Pacifisme Vaig estar a favor de la intervenció a l’Afganistan. Després de l’Onze de Setembre em semblava del tot legítima, justificada i necessària. No sóc pacifista. O almenys no si per pacifista s’entén estar en contra de “qualsevol” guerra. Sóc dels que creu que hi ha guerres legítimes, justificades i necessàries. I sé, com ens ensenya la història, que l’afany per eludir com sigui l’enfrontament condueix a vegades a catàstrofes devastadores. Tampoc odio els militars i trobo alguns valors castrenses molt positius. Talibans La intervenció a l’Afganistan, on acaben de morir dos guàrdies civils i un traductor espanyols, no sé … Continuar llegint →

Alliberats Han estat alliberats els dos cooperants catalans segrestats fa nou mesos per Al-Qaida. Benauradament, el drama no ha esdevingut tragèdia i Roque Pascual i Albert Vilalta es troben sans i estalvis. L’alliberament s’ha aconseguit després de moltes gestions i negociacions a càrrec del govern espanyol. El preu pagat inclouria deixar anar l’organitzador del segrest, un mercenari que es trobava pres a Mauritània, i una determinada quantitat de diners. Cedir El dilema moral que plantegen els segrestos d’aquesta mena és d’una gran intensitat. No cedir significa molt probablement enviar a la mort el segrestat. Cedir, a més de reforçar l’organització … Continuar llegint →

Lula da Silva és, per molts motius, una de les figures polítiques més interessants no sols de Llatinoamèrica, sinó també del món. Procedent del radicalisme d’esquerres i del sindicalisme, després de vàries derrotes, Da Silva, del Partit dels Treballadors, va ser elegit per ocupar la presidència del Brasil el 2002. Des d’aleshores ha dut a terme, a desgrat del seu passat, polítiques moderades, socialdemòcrates, que han fet avançar el seu país pel camí del progrés econòmic i també social. Brasil és avui un país emergent i Da Silva un polític reconegut mundialment. No obstant, mentre al seu país donava continuïtat … Continuar llegint →