No podem dir, almenys no encara, que la pantalla de la negociació entre els governs català i espanyol sigui una pantalla superada. Més aviat és una pestanya que ha quedat oberta, mentre tots, aquí i allà, presten atenció a altres coses, algunes de les quals, com la crisi sanitària i econòmica, d’una extraordinària gravetat. Tanmateix, no és un disbarat pensar que la taula entre els dos executius es pugui reprendre. L’única trobada va tenir lloc el febrer passat, justament abans de l’esclat de la pandèmia del covid-19. Sobre aquesta qüestió van dialogar fa uns dies Esther Vera, politòloga i directora … Continuar llegint →

a darrera pel·lícula de Christopher Nolan, Tenet, no és, expressem-ho amb delicadesa, una pel·lícula fàcil de seguir. El producte és visualment espectacular i, com a història de lladres i serenos (o d’un heroi que malda per salvar el món) resulta prou entretinguda. El que la fa complexa són els desplaçaments constants -d’objectes i persones- en el temps. Així, mentre n’hi ha que van endavant en el temps, altres van endarrere. Més encara: uns i altres -també la mateixa cosa o persona- poden coincidir en un mateix espai-temps, de manera que mentre uns van, els altres tornen. Un cotxe, per exemple, … Continuar llegint →

bé els problemes entre els socis del govern de la Generalitat no s’han aturat durant la pandèmia, és previsible que ara la fractura torni al primer pla. Els republicans volen que el president Torra convoqui els catalans a les urnes com més aviat millor. Els dirigents d’ERC ja han vist aprovats els pressupostos –responsabilitat directa del vicepresident Aragonès– i no veuen clar que en surti res de positiu de la taula de diàleg Estat-Generalitat. Les presses republicanes evidencien un punt d’esquizofrènia, atès que si a ERC se sentissin segurs, el lògic seria esperar per tal que l’avantatge electoral a favor … Continuar llegint →

Una de les grans discussions després del 27 d’octubre del 2017 va girar entorn de per què el president Puigdemont havia decidit declarar la independència ―encara que fos simbòlica― en comptes de convocar eleccions i evitar, així, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Alguns van maleir els ossos de Carles Puigdemont durant mesos per haver comès aquella suposada insensatesa, per aquell “salt al buit”. Més encara perquè no hi havia res preparat per fer efectiva sobre el terreny la república catalana i perquè el president, fins molt poc abans, estava decidit a convocar eleccions. En aquell temps vaig argumentar … Continuar llegint →