és la següent: seran unes eleccions dominades per la qüestió nacional o el centre de gravetat es desplaçarà a les polítiques econòmiques i socials? O el que vindria a ser el mateix: continuarà imposant-se l’eix catalanisme-espanyolisme o aquest cop prevaldrà en la precampanya i la campanya l’eix ideològic esquerra-dreta? Si un s’aproxima a … Continuar llegint

Torra nos mete en un lío

La más que probable inhabilitación de Quim Torra por negarse a retirar la pancarta de apoyo a los presos está al caer. Es un castigo desproporcionado que tendrá repercusiones que trascienden al presidente de la Generalitat, pues el asunto interferirá en la vida política e institucional catalana en unos momentos muy delicados a causa de la terrible crisis sanitaria y económica. Torra prometió en enero que tras aprobar los presupuestos iba a convocar elecciones. Estaba harto de lo que consideraba deslealtades de ERC. Lo proclamó a los cuatro vientos. Luego, cuando se aprobó el presupuesto, aludió a la grave situación … Continuar llegint