Xavier García Albiol. En Badalona, CiU debe elegir entre dos malas opciones, de modo que está evaluando cuál es la menos mala. Intuyo que al final los nacionalistas se decantarán por dejar gobernar a García Albiol y ocupar los bancos de la oposición. Lo otro, el cordón sanitario , el pacto entre los perdedores, además de poco estético, probablemente no haría más que proporcionar más hormonas del crecimiento al Largo, como lo llaman en su ciudad al del PP.  Éxito de Bildu. Vaya lección democrática ha propinado Bildu al PP, la caverna mediática y el Gobierno de José Luis Rodríguez … Continuar leyendo →

El 28 de novembre passat CiU va conquerir el govern després de set anys de travessia del desert. Quan va haver d’ocupar de nou la Generalitat CiU tenia dissenyat, més o menys, el primer rengle de poder. A partir del segon, la veritat és que només hi havia algunes idees vagues. Així és que l’ocupació del poder es va fer de forma bastant desordenada i, encara que pugui semblar mentida, improvisada. Tot plegat es va traduir, entre d’altres coses, en la manca de coordinació de les primeres setmanes, així com en evidents problemes de comunicació, que ara tots reconeixen encara que … Continuar leyendo →

Les protestes que aquests dies es reprodueixen a Catalunya i a diferents ciutats de tot Espanya no són fàcils d’interpretar. A grans trets, diria que s’ha de distingir entre els antisistema de sempre, aquells a qui Barcelona els enamora, i la resta. La resta són ciutadans que surten al carrer sobretot perquè les coses han canviat i, a més a més, molt bruscament. Tant en un grup com en l’altre hi ha molts joves -que es van criar en una cultura i uns valors d’una època d’opulència que s’ha extingit-, si bé és cert que també hi trobem persones de … Continuar leyendo →

Esperamos, a la hora de escribir estas líneas, que empiece el mitin de Mariano Rajoy en L’Hospitalet. Será el primero y el último en Catalunya, a falta de muy poco para que se abran las urnas. Esta vez no se ha producido, como en tantas otras ocasiones, un gran desembarco de dirigentes del PP español. Quizá porque hay otros sitios que requieren mayor atención, quizá porque calculan que las cosas ya marcha suficientemente bien para sus intereses. Después de combatir con saña el Estatut, luego de atizar hasta la náusea la catalanofobia, Rajoy decidió abandonar ese flanco. El relevo lo … Continuar leyendo →

prova de twitter

En el Congreso, el martes, ocurrió lo que desde hace tres decenios viene ocurriendo: el PSC votó contra sí mismo. Además, en un incomprensible error táctico, varios dirigentes socialistas catalanes –Joaquim Nadal, Laia Bonet– habían amenazado con hacer piña, esta vez sí, con el resto de los partidos catalanes. Como decía, no es de ningún modo la primera vez que el PSC exhibe su fragilidad, su miseria, por decirlo ardientemente. La última ocasión sonada fue con motivo de la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatut votado y aprobado en referendo por los ciudadanos de Catalunya. El martes se trataba … Continuar leyendo →

Resulta que a Escòcia ha guanyat per majoria absoluta un partit independentista que té un líder independentista que ha promès un referèndum independentista per aquesta mateixa legislatura. I no ha passat res. Però això no és el millor, no. El millor és que, alguns radicals al marge, els dirigents de centreesquerra, els de centredreta i els liberals britànics han coincidit a dir, més o menys i resumint, que, bé, ells no hi estan d’acord amb la independència d’Escòcia, i a continuació s’han limitat a fer notar educadament que això els obligarà, quan arribi el moment, a, esclar, fer campanya a favor … Continuar leyendo →