12M: las elecciones incomprensibles

Y cuando todos estábamos pendientes de la amnistía, del caso Koldo y de las andanzas del novio de Isabel Díaz Ayuso, va Jéssica Albiach y tumba los presupuestos de la Generalitat. Pere Aragonès anticipa las elecciones al 12 de mayo. Catalunya se queda sin cuentas y, de rebote, España también. Todo en unas cuantas horas. Pero centrémonos en Catalunya. Los comuns han reventado las cuentas catalanas y propiciado el final de la legislatura, dicen, porque están en contra del Hard Rock. Pero resulta que el proyecto… ¡no está en los presupuestos! Y aunque lo estuviera: la entidad del asunto no … Continuar llegint

Ara toca canviar el finançament

L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, … Continuar llegint

Clara Ponsatí i el que faltava pel duro

No és senzill de traduir l’expressió “el que faltava pel duro”. La dita ens recorda que sempre, sempre, podem anar a pitjor. Mai no pots estar segur d’haver tocat fons o que el futur no serà més desgraciat que el present. Tot això ve a tomb perquè està en marxa, en període de gestació, un grapadet de noves ofertes independentistes, un parell situades en el ‘nosurrendisme’ i el “tenim pressa”, i una tercera enclavada en l’identitarisme i en el discurs contra la immigració. No deixa de ser curiós que, en plena ressaca del procés, quan el mercat independentista s’encongeix, cada … Continuar llegint

La revuelta de los jueces

España se enfrenta, políticamente, a un sinnúmero de retos, no es ningún secreto. Muchos de ellos, realmente inquietantes. Sería larguísimo inventariarlos. A mi juicio, sin embargo, la guerra abierta entre la élite judicial y el Gobierno de Pedro Sánchez es el problema más grave de todos. Lo es porque trasciende el plano puramente partidista y supone una grave amenaza para la separación de poderes y la salud democrática. Nos hallamos tristemente en tiempos de radicalización y malhumor, de alergia al debate razonado. Unos tiempos que premian al vociferante y al demagogo, en que la templanza se asimila a la debilidad … Continuar llegint

Algunes coses sobre Galícia (i Catalunya)

A les eleccions de diumenge a Galícia i als seus resultats se’ls ha prestat molta atenció. Han estat tractades, atesa la lluita a mort que mantenen el PP i el PSOE, com un episodi transcendental. Se n’han escrit, abans i després, milers i milers d’articles, i s’hi han destinat centenars i centenars d’hores de ràdio i televisió. Provem, a continuació, d’aclarir-ne alguns dels aspectes principals. Veurem també com Galícia i Catalunya, tot i estar allunyades, tenen alguns punts de connexió. 1) El primer aspecte pot semblar una obvietat: Galícia, com Catalunya, és un sistema polític. Cosa que vol dir que … Continuar llegint

A Puigdemont li és igual PSOE o PP

L’independentisme torna a jugar la partida espanyola. ERC va començar a fer-ho poc després de l’octubre de 2017. Junts per Catalunya va executar el seu gir després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol passat, quan una carambola va convertir els seus set diputats en imprescindibles per a Pedro Sánchez. Els juntaires estaven obligats a triar. O Sánchez o repetició d’eleccions. Aleshores, Carles Puigdemont va portar Junts a acordar, primer, la presidència i la resta de la mesa del Congrés i, seguidament, la investidura de Sánchez. Després, també donaria els seus vots en l’agònica votació dels cèlebres decrets llei … Continuar llegint

Carles Puigdemont i la ruleta russa

Ha anat fent camí i repetint-se aquí i allà la metàfora de la “ruleta russa” per provar de descriure, de radiografiar, la manera de negociar la llei d’amnistia de Carles Puigdemont, i per extensió, per derivació, de Junts per Catalunya. La metàfora de la ruleta russa neix fruit, en primer lloc, de la perplexitat. De la perplexitat que entre els periodistes, els analistes i els polítics causa el capteniment, i en concret la forma de negociar, de Puigdemont. Es fa molt complicat per a un observador extern —que en aquest punt vol dir pràcticament tothom, menys l’expresident— entendre la lògica … Continuar llegint

‘¡Trata de arrancarlo, Pere!’

A ERC tenen algunes coses clares. Són conclusions a què han anat arribant mitjançant un procés intern de reflexió i decantament. Aquestes conclusions, convertides en premisses, els han portat a fer una sèrie de moviments i canvis que s’han concretat de manera molt seguida, a raig. Aquestes coses, un cop decidides, cal executar-les el més ràpidament i netament possible. Intentem, primer, repassar aquestes premisses de què parteix Esquerra i, a continuació, en veurem els moviments i canvis resultants. Les premisses de què parteix ERC són fonamentalment: a) L’any que queda abans de les eleccions no serà un passeig triomfal ni … Continuar llegint

Operació Catalunya: traïció a la democràcia

Molt abans de l’1-O, el setembre de 2012, el govern de Mariano Rajoy va mobilitzar la cúpula del ministeri de l’Interior, al capdavant de la qual hi havia Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de fer naufragar com fos el procés independentista. L’anomenada policia patriòtica va actuar al marge de la llei amb l’afany d’arruïnar la reputació i destruir personalment polítics, empresaris i altres personalitats vinculades, realment o aparentment, a l’independentisme. Les revelacions sobre l’operació Catalunya s’han anat succeint en un degoteig que fa anys que dura. Aquests dies hem conegut noves informacions que apunten que Mariano Rajoy estava perfectament al … Continuar llegint

Fer el català més útil

“Jo, com saps, fa temps que em plantejo retirar-me, i una de les raons, entre d’altres, és que crec que els meus nets no entendran les novel·les del seu avi. Això del català en dues o tres generacions s’haurà perdut, haurà esdevingut una cosa estranya per a la majoria del jovent”. Són paraules d’un escriptor català i en català amb una llarga trajectòria darrere i que col·lecciona una molt important llista de premis. Aquest amic meu s’expressa així quan apareix en la conversa la qüestió de la llengua. El novel·lista fa temps que s’ha adonat, com qualsevol que tingui oïda, … Continuar llegint