Mentre la revolució bullia només a Tunísia, la cosa era senzilla, almenys per al mer observador extern. És un moviment contra la corrupció i la pobresa i a favor de la llibertat i la dignitat. Cal desitjar èxit als homes i dones que sortien i surten al carrer i van foragitar el dictador. No és desgavellat creure que es pot avançar cap al que molts anhelen: un país àrab democràtic, democràtic de veritat. Si Tunísia ho aconseguís trencaria molts motllos, moltes idees preestablertes, molts prejudicis. El que succeeix a Tunísia representa una gran oportunitat per als tunisians, però, en un … Continuar llegint →

er parlar d’aquest assumpte hauríem de començar per identificar-lo: en molts països musulmans hi ha en marxa de fa temps un gran moviment d’assetjament i persecució dels cristians per part de l’islamisme violent. Aquesta «persecució de masses en tota regla», com l’ha qualificat Bernard-Henri Lévy, compta sovint amb la complicitat dels aparells administratius. Aquest 2011 el vam començar amb la matança d’Alexandria, a Egipte, on van morir 21 persones i unes 80 més van resultar ferides. De l’odi, però, no en queden excloses les nostres ciutats, objectiu del fanatisme islamista, com saben prou bé els habitants de Madrid, Londres o … Continuar llegint →

Liu Xiaobo no podrà recollir el Nobel de la pau a Oslo: està en una presó xinesa. Tampoc hi deixen anar la seva família, així que el pròxim 10 de desembre ningú no compareixerà a la cerimònia. Amb la concessió del Nobel de la pau al dissident Liu Xiaobo estem tornant a veure com les gasta el govern de la Xina. La mateixa rigidesa cruel que va aplicar a Tiananmen o amb què tracta els tibetans o els uigurs. També sabem, encara que Pequín es negui a facilitar les dades, que és l’Estat que més penes de mort -poden ser … Continuar llegint →

Pacifisme Vaig estar a favor de la intervenció a l’Afganistan. Després de l’Onze de Setembre em semblava del tot legítima, justificada i necessària. No sóc pacifista. O almenys no si per pacifista s’entén estar en contra de “qualsevol” guerra. Sóc dels que creu que hi ha guerres legítimes, justificades i necessàries. I sé, com ens ensenya la història, que l’afany per eludir com sigui l’enfrontament condueix a vegades a catàstrofes devastadores. Tampoc odio els militars i trobo alguns valors castrenses molt positius. Talibans La intervenció a l’Afganistan, on acaben de morir dos guàrdies civils i un traductor espanyols, no sé … Continuar llegint →

Alliberats Han estat alliberats els dos cooperants catalans segrestats fa nou mesos per Al-Qaida. Benauradament, el drama no ha esdevingut tragèdia i Roque Pascual i Albert Vilalta es troben sans i estalvis. L’alliberament s’ha aconseguit després de moltes gestions i negociacions a càrrec del govern espanyol. El preu pagat inclouria deixar anar l’organitzador del segrest, un mercenari que es trobava pres a Mauritània, i una determinada quantitat de diners. Cedir El dilema moral que plantegen els segrestos d’aquesta mena és d’una gran intensitat. No cedir significa molt probablement enviar a la mort el segrestat. Cedir, a més de reforçar l’organització … Continuar llegint →

Lula da Silva és, per molts motius, una de les figures polítiques més interessants no sols de Llatinoamèrica, sinó també del món. Procedent del radicalisme d’esquerres i del sindicalisme, després de vàries derrotes, Da Silva, del Partit dels Treballadors, va ser elegit per ocupar la presidència del Brasil el 2002. Des d’aleshores ha dut a terme, a desgrat del seu passat, polítiques moderades, socialdemòcrates, que han fet avançar el seu país pel camí del progrés econòmic i també social. Brasil és avui un país emergent i Da Silva un polític reconegut mundialment. No obstant, mentre al seu país donava continuïtat … Continuar llegint →