Sánchez y el perro de Goya

Pedro Sánchez habla desde la tribuna del Congreso. Miércoles, 6 de mayo. El presidente sabe que tiene asegurada la cuarta prórroga del estado de alarma. Que retendrá el poder omnímodo que ha venido ejerciendo desde que la pesadilla comenzó. Sabe que se ha zafado del PP, que intentó ponerle contra las cuerdas. Unas vagas promesas a Arrimadas, desesperada por evitar que su nave se hunda por completo, y un trato, uno más, con el PNV (los ‘jetzales’ siempre saben qué pedir), y listos. Casado colgando de la brocha. Cuando llevaba un rato ante la pantalla me sorprendió, como si fuera … Continuar leyendo

Sánchez i tots plegats, en mans de la gent

S’ha subratllat poc, diria, l’estil manifestament populista que ha adoptat Pedro Sánchez en les seves compareixences públiques al llarg d’aquesta horrible crisi de la Covid-19. El to impostat, les frases extremadament simples, les repeticions dels subratllats, la sintaxi de rondalla, etcètera. O algunes decisions concretes, com ara la sortida de la canalla (després dels precs sobreactuats d’Ada Colau). Cal sumar a tot plegat la informació incompleta, les contradiccions, la confusió, les precipitacions i les rectificacions. Tant és així, que resulta complicat atendre a les llargues explicacions de Sánchez sense sentir-se ofès. Resulta complicat no arribar a la conclusió que el … Continuar leyendo

La Covid-19 posa (de nou) Espanya davant del mirall

La crisi del coronavirus, que continua assolant el planeta, ens ha recordat, entre tantes altres coses, que els estats, tots els estats, tenen instints. Ho hem vist a Europa, on s’han replegat sobre si mateixos, espantats. Com el cargol que contreu les banyes i s’amaga dins la closca. La seva primera reacció va ser mirar de salvar-se ells primer, i posar molt en segon pla els somnis humanistes d’una Europa unida. En l’extrem, Hongria, on Viktor Orbán ha aprofitat la Covid-19 per transmutar-se en un cabdill amb poders gairebé absoluts. En moments dramàtics, quan l’amenaça es fa esgarrifosament real, els … Continuar leyendo

El virus i el replegament dels estats

Com el jove Fabrizio a ‘La Cartoixa de Parma’, ens trobem al mig d’una lluita transcendental que no acabem d’entendre i, sobretot, de la qual que som incapaços d’extreure cap sentit. La nostra batalla de Waterloo no és a camp obert, sinó que combatem des de casa i, si no, amb la profilaxi que evita el contacte amb l’exterior. Perquè l’enemic ens espera a fora, invisible, sotjant per apropiar-se calladament de pulmons i vides. Habitem un temps estrany, transitem una situació entre absurda i terrible. Una distopia que s’ha escapat de les pantalles, dels films i les sèries. Un malson … Continuar leyendo

Ser radicals o pensar en l’economia?

La discussió sobre les mesures a prendre acompanyant la declaració de l’estat d’alarma va allargar-se molt en el si del Consell de Ministres. Simplificant, i amb la informació de què disposem, es pot afirmar que en aquella reunió de fa uns dies es van enfrontar bàsicament dos pols o bàndols amb visions diferents sobre com actuar. En el primer, les ministres Nadia Calviño, responsable d’Economia, i María Jesús Montero, d’Hisenda, ambdues del PSOE. En l’altre, Pablo Iglesias i els seus companys de Podemos. El bàndol de Calviño i Montero provava de preservar tant com es pogués l’economia, per la via … Continuar leyendo

Aquil·les i el Covid-19

Un atac, un atac directe contra la població com el que protagonitza el Covid-19, obliga a actuar, obliga els governants –encara que no solament a ells– a prendre decisions. Es tracta en aquest cas d’una classe de decisions molt desagradables, perquè cap de les possibilitats és bona, totes tenen conseqüències reals i potencials dolentes o molt dolentes. Cal triar. Desgraciadament, a més, en un cas com el del coronavirus tampoc no és gens clar quines opcions poden ser les menys dolentes. Només sap, el governant, que mirar cap a una altra banda és inviable, i això resulta enormement molest, perquè … Continuar leyendo

La monarquia, la dreta espanyola i Franco

És massa curt aquest article per repassar la vida de Joan Carles I, amb totes les seves vicissituds, incloses les més fosques, que no són poques. Em limitaré, per tant, a provar de caracteritzar el decantament que la monarquia espanyola ha anat mostrant al llarg dels anys, fins a quedar identificada no sols amb un sistema, el nascut l’any 1978, profundament en crisi, sinó també i sobretot amb les forces de la dreta espanyolista, avui PP, Vox i Ciutadans. Com se sap, els pares de la Constitució, recollint el desig de Franco i el franquisme, van incorporar Joan Carles I … Continuar leyendo

Doble exhibición de poder

Ha llevado a cabo, con solamente unos días de diferencia, dos sensacionales demostraciones de fuerza. Dos exhibiciones de poder casi seguidas. Carles Puigdemont, el eurodiputado, el presidente exiliado, el fugitivo de la justicia española, acaparó primero cuatro de los ocho puestos de la delegación de la Generalitat que se reunió con la de Pedro Sánchez. Nadie del conglomerado de JxCat osó chistar, ni el más temerario entre los discrepantes. Entre sus cuatro, el jefe de la parte catalana, el ‘president’ Quim Torra, delegado de Puigdemont en el interior. Quien fue el 130º presidente de la Generalitat siguió el encuentro celebrado … Continuar leyendo

Sánchez s’esforça a tenir ERC contenta

Per què Pedro Sánchez s’asseurà a la taula de negociació amb el Govern de Catalunya? Crec que és important, des de la part catalana, fer-se aquesta pregunta. És important posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia. De fet, s’ha dit i repetit que un dels molts errors que ha comès l’independentisme és no haver sabut fer aquest exercici bàsic d’alteritat. Cal saber com veu ―i sent― l’altre per poder prendre decisions, per poder actuar nosaltres més encertadament, la qual cosa vol dir de la forma que més ens acosti als nostres objectius. Tornem ara a la pregunta: per què … Continuar leyendo

Cálculos y negociaciones con Madrid

Después de atravesar el umbral del Palau de la Generalitat muy serio, tieso como salido de un molde, Pedro Sánchez se encerró por tiempo de hora y media con el ‘president’ Quim Torra. Durante el encuentro, el presidente español depositó sobre la mesa un documento con 44 puntos sobre Catalunya. Esos puntos, en los que no se entró durante la conversación, recogen toda una serie de problemas importantes. Soluciones a todos ellos fueron reclamadas en el pasado por los presidentes Artur Mas, Carles Puigdemont y el propio Torra (por no remontarnos más atrás). En el documento de Sánchez no se … Continuar leyendo