Feijóo i Puigdemont compliquen la vida a ERC

És una llarga tradició que, cada vegada que s’acosten cites electorals a Espanya, la qüestió catalana de seguida hi aparegui, hi aflori. Tant hi fa que les urnes s’obrin a l’altra banda de la Península. Sempre hi surt. Si bé això no és nou, en els últims temps, o sigui, des que governa Pedro Sánchez amb Podemos, l’ús de la catalanofòbia en campanya per part de la dreta espanyolista és gairebé obligat, preceptiu, un must, com es diu ara. Les eleccions madrilenyes i les andaluses últimes en són dos exemples entre tants. Vist que la catalanofòbia és una recepta que … Continuar leyendo

¿Presupuestos y propina?

Da la viva impresión de que Esquerra Republicana no ha comprendido todavía los estrictos límites y las ásperas penalidades que conlleva gobernar en solitario, aunque bien cabe la posibilidad de que, en realidad, estén intentando disimular como pueden el estado de fragilidad en que se hallan. Quizás, en su momento, ilusionados por la perspectiva de librarse de Junts per Catalunya, no se entretuvieran lo suficiente en calibrar qué significa realmente gobernar con 33 diputados. Es decir, puede que pecaran de imprudentes. Los demás grupos del Parlament, del primero al último, seguramente se dieron cuenta de la impostura y por ello, … Continuar leyendo

El repte d’Aragonès: aguantar

El mateix dia que els nous consellers s’estrenaven, el president Aragonès queia en la temptació de llançar retrets a Junts –per exemple, quan va remarcar la seva vocació de governar per la Catalunya “sencera”–, i, alhora, també de provar de defensar-se –quan va assegurar que el seu compromís amb la independència era més intens que mai–. Ni en un dia tan solemne va desaparèixer la dialèctica infernal que continua unint i separant les dues formacions. Contra el que pugui semblar si la mirada és superficial, Esquerra ha promogut, o ha propiciat, si ho prefereixen, la sortida de Junts per Catalunya … Continuar leyendo

El PP y el ofertón a los ricos

La descarada llamada de Moreno Bonilla a los ricos catalanes -”Además, aquí no nos vamos a independizar nunca, porque somos orgullosa parte de España”, les dice- para que se marchen a Andalucía y no solo a Madrid, tiene pocos visos de provocar colas de autocares con millonarios ansiosos por trasladar sus fortunas. La oferta de Moreno Bonilla, que dice que va a poner incluso un chiringuito en Barcelona para facilitarles las cosas a las grandes fortunas, es descarada también por otra razón, mucho más de fondo. Lo explicó con meridiana claridad el consejero Giró. Andalucía es de siempre una comunidad … Continuar leyendo

Què farà Feijóo amb Catalunya?

A Alberto Núñez Feijóo li va arribar el moment quan no s’ho esperava. Sempre havia mirat cap a Madrid, és cert, però el xoc salvatge entre Casado i Ayuso, que va enterrar la carrera política del primer, el va agafar per sorpresa. L’aterratge a Madrid va haver de ser un aterratge exprés i, per tant, precipitat. En moltes coses va haver d’improvisar. Feijóo, com a president autonòmic, ha sigut un èxit. Amb resultats absolutament envejables, en bona part, val a dir, per demèrit de l’oposició. Els gallecs han acabat acceptant de bon grat el seu estil avorridot i el seu … Continuar leyendo

Una taula de diàleg per a la desjudicialitza… què?

Fa exactament una setmana es reunien a La Moncloa Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i el titular que en sortia és que la taula de diàleg es dedicarà, en primer lloc i amb total prioritat, a la “desjudicialització”. El primer, i més evident, per tant, és que la taula s’ha transmutat. Ara ja no s’hi parlarà del “conflicte”, sinó de les seves conseqüències, és a dir, de com provar d’estovar el càstig, la repressió, derivada de la derrota de l’independentisme l’octubre del 2017. Es dedicaran a buscar píndoles per calmar els símptomes, no pas a tractar la malaltia. La malaltia … Continuar leyendo

Ferreras, el periodisme i la ‘guerra bruta’

Les pornogràfiques gravacions que hem sentit i que diria que continuarem sentint han deixat molt malparats, a banda de l’excomissari José Manuel Villarejo, una colla de polítics, policies i també algun jutge. I als periodistes que es prestaven a publicar mentides contra, posem per cas, l’exalcalde Xavier Trias o Pablo Iglesias. Un dels assenyalats per les gravacions de Villarejo és Antonio García Ferreras , de La Sexta, que admetia en una cinta haver difós una greu informació contra el líder de Podem a desgrat de sospitar que era mentida (“es demasiado burdo”). El 2016, quan Pablo Iglesias liderava Podem, el … Continuar leyendo

Sánchez se rinde al poder americano

‘Cómo hemos cambiado’ (1991). Me cuesta horrores sacarme de la mollera el título de la canción de Presuntos Implicados cuando pienso en el PSOE y en Pedro Sánchez. Me asaltan al mismo tiempo imágenes no tan lejanas: veo, por ejemplo, a Rodríguez Zapatero sentado mientras la bandera norteamericana, con sus barras y estrellas, pasa ante él. 12 de octubre del 2003. Centrémonos, sin embargo, en los hechos recientes, para lo que necesariamente hay que remontarse a la entrada en España de Brahim Gali, líder del Frente Polisario, para ser atendido en el Hospital de Logroño. Abril del 2021. Mohamed VI … Continuar leyendo

Sánchez (creu que) no deu res a ERC

A Pedro Sánchez les coses se li han complicat. Les eleccions andaluses no li van anar gens bé (resulta fascinant contemplar la transformació radical que s’ha produït a Andalusia, comunitat que durant tants i tants anys va simbolitzar i encarnar l’hegemonia socialista). En les últimes hores, a més, el suport de Sánchez al govern marroquí després de la matança a Melilla ha provocat una autèntica i més que justa indignació. Tanmateix, res no és massa complicat per a Sánchez, un polític que no passarà a la història ni per les seves conviccions ni pel seu bagatge intel·lectual, però sí per … Continuar leyendo

AP-7: el gran atasco

En ‘Un día de furia’ (1993) Michael Douglas está absolutamente genial. El film empieza con William Foster (Douglas), un hombre corriente y perfectamente sensato, que se encuentra bloqueado en un atasco oceánico en Los Ángeles, justo cuando se dirige al cumpleaños de su hija. El calor es agobiante, una tortura, de manera que poco a poco el hombre va perdiendo la serenidad hasta perder completamente la chaveta y convertirse en un auténtico psicópata, que dejará tras de un reguero de caos y destrucción. La cinta ha sido interpretada como el mordaz retrato de la sociedad norteamericana de los noventa. Bien, … Continuar leyendo