Primer la concessió i després l’entrega del Premi Nobel de Literatura a Peter Handke van aixecar una important polseguera. Molts es van sentir –i se senten– indignats perquè s’atorgava el guardó a un home que va prendre partit pels serbis en la guerra dels Balcans i que va arribar a homenatjar Milosevic, El carnisser dels Balcans, assistint, el 2006, al seu funeral. La polèmica sobre Handke té a l’interior una sèrie de preguntes interessants. En primer lloc, ens podem plantejar si per rebre un premi de literatura cal ser una bona persona o, en canvi, si això tant se val, … Continuar leyendo →

Submergint, inert, envoltat del blau d’una gran piscina. Amb els ulls clucs, com un nadó al sac amniòtic. Així comença ‘Dolor y gloria’, la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar. Els 108 minuts del film són un exercici de memòria i de nostàlgia. Una i altra cosa resulten en aquest cas pràcticament sinònims. Passada una certa edat, un, si és una persona mitjanament sana, prefereix no rabejar-se en les males estones, les equivocacions o la rancor. Opta per recordar allò que el commou. Allò que realment compta. És, probablement, una marca de la nostra evolució com a espècie. De l’instint humà … Continuar leyendo →

Un rudimentari motoret alimentat per unes piles va començar a brunzir de forma imperceptible per als presents. Un instant després, el llenç ‘Girl with balloon’ (‘Nena amb globus’), de Banksy, començava a lliscar avall i sortia fet tiretes del marc barroc on s’amagava una rudimentària trituradora. Tot plegat durant una subhasta a Sotherby’s, a Londres, el divendres 5 d’octubre. Fa molt que Banksy sorprèn amb les seves obres murals, la majoria crítiques amb el que en podríem dir ‘el sistema’ o l’actual estat de les coses. Confesso que m’agrada Banksy per com utilitza la sàtira i per la seva creativitat. … Continuar leyendo →