¿Existen (verdaderos) patriotas españoles?

Tras titubear, Pablo Casado se enroló en la ofensiva en contra de los indultos a los presos independentistas. En el PP recogen firmas como hicieron contra el Estatut y se concentrarán el próximo domingo con Vox (y los vestigios de Ciudadanos) en la plaza Colón, con la rojigualda contra el cielo de junio. ¿Por qué hace Casado tal cosa? Respondo: porque, tras la victoria aplastante en la Comunidad de Madrid, está convencido que le va a ayudar a desgastar al Gobierno de Sánchez. También porque cualquier cosa vale para esconder los escándalos de corrupción que arrecian sobre el PP. Otro … Continuar llegint

Els pecats de Pujol: la metàfora i l’el·lipsi

Si haguéssim de dir de què tracta l’entrevista en forma de llibre que Vicenç Villatoro ha fet a Jordi Pujol, Entre el dolor i l’esperança (Proa i Enciclopèdia), podríem apuntar que ens trobem sobretot davant d’un intent del segon d’explicar-se a si mateix i als lectors, i, idealment, al poble de Catalunya. Una explicació que pretén potser no exactament que la gent el perdoni, però sí que posi l’escàndol dels diners que el seu pare li va deixar a l’estranger en un discret segon pla. La confessió, el 2014, de l’afer va suposar un autèntic terratrèmol. El llibre és interessant … Continuar llegint

Jaume Giró, una bona notícia

Jaume Giró, que havia completat els seus estudis a la Universitat de Navarra, va iniciar la seva carrera periodística a la redacció d’Europa Press a Barcelona. Va començar com a becari, però aviat va cridar l’atenció de Salvador Aragonès, que n’era el director. Els que van treballar amb ell expliquen que Giró, que s’encarregava de la informació econòmica, era un tipus intel·ligent i molt pencaire, però que, a més, tenia instint i ambició. Una autèntica fura. Tant és així que aviat es va convertir “en una màquina d’aixecar notícies” i diu la llegenda que seu era el rècord de notícies … Continuar llegint

Ahora, navegar y mantener el rumbo

Pere Aragonès, 132º presidente de la Generalitat, poco tiene en común con el presidente a quien sucede, Quim Torra. No solo por edad -Aragonès es muy joven- sino por formación, talante y trayectoria. Y sobre todo porque Aragonès no parece alguien inclinado a la fantasía, al irredentismo o a la mística del martirio. Aragonès, al cual en esta tercera sesión de investidura vimos por primera vez adoptar formas realmente presidenciales, es más bien un pragmático, un realista. Alguien que atiende a lo que ocurre antes de llegar a conclusiones, y no al revés. Aragonès forma parte de un partido convencional … Continuar llegint

Pirueta al borde del abismo

“En nosotros todo lo excusamos; en los prójimos, nada; queremos vender caro y comprar barato”. San Francisco de Sales (1567-1622) Más allá de las estrategias, de ideologías y del reparto del pastel, hay un elemento que explica por qué las negociaciones en Catalunya han discurrido por senderos tan calamitosos: lo mal que han sido conducidas. Empezando con la tontería de ERC de priorizar a la CUP y siguiendo con el ridículo de JxCat de retractarse de la promesa-amenaza de investir a Pere Aragonès aun sin pacto de gobierno. Atravesándolo todo, el factor humano. Los equipos negociadores fueron incapaces de sobreponerse … Continuar llegint

Breve historia de una calamidad

Para procurar comprender, si es que tal cosa es posible, lo ocurrido en el asunto de las negociaciones entre ERC y JxCat les propongo dar unos pasos hacia atrás. Alejarnos del estridente ruido. Un ejercicio de distanciamiento para revivir las secuencias clave de la calamitosa película que discurre aún ante nuestros ojos. Las cosas, sobre el papel, empiezan muy bien. El 14 de febrero, pese a la victoria socialista, ERC, JxCat y CUP suman mayoría absoluta en el Parlament. El voto independentista rompe la barrera del 50%. Los catalanes les han otorgado de nuevo su confianza para gobernar. Pero, ojo, … Continuar llegint

ERC i JxCat: una relació tòxica

Què hi pot haver de més poderós en un polític, en un servidor públic, que l’interès general? Que transformar en positiu per millorar la vida de la gent? Que deixar les coses millor del que estan? Que actuar, en definitiva, pel bé del país, tot escoltant, parant atenció i avaluant racionalment riscos i avantatges? Doncs hi ha dues coses molt més poderoses que tot això per a alguns polítics. I no, no em refereixo —ja em perdonaran— ni als diners ni al sexe, sinó, per dir-ho així, a dues patologies que massa sovint els fan perdre la perspectiva. Que els … Continuar llegint

ERC i JxCat: es busca consultor matrimonial

S’allarguen com un xiclet les negociacions per tractar de bastir un govern independentista. Han quedat enrere el 14 de febrer, el 14 de març i el 14 d’abril. Es continuen negociant les clàusules de la nova etapa de convivència entre ERC i JxCat. S’han invertit moltes energies en dissenyar grups, comissions i mecanismes de coordinació de tota mena. Després de com va anar la darrera legislatura, calen totes les precaucions. Oimés entre gats escaldats. Tanmateix, no són només mesures de vigilància i seguretat. Per no patinar, per no barallar-se, per intentar saber què rumia l’altre. Elements preventius. Amb això, però, … Continuar llegint

Madrid y Catalunya, en las antípodas

Si en los últimos años Catalunya se ha ido desplazando políticamente hacia el independentismo y hacia la izquierda, lo que amenaza con confirmarse dentro de unos días en la Comunidad de Madrid es justo lo contrario: se convierte en cada vez más españolista –un determinado tipo de españolismo– y de derechas –un determinado tipo de derechas–. Con mucha probabilidad, el próximo 4 de mayo por la noche Catalunya y Madrid, Madrid y Catalunya, también sus capitales, estarán más distanciadas que nunca. Las sensibilidades mayoritarias en ambos lugares habrán alcanzado para entonces su punto máximo de separación, de alejamiento. Se hallarán … Continuar llegint

Per què ERC no ha negociat bé

Esquerra Republicana va endegar malament, molt malament, les negociacions. Ja abans del 14-F el seu presidenciable havia insistit en la idea d’un govern ampli que abastés des de la CUP fins al PDeCAT, passant per Junts. Un clar despropòsit, però, bé, en la campanya i en la precampanya se’n diuen moltes, de coses. El problema és que la cosa no va quedar aquí. Un cop amb els resultats del 14-F a la mà, ERC va voler actuar com si el seu somni s’hagués acomplert, és a dir, com si hagués guanyat JxCat de pallissa, tot provant de convertir el partit … Continuar llegint