“Els catalans hauran d’escollir un nou govern i decidir si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat.”José Montilla, president de la Generalitat Tot i que a aquestes altures un ja està curat d’espants, l’altre dia no vaig poder reprimir un lleu calfred, i força tristesa, en contemplar com el nostre president, després d’escollir l’escenari amb criteris de màrqueting de tot a cent, es posava a fer campanya aprofitant el missatge suposadament institucional de Cap d’Any. El PSC hauria de saber que quan alguna cosa és institucional vol dir que … Continuar leyendo →

A aquest país li convé, em sembla, començar a aixecar la vista. Catalunya ha de començar a reflexionar sobre què ha de fer una vegada superades la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i les eleccions catalanes, en aquest ordre o no. Reflexionar en profunditat, seriosament, patriòticament, sobre el futur de la seva relació amb Espanya. Les paraules del president Maragall el dia de l’aprovació de l’Estatut al Parlament en què subratllava l’aspiració catalanista de “canviar” Espanya han quedat colgades per la realitat. LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL segurament simbolitzarà -després del que ha succeït, simbolitza ja- el carreró sense sortida a … Continuar leyendo →

“Cada cop que la llibertat d’algú es veu negada o limitada, la llibertat de tothom perd pes, es debilita, s’empetiteix”.Manifest de la Mercè per la Llibertat (manifest a favor de les corrides de toros) Va aprovar-se divendres al Parlament admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular que reclama acabar amb les corrides de toros a Catalunya. La cosa va tenir emoció, atès que es votava en secret i els dos grups més grans de la Cambra, CiU i PSC, havien donat llibertat als seus diputats. No celebro aquest triomf preliminar dels antitaurins, tot i que ni sóc aficionat als toros … Continuar leyendo →

En una colla de desenes de pobles i ciutats de Catalunya votaran diumenge sobre la independència. Més que demostrar que una majoria de catalans pretén la independència, que no ho poden fer, les votacions serviran per normalitzar i tal vegada dissipar, encara que sigui una mica, negres pors i tabús arrelats. Organitzades i viscudes per independentistes, les votacions seran també una festa, una celebració, que, a banda de reafirmar els convençuts, pot tenir, potser, algun efecte pedagògic, així com, per què no advertir-ho, també algun perillós efecte bumerang. NO VULL DESMERÈIXER EL MOVIMENT que va endegar-se a Arenys de Munt. … Continuar leyendo →

Publicat a l’edició espanyola de El Mundo A VECES parece como si todo hubiera empezado con el editorial conjunto de 12 periódicos catalanes, pero por supuesto no es así. Éste es, al contrario, un asunto antiguo. No teman: no voy a remontar 1.000 años. Sólo quisiera recalcar que el editorial no emerge de la nada. Es fruto de una situación seria, más aún: grave, que no solamente atañe a Cataluña sino al conjunto de España.¿Por qué se redactó y publicó el editorial? Porque sus impulsores creyeron que, en efecto, el problema, cuyo epicentro se halla en el Constitucional, no es … Continuar leyendo →

DESOLADOR el desenlace del caso del archivo Centelles. De los tres principales actores, los hermanos Centelles, el ministerio y la Generalitat, a los que menos me atrevo a criticar es a los primeros. Centelles, cuando estaba en vida, fue ignorado por los gobiernos de Pujol. Sus hijos tomaron nota. Luego, con el advenimiento del tripartito, continuó la desidia. Cataluña no reconoció debidamente su inmensa obra. En las negociaciones, las relaciones fueron incluso a peor. Sergi y Octavi se subían por las paredes («Estem emprenyats. Ens han volgut fotre i no ens hem deixat», declararían). Hoy el archivo se halla en … Continuar leyendo →

“Constato que la majoria d’historiadors espanyols ¡prefereix que Colom sigui genovès abans que català! I, a la vegada, molts catalans tenen Colom per genocida i prefereixen que no sigui català”. Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval, en declaracions a La Vanguardia. A la Castella del segle XV els genovesos tenien prestigi i els catalans no. A la Castella del segle XXI els alemanys tenen prestigi i els catalans no. La primera circumstància va ajudar, ens informa el doctor Charles J. Merrill, a falsificar l’origen de Cristòfol Colom, que hauria estat català. La segona circumstància va ajudar a fer fracassar … Continuar leyendo →

“Si el que alguns volíem aleshores [el 1968], la dictadura del proletariat, el centralisme democràtic, etcètera, hagués succeït, seria per engegar-se un tret” Anna Cabré, demògrafa, a El País Semanal. Anna Cabré és una dona lúcida, original en les seves reflexions, que ha fet una pila d’aportacions en el camp de la demografia, durant molt temps menystinguda, menyspreada fins i tot. El seu esforç, amb el d’altres, ha contribuït a donar a aquesta disciplina un major relleu, al meu parer encara no suficient, tot subratllant la transcendència que per a la funcionament i la fesomia de les societats tenen la … Continuar leyendo →

EL TRIBUNAL Constitucional, a tenor de diversos indicios e informaciones, se dispone a cercenar en breve el Estatuto, al cual Zapatero ha abandonado a su suerte al advertir con aspereza al socialismo catalán que lo que diga el TC hay que acatarlo sin rechistar. Por primera vez en España un puñado de señores y una señora alrededor de una mesa van a poner sus manos sobre un Estatuto avalado en referéndum, provocando un innegable y grave choque de legitimidades. Algunos repiten que a Cataluña el Estatuto no le quita el sueño. Otros señalan que Cataluña es cada vez más soberanista … Continuar leyendo →

“Quan el senyor Maragall es va enfrontar al senyor Mas i va parlar del 3%, no ho feia fent volar coloms, sabia el que estava dient. I no era el 3%, era molt més”Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció. L’altre dia Jiménez Villarejo va aprofitar els micròfons de la COM per, tot parlant del cas Pretòria, recordar el famós 3%, el suposat cobrament de comissions il•legals en l’adjudicació d’obra pública durant els governs de Pujol. No deixa de ser curiós que, així que se li posa un micro al davant, Villarejo es llanci en planxa a sembrar sospites sobre l’etapa … Continuar leyendo →