Ernest Lluch, ETA, Bildu

Al llegir les respostes de Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch, en una entrevista periodística, vaig concloure immediatament que estava sent fidel al pensament i a l’acció del seu pare. Rosa Lluch explicava que és un èxit que Bildu negociï amb Pedro Sánchez. Perquè, afegia, els de Bildu han donat l’esquena a la violència, han elegit la via pacífica i treballen a favor de polítiques que, més enllà de la qüestió territorial, busquen millorar la vida de la gent, de tota la gent. Que poc després Jon Iñarritu, de Bildu, condemnés amb fermesa l’assassinat el 2009 del guàrdia civil Diego Salvá, … Continuar llegint

El periodismo y las cloacas

El buen periodista tiene que saber hacer bien un montón de cosas. Una de las más importantes es encontrar personas que le faciliten información que alguien, con frecuencia gente poderosa, no quiere que se difunda. Por eso el periodismo es curiosidad, perseverancia y empatía, como ilustran perfectamente, por ejemplo, las memorias de Seymour Hersh, ‘Reporter’, disponibles en castellano (‘Reportero’). Quienes hablan con el periodista, las fuentes, a veces lo hacen porque creen que es su deber. El periodista intentará convencer a esa persona a la que exhorta a colaborar que en efecto es así, que contar lo que sabe es … Continuar llegint

La negociació, si n’hi ha

No podem dir, almenys no encara, que la pantalla de la negociació entre els governs català i espanyol sigui una pantalla superada. Més aviat és una pestanya que ha quedat oberta, mentre tots, aquí i allà, presten atenció a altres coses, algunes de les quals, com la crisi sanitària i econòmica, d’una extraordinària gravetat. Tanmateix, no és un disbarat pensar que la taula entre els dos executius es pugui reprendre. L’única trobada va tenir lloc el febrer passat, justament abans de l’esclat de la pandèmia del covid-19. Sobre aquesta qüestió van dialogar fa uns dies Esther Vera, politòloga i directora … Continuar llegint

El segrest de Felip VI

Dijous 8 d’octubre. El senador del PP per Ceuta, David Muñoz, rep Pablo Iglesias amb una mena de pessebre muntat sobre la barana del seu escó. La composició constava d’una bandera d’Espanya, una corona d’atrezzo i un retrat emmarcat de Felip VI. Fa temps que el PP -també Ciutadans i Vox- s’ha auto-atorgat la missió de defensar una certa idea d’Espanya, la seva, del suposat atac d’un govern que consideren il·legítim -això vol dir, que governa sense tenir-ne dret-, i, molt específicament, dels d’Iglesias -socis del PSOE en l’executiu- i els independentistes catalans, que van fer possible la caiguda i … Continuar llegint

Vols dir que torna l’eix esquerra-dreta?

Catalunya s’encamina cap a unes noves eleccions. Davant aquesta perspectiva, hi ha qui ha començat a imaginar l’escenari en què tindrà lloc la confrontació. Ho fan, esclar, totes les sales de màquines dels partits, però també assessors, analistes, experts i periodistes. La qüestió primera, i absolutament clau és la següent: seran unes eleccions dominades per la qüestió nacional o el centre de gravetat es desplaçarà a les polítiques econòmiques i socials? O el que vindria a ser el mateix: continuarà imposant-se l’eix catalanisme-espanyolisme o aquest cop prevaldrà en la precampanya i la campanya l’eix ideològic esquerra-dreta? Si un s’aproxima a … Continuar llegint

Torra nos mete en un lío

La más que probable inhabilitación de Quim Torra por negarse a retirar la pancarta de apoyo a los presos está al caer. Es un castigo desproporcionado que tendrá repercusiones que trascienden al presidente de la Generalitat, pues el asunto interferirá en la vida política e institucional catalana en unos momentos muy delicados a causa de la terrible crisis sanitaria y económica. Torra prometió en enero que tras aprobar los presupuestos iba a convocar elecciones. Estaba harto de lo que consideraba deslealtades de ERC. Lo proclamó a los cuatro vientos. Luego, cuando se aprobó el presupuesto, aludió a la grave situación … Continuar llegint

Puigdemont i el bucle temporal

a darrera pel·lícula de Christopher Nolan, Tenet, no és, expressem-ho amb delicadesa, una pel·lícula fàcil de seguir. El producte és visualment espectacular i, com a història de lladres i serenos (o d’un heroi que malda per salvar el món) resulta prou entretinguda. El que la fa complexa són els desplaçaments constants -d’objectes i persones- en el temps. Així, mentre n’hi ha que van endavant en el temps, altres van endarrere. Més encara: uns i altres -també la mateixa cosa o persona- poden coincidir en un mateix espai-temps, de manera que mentre uns van, els altres tornen. Un cotxe, per exemple, … Continuar llegint

L’independentisme i la monarquia

L’independentisme català ha anat incrementant progressivament la censura i els retrets al rei Felip VI, especialment des del seu discurs del 3 d’octubre del 2017. La meva pregunta és si realment l’independentisme ha d’invertir grans energies i esforç a qüestionar la monarquia espanyola, i fins a quin punt això contribueix a aconseguir un referèndum sobre el futur de Catalunya. No és aquest un article en defensa de la Corona espanyola. Joan Carles va ser rei perquè Franco el va nomenar successor i els partits van decidir encasquetar-lo a la Constitució del 1978. Les formacions republicanes del moment, PSOE i PCE … Continuar llegint

Marchena vol espanyolitzar els presos

El jutge Manuel Marchena s’ha convertit en un dels grans pilars de l’Espanya de la crosta. De l’Espanya immobilista, antimoderna i retrògrada. Ara ha decidit, a desgrat de les conseqüències que tindrà per a tots els presos d’Espanya, que ell, el Tribunal Suprem, s’encarregarà de dir qui pot o no pot sortir de la presó. Aquesta revolució, que trenca amb el que passava fins ara, no afectarà només els graus penitenciaris, sinó també els permisos. Marchena continuarà decidint, i amargant, la vida dels presos. Marchena després de Marchena. Del foc no a les brases, sinó al mateix foc. Si la … Continuar llegint

La punta del obsceno iceberg

En el 2017, todo aquel que jugaba algún papel en el independentismo, en la política o en la sociedad civil, sospechaba, temía, que su teléfono móvil estuviera pinchado. En realidad, esa sospecha y ese temor existían desde hacía unos cuantos años. En el segundo grupo, el de los no políticos, se incluían activistas, periodistas, intelectuales, etcétera. Algunos incluso recibieron avisos concretos para que actuaran con prudencia. Fue en algún momento de ese período anterior al 2017 cuando muchos decidieron emplear la aplicación Telegram en lugar de WhatsApp. Recuerdo perfectamente que en esa época pregunté a un miembro destacado del Govern … Continuar llegint