Convergència sense corbata

Repassem-ho breument. Han aguantat la fi del pujolisme, la substitució del líder fundador esdevingut símbol per un dirigent eficaç però poc carismàtic, els anys a la intempèrie durant els governs tripartits, el retorn al poder de la mà de Sánchez-Camacho, el canvi de parella per aliar-se amb ERC -la mateixa que els havia expulsat sense vacil·lar de la Generalitat-, les retallades, l’anticipació dels comicis de 2012, els mals resultats d’aleshores, les revelacions de Pujol i els escàndols relacionats amb els seus fills, els problemes amb els republicans -viscuts talment punyalades d’un germà-, els escarafalls d’ERC davant el 9-N, el ‘no’ … Continuar leyendo

La CUP y Artur Mas

La CUP se equivocó. Esta formación, que tiene como principio que las personas no son lo importante (que aplica a sus cargos electos forzando su renovación), convirtió en argumento de campaña el no a Mas (el «odio a Mas» de Gemma Ubasart). Puro electoralismo. La CUP sabe perfectamente que los recortes -o la austeridad- no son un capricho, sino algo impuesto por la crisis, por la troika y por Madrid. Imposibles de eludir, como ha demostrado el caso griego y Tsipras. La CUP también sabe, más allá de las causas abiertas contra CDC por financiación irregular, que Mas es un hombre honrado. Decía John Stuart Mill, uno de los grandes … Continuar leyendo

Triunfo de JxSí y más complejidad

Junts pel sí cumplió con las previsiones y se impuso en las elecciones de ayer. La victoria cuenta con el plus democrático de una participación absolutamente récord. Junts pel sí y la CUP, las fuerzas explícitamente independentistas, suman mayoría absoluta de escaños pero no superan en votos a las no independentistas (si consideramos las papeletas de Unió Democràtica, que queda fuera del Parlament). Mientras, los partidarios de una consulta sobre la independencia (todas las formaciones menos PP, PSOE y Ciutadans) siguen siendo una mayoría aplastante. En el bando del no, Ciutadans se ha llevado el gato al agua, con un segundo … Continuar leyendo

El vot útil independentista

L’arquitectura de l’oferta independentista de cara al 27-S, fruit no pas d’un pla ben estudiat i dissenyat, sinó més aviat conseqüència de l’atzar i la necessitat, és bona: hi trobem una força central (Junts pel Sí) i una de complementària (la CUP), qui recull el vot d’aquells que, sent independentistes, per una raó o una altra no volen entregar la seva papereta a Junts pel Sí. Repeteixo: és una bona arquitectura que permet que les pèrdues de vot en el camp independentista siguin mínimes. Suposa passar el rasclet. És eficient. Però Junts pel Sí i la CUP sumen quan parlem … Continuar leyendo

El Túnel de la Bruja

Pasen, señores y señoras. Bienvenidos al Túnel de la Bruja o, si lo prefieren, al Castillo de los Horrores. El Gobierno español y sus poderosos aliados les presentan su último espectáculo. Si les gusta que se les detenga la respiración y sentir cómo se les erizan los pelos no lo duden: grandes actores y cegadores efectos especiales les esperan. El Gobierno español ha ido pidiendo favores a amigos y conocidos europeos. Han conseguido frases de Hollande, Cameron y Merkel. Con Obama, que no es amigo y apenas conocido, la frasecita salió cara (un acuerdo mejor sobre la base de Rota y la renovación de los … Continuar leyendo

Aylan sobre l’arena

Ja ha passat un cert temps des que la fotògrafa Nilüfer Demirva decidir prémer el botó per «mostrar la tragèdia», tal com ella mateixa declararia després. Em poso les seves dues fotografies més conegudes al davant. A la primera, hi surt el cadàver d’un nen de 3 anys, Aylan Kurdi.A la segona, un policia guardacostes duu el nen en braços. El policia és primet, i vesteix una armilla. Té el nas afilat, bigoti estil Clark Gable i és força jove. Es diu Mehmet Ciplak. Quan vaig veure per primer cop aquesta segona imatge vaig sentir Aylan als meus braços: a penes pesa, és increïblement lleuger. Els nens morts … Continuar leyendo

La paradoja plebiscitaria

Resulta esencial para entender lo que dicen y hacen las diferentes fuerzas políticas que compiten en estos comicios saber que, mientras el independentismo está ya muy movilizado -lo vimos el viernes en la Meridiana-, el resto del electorado lo está bastante menos. Por lo tanto, en teoría al independentismo le interesa una campaña lo más tranquila posible, sin aristas, sin salidas de tono que puedan contribuir a la movilización -y por tanto, a la participación en las urnas- de los unionistas duros y de los electores que simplemente no están por la independencia. El ‘president’ Mas y el independentismo en general han … Continuar leyendo

Mas i el castellà

Aquest diumenge, Artur Mas va participar en un acte que a penes ha sortit als mitjans de comunicació, però que trobo significatiu pel que hi va dir el president. Les paraules de Mas es van produir durant l’assemblea de la Unió Provincial d’Estanquers de Barcelona. El primer missatge: el moviment sobiranista no va contra Espanya ni contra els ciutadans espanyols, sinó contra l’Estat. El segon missatge: tampoc no va contra aquells que parlen castellà (ni contra aquells que se senten espanyols, afegeixo jo). “Això és una ximpleria i una bestialitat”. El tercer missatge: Ningú no ha de tenir por (del … Continuar leyendo

Pobre Albert Rivera

A alguns personatges molt poderosos els ha interessat en els últims temps subministrar aire i combustible a Albert Rivera, de Ciutadans. Primer, perquè era un bon cisell per fracturar la societat catalana, tot ampliant i mobilitzant el camp de l’unionisme. Més recentment, però, li han trobat una altra missió al jove Rivera: fer-lo servir per canalitzar el vot dels milions d’espanyols emprenyats. Val més Rivera, que es proclama liberal i que ha fitxat al cèlebre economista Garicano, que no pas que Podemos continuï fent-se gros fins a convertir-se en un gegant embogit. Tanmateix, al PP, histèric pel perillós –per als … Continuar leyendo

El PP ante el 27-S

El partido que gobierna en España, el PP, que, junto a Ciudadanos, representa al unionismo duro, lo tiene mal en Catalunya el 27-S. A día de hoy la sensación es que los populares no parecen capaces de obtener los diputados suficientes como para impedir -junto con Ciudadanos, Catalunya Sí que es Pot, PSC y la Unió de Josep Antoni Duran Lleida- la mayoría absoluta de Junts pel Sí (con o sin la CUP). La sustitución de Alicia Sánchez-Camacho por Xavier García Albiol era seguramente necesaria. Pero tal maniobra va a ser insuficiente para remontar las malas expectativas, pues la cuestión relevante no es en este … Continuar leyendo