La veritable negociació serà amb el PP

El peatge no és gaire car: la investidura a canvi que Pedro Sánchez torni allà on era, és a dir, al diàleg entre els governs d’Espanya i de Catalunya. Rebobinar un any. De fet, aquesta és una operació que hauria de costar més als independentistes d’ERC que als socialistes, ja que l’acumulació de barrabassades comeses per Sánchez en aquest període fan l’alçada d’un campanar. I tenint en compte que és obligació del president del govern, de qualsevol color i condició, fer tot el possible per resoldre un conflicte polític —i de democràcia— com el que hi ha plantejat. Tanmateix, i … Continuar leyendo

¿Pactará?¿Cumplirá?

ERC y el PSOE comenzaron a hablar el jueves y pronto volverán a sentarse los unos frente a los otros. El candidato socialista Pedro Sánchez necesita a los independentistas para ser investido presidente del Gobierno y flota en el ambiente un moderado optimismo. Revisemos el pasado reciente, aunque sea con premura. En verano, Sánchez decidió no formar un Gobierno de coalición con Unidas Podemos. Se agotó el plazo con lamentables simulacros de negociación y, como él deseaba, se reabrieron las urnas. Calculaba que valía la pena frustrar las expectativas creadas y llamar a votar por cuarta vez en dos años. … Continuar leyendo

ERC i Puigdemont han d’anar a l’una

Parteixo de tres premisses: la primera és que Pedro Sánchez hauria de ser investit i el govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos posar-se en marxa. Si no fos així, Espanya entraria en una deriva vertiginosa i imprevisible, i de segur molt negativa per a Catalunya. Seria el primer govern de coalició a Espanya de la democràcia, cosa que no és un pas petit. Com poden deduir, no soc partidari del “com pitjor, millor” que sembla dominar en una part notable de l’independentisme. La segona premissa és que ERC i Junts per Catalunya no poden comptar amb la CUP, … Continuar leyendo

Ahí siguen los independentistas

El independentismo ha cosechado un muy buen resultado. Sus cimientos siguen demostrando una solidez extraordinaria. Tiempo atrás algunos sostuvieron, con indisimulado aire de suficiencia, que era un suflé y que iba a bajar más pronto que tarde. No ha ocurrido, al contrario. ERC, Junts per Catalunya y la CUP suman 23 escaños (uno más que el 28 de abril y el mejor balance conjunto del independentismo). En Comú Podem, partidarios, como los independentistas, de un referéndum, consiguen 7. Entre todos ellos, 30 de los 48 diputados que corresponden a Catalunya. Por su parte, los socialistas logran 12 representantes y los … Continuar leyendo

Espanya no dialogarà (tampoc) després del 10-N

Les paraules pesen. Fins i tot en una campanya electoral com aquesta, amb uns candidats com aquests. Només és parcialment cert que, un cop dipositats els vots a les urnes, les paraules poden ser escombrades, i que poden enterrar-se els atacs, els retrets i les promeses. És fals que tot el que ha estat dit pugui ser reduït a zero. No, fins i tot en una campanya com aquesta, amb uns candidats com aquests, les paraules no se les emporta el vent. Almenys no del tot. Les paraules mai perden completament la seva força i, contràriament, acaben delimitant, acaben esbossant, … Continuar leyendo

Camino corto, camino largo

Hay unos que creen que es mejor el camino corto y otros convencidos de que lo más inteligente es seguir el camino largo. Tomo prestada la metáfora de un amigo, que la utilizó para describir la discrepancia estructural, más allá de movimientos, entidades, partidos y personas, hoy existente en el seno del movimiento soberanista. Los del camino corto son los que creen que no cabe esperar. Que la anhelada oportunidad, el ‘momentum’, puede ser ahora. Que el Estado español flaquea, sus cimientos se agrietan, que no va a resistir un último y contundente embate. Los del camino corto son los … Continuar leyendo

La Generalitat, tigre de paper

Un dels grans èxits de Jordi Pujol va ser fer creure tothom que la Generalitat era més del que era. Ho va aconseguir gràcies a un fort i perllongat lideratge. I a una autoritat que s’estenia més enllà de la que corresponia a la seva condició de president de Catalunya. De fet, van ser moltes les vegades que Pujol va xocar amb els representants de l’Estat per defensar aquesta autoritat. Una de les coses que ha fet l’anomenat procés és evidenciar que la Generalitat no sols no és un estat en petit, com Pujol havia fet entendre amb èxit, sinó … Continuar leyendo

Independentismo: razones y pasiones

El ‘Breviario de los políticos’, del cardenal Mazarino, comienza recalcando dos principios fundamentales. El primero es “conócete a ti mismo”, y la reflexión del autor empieza con una pregunta: “¿Te domina la ira, el miedo, la temeridad o cualquier otra pasión?”. El segundo es “conoce a los demás”. Pienso en Mazarino cuando se ha hecho pública la sentencia del Supremo contra los líderes del ‘procés’. Muchos, muchísimos años de cárcel. Tras la larga espera, en cuyo tramo final se han sucedido una serie de incidentes que han incrementado la tensión, la sentencia finalmente ha llegado. Ya empiezan las protestas por … Continuar leyendo

Fermament, massivament, pacíficament

Visc aquests dies previs a la sentència amb una barreja d’emocions. D’una banda, tristesa, amargor i enuig davant el que temo que serà una condemna dura, d’un grapat d’anys de presó, per als líders independentistes que han estat jutjats al Tribunal Suprem. De l’altra, estupefacció i alarma davant la manera com una part de l’independentisme sembla que hi pretén respondre. Com que estic convençut que la tristesa, l’amargor i l’enuig davant la sentència i la previsible condemna són compartits per molts, i que, a més, no necessiten gaires explicacions, invertiré aquestes ratlles a tractar d’argumentar el perquè de l’estupefacció i … Continuar leyendo

Algo a lo que agarrarse

Tras imponerse en las elecciones catalanas del 2017, Inés Arrimadas rehuyó intentar ser presidenta pese a las presiones del PP para que lo hiciera. Ciudadanos decidió en aquel momento que no era propagandísticamente rentable. Luego la formación naranja se negó a liderar una moción de censura contra el ‘president’, Quim Torra, por la misma razón. Hasta que, de repente, hace unos días, Lorena Roldán -Arrimadas vio recompensados sus servicios con un puesto en Madrid- anunció que sí iba a lanzarse a una piscina con muy poca agua. A la vista de malos augurios electorales tras la esquizofrénica conducta de Albert … Continuar leyendo