Benvingut al meu país, Charles

“Constato que la majoria d’historiadors espanyols ¡prefereix que Colom sigui genovès abans que català! I, a la vegada, molts catalans tenen Colom per genocida i prefereixen que no sigui català”. Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval, en declaracions a La Vanguardia. A la Castella del segle XV els genovesos tenien prestigi i els catalans no. A la Castella del segle XXI els alemanys tenen prestigi i els catalans no. La primera circumstància va ajudar, ens informa el doctor Charles J. Merrill, a falsificar l’origen de Cristòfol Colom, que hauria estat català. La segona circumstància va ajudar a fer fracassar … Continuar leyendo

Fracàs del 68?

“Si el que alguns volíem aleshores [el 1968], la dictadura del proletariat, el centralisme democràtic, etcètera, hagués succeït, seria per engegar-se un tret” Anna Cabré, demògrafa, a El País Semanal. Anna Cabré és una dona lúcida, original en les seves reflexions, que ha fet una pila d’aportacions en el camp de la demografia, durant molt temps menystinguda, menyspreada fins i tot. El seu esforç, amb el d’altres, ha contribuït a donar a aquesta disciplina un major relleu, al meu parer encara no suficient, tot subratllant la transcendència que per a la funcionament i la fesomia de les societats tenen la … Continuar leyendo

La sentencia y nosotros

EL TRIBUNAL Constitucional, a tenor de diversos indicios e informaciones, se dispone a cercenar en breve el Estatuto, al cual Zapatero ha abandonado a su suerte al advertir con aspereza al socialismo catalán que lo que diga el TC hay que acatarlo sin rechistar. Por primera vez en España un puñado de señores y una señora alrededor de una mesa van a poner sus manos sobre un Estatuto avalado en referéndum, provocando un innegable y grave choque de legitimidades. Algunos repiten que a Cataluña el Estatuto no le quita el sueño. Otros señalan que Cataluña es cada vez más soberanista … Continuar leyendo

L’incansable Villarejo

“Quan el senyor Maragall es va enfrontar al senyor Mas i va parlar del 3%, no ho feia fent volar coloms, sabia el que estava dient. I no era el 3%, era molt més”Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció. L’altre dia Jiménez Villarejo va aprofitar els micròfons de la COM per, tot parlant del cas Pretòria, recordar el famós 3%, el suposat cobrament de comissions il•legals en l’adjudicació d’obra pública durant els governs de Pujol. No deixa de ser curiós que, així que se li posa un micro al davant, Villarejo es llanci en planxa a sembrar sospites sobre l’etapa … Continuar leyendo

Gràcies, Frutos, per la feina feta

web Fundació Catalunya Oberta El passat diumenge 8 de novembre va ser un mal dia per als que creiem en la llibertat i la societat oberta. El passat dia 8 va plegar Francesc Frutos del seu càrrec com a secretari general del PCE. Frutos és un dels personatges que més durament i durant més anys han treballat per esmicolar, per reduir a la mínima expressió, l’espai polític a l’esquerra del PSOE, que més han contribuït al desprestigi –d’altra banda totalment merescut- del comunisme i el marxisme. Trobo que és de justícia retre un petit homenatge a aquest home, nascut a … Continuar leyendo

La gran comèdia

Hem de tenir molta paciència amb Espanya, l’Espanya que ha fet un paper bastant galdós en el segrest de l’Alakrana, l’Espanya que sortirà malparada de la crisi, perquè té un president que d’economia no en sap un borrall ni escolta els que sí que en saben, aquesta Espanya que ens ordena als catalans que obeïm el Constitucional com si el que succeeix en aquesta institució fos normal. Hem de tenir molta paciència. Fins quan? Just fins a aquell moment en què sigui més intel·ligent deixar de tenir-ne, ni un minut més. EL CONSTITUCIONAL JA HA REDACTAT, asseguren les cròniques, quatre … Continuar leyendo

Desmontar el tinglado

NOS hemos hartado, y seguiremos hartándonos, de oír reflexiones, discursos y promesas acerca de la corrupción. Muchos, seguramente todos, son y serán bienintencionados. Transparencia, más y mejores normas, no toleraremos cosas raras, echaremos a los aprovechados y a los que metan la mano en la caja, pedimos perdón, etcétera, etcétera. La política, especialmente en los tiempos de la televisión e Internet, se cimienta en la confianza, y la confianza en los políticos catalanes y españoles escasea de forma alarmante. Ha ocurrido por múltiples razones, entre ellas los escándalos vinculados a la corrupción. La gente no cree en los políticos ni … Continuar leyendo

Benach i Montilla, celestials

“Si no som capaços de reaccionar, la societat ens escombrarà.”Ernest Benach, president del Parlament Bonic, bonic, bonic de veure, dijous passat, dia 5, el president del Parlament, Ernest Benach, clavant un del tot inusual discurset sobre el moment que travessem i dient-los als grups polítics el que han de fer. ¿I què han de fer, si no volen ser escombrats? Doncs, segons el reusenc, entre d’altres coses, aprovar la ditxosa llei electoral. Problema número u: Benach és un destacat dirigent d’ERC, un dirigent històricament molt pròxim a Carod, tot i que, en un comprensible esforç de supervivència, prova de guanyar … Continuar leyendo

Cruyff sí, Cruyff no

S’ha produït en les últimes hores un debat al meu entendre -i disculpin- bastant ridícul sobre si està bé o no ho està que Johan Cruyff es converteixi en el nou entrenador de la selecció catalana de futbol. Dic ridícul, i hi hagués pogut afegir que és un tipus de debat molt típic nostre, dels catalans. L’únic argument en contra de Cruyff és que no parla català (i que no és català, cosa que, d’altra banda, puntuaria totalment a favor seu si parlés la llengua del país). És tan fàcil de resoldre el debat com ho és girar l’assumpte: imaginem-nos … Continuar leyendo

No dimitim de Catalunya

Començo la redacció d’aquestes línies encara sota el xoc per les detencions ordenades pel jutge Garzón i realitzades per la Guàrdia Civil i quan la confusió sobre els detalls és gran. Quan el cas Millet es troba encara plenament actiu, n’esclata un altre d’un potencial negatiu i alhora, potser, regenerador, molt més gran. Sobre els fets concrets, no puc dir altra cosa que el que és preceptiu: cal respectar la presumpció d’innocència i cal reclamar a la justícia que es condueixi amb sentit comú i sigui eficaç i ràpida a l’hora de determinar responsabilitats. I si algú és culpable que … Continuar leyendo