A Feijóo se le atraganta la guerra

El ataque de EEUU e Israel a Irán se le ha atragantado al pobre Alberto Núñez Feijóo. No lo vio venir. No contaba en absoluto con ello, menos aún con que Pedro Sánchez fuera capaz de convertir el conflicto de Oriente Medio en una trampa letal para el PP. Y mira que a estas alturas Feijóo debería haber aprendido ya que Sánchez es un muerto muy vivo, un cadáver de casi imposible sepultura. Un zombi de tan veloces e imprevisibles movimientos como los que abandonaban de sus tumbas para bailar al ritmo de ‘Thriller’ con Michael Jackson. Desconozco, como todo … Continuar leyendo

Sánchez es nega a pagar el deute d’Illa amb ERC

No és bo que un país no tingui pressupostos. Menys encara si això es produeix una segona vegada, com pot passar a Catalunya. Són la plasmació d’un projecte polític, i no disposar-ne condiciona i distorsiona l’acció de govern, per molts jocs de mans que es puguin dur a terme. A més, suposa una bufetada política per l’executiu que els proposa, donat que evidencia que el seu projecte no té prou suport parlamentari. Ara per ara, aquest és justament l’escenari a què la Generalitat s’aboca: un segon exercici sense pressupostos. Manquen els vots d’Esquerra Republicana, partit determinant a l’hora de convertir … Continuar leyendo

Vox amenaça d’avariar el sistema de la Transició

El sistema polític espanyol té plom a les ales. S’enfronta a una amenaça molt seriosa. No és la primera vegada que succeeix, però ara presenta un potencial més amenaçador. Durant la Transició, els hereus del franquisme i els representants de les forces democràtiques van bastir braç a braç un model que afavoria l’alternança entre dos grans partits. Aquest model, que evoca l’esquema de torns decimonònic, buscava preservar l’estabilitat, la principal preocupació en aquells anys incerts. Hi hauria, van planejar, una gran opció de centredreta i una altra de centreesquerra. El primer partit va acabar sent l’actual PP —després que la … Continuar leyendo

Una pime anomenada Gabriel Rufián

L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar leyendo

El PSC descarrila con Rodalies

Las manifestaciones del sábado tuvieron un fondo amargo muy marcado. No era solo el enfado acumulado, sino bastante más: se palpaba la desesperanza y la resignación. Los que marcharon tras las pancartas y los eslóganes, la inmensa mayoría de ellos, sabían, saben, que las expresiones de descontento y áspero cabreo no van a solucionar nada. Al contrario, son conscientes, como lo es cualquier ciudadano, de que la bancarrota ferroviaria va a durar mucho tiempo, años, décadas, antes de que realmente se note, si se acaba notando, la mejora. Igual que han sido años y décadas de retrasos y mal servicio … Continuar leyendo

Irene Montero s’apunta a la Teoria del Reemplaçament

Vestida amb un jerseiet de llana, però de màniga curta, l’exministra va bramar l’altre dia dalt de la tarima: “Ahora vamos a por la nacionalidad o a cambiar la ley para que puedan votar, por supuesto. ¡Ojalá: teoría del reemplazo! ¡Ojalá podamos barrer de fachas y de racistas este país con gente migrante, con gente trabajadora! ¡Claro que yo quiero que haya reemplazo: reemplazo de fachas, reemplazo de racistas, reemplazo de vividores! ¡Y que lo podamos hacer con la gente trabajadora de este país, tenga el color de la piel que tenga, sea china, negra, marrona [sic]…”. Aquesta és la … Continuar leyendo

Trens cap a la foscor

La Sònia és a l’estació de Tarragona i està desesperada. El tren que havia de passar no ha passat i ella s’ha de presentar a una entrevista de feina. Després de superar dues rondes de selecció, avui és el dia de la veritat. L’espera qui hauria de ser la seva cap. La Sònia no hi arribarà perquè el seu tren finalment serà cancel·lat. Històries com aquesta s’han reproduït una infinitat de vegades durant el desgavell ferroviari (i de l’AP-7). Persones que no han pogut arribar al metge, a la universitat —són dies d’exàmens—, a treballar, a l’aeroport, a casa dels … Continuar leyendo

Puigdemont i Junqueras: cal arremangar-se (més) pel finançament

Això que anomenem ‘actualitat’ es produeix de forma frenètica —un succés impressionant trepitja l’altre de forma incessant i anàrquica—, fins al punt que, si no es va molt alerta, pot causar irritacions sensorials i cognitives notables. Provoca, a més, una mena d’alteració en la percepció del temps, de tal manera que, si seguim de prop els mitjans i, sobretot, les xarxes socials, fàcilment sentirem que, com si viatgéssim per l’espai, el temps s’accelera. S’accelera tant que, en una mena de miratge memorialístic, tenim la sensació que coses succeïdes fa només uns dies són ja molt antigues, pràcticament remotes. Es troben increïblement … Continuar leyendo

Els escàndols dels almogàvers del sanchisme

Ha continuat aquest 2025 l’assetjament agressiu i incessant contra Pedro Sánchez i el seu govern, conformat pel PSOE i aquest invent estantís que es diu Sumar. Si els anteriors embats els alimentaven decisions polítiques —verbigràcia, l’amnistia—, ara això ha canviat. El combustible és un seguit d’escàndols que han esclatat a l’interior del PSOE i el govern. Em refereixo al cas Koldo i al cas Leire, relacionats amb suposades pràctiques corruptes, però també a un munt de denúncies d’assetjament sexual i laboral, entre les quals destaquen les acusacions contra Paco Salazar, que tenia elevades responsabilitats al partit i l’executiu espanyol. Tot … Continuar leyendo

L’independentisme no pot ignorar Espanya

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar leyendo