Fermament, massivament, pacíficament

Visc aquests dies previs a la sentència amb una barreja d’emocions. D’una banda, tristesa, amargor i enuig davant el que temo que serà una condemna dura, d’un grapat d’anys de presó, per als líders independentistes que han estat jutjats al Tribunal Suprem. De l’altra, estupefacció i alarma davant la manera com una part de l’independentisme sembla que hi pretén respondre. Com que estic convençut que la tristesa, l’amargor i l’enuig davant la sentència i la previsible condemna són compartits per molts, i que, a més, no necessiten gaires explicacions, invertiré aquestes ratlles a tractar d’argumentar el perquè de l’estupefacció i … Continuar llegint

Algo a lo que agarrarse

Tras imponerse en las elecciones catalanas del 2017, Inés Arrimadas rehuyó intentar ser presidenta pese a las presiones del PP para que lo hiciera. Ciudadanos decidió en aquel momento que no era propagandísticamente rentable. Luego la formación naranja se negó a liderar una moción de censura contra el ‘president’, Quim Torra, por la misma razón. Hasta que, de repente, hace unos días, Lorena Roldán -Arrimadas vio recompensados sus servicios con un puesto en Madrid- anunció que sí iba a lanzarse a una piscina con muy poca agua. A la vista de malos augurios electorales tras la esquizofrénica conducta de Albert … Continuar llegint

Pero, ¿quién es Pedro Sánchez?

Parece que haya transcurrido una eternidad desde las elecciones del 28 de abril, que ahora hay que repetir. Aquellos comicios sirvieron para dos cosas, las dos importantes. La primera para decidir si en España pasaba a gobernar la tríada de la derecha, a la que algunos habían bautizado como el ‘trifachito’, o lo hacía la izquierda, esto es, el PSOE con Unidas Podemos más, en caso necesario, la ayuda de las formaciones políticas de la moción de censura contra Mariano Rajoy. La segunda cosa importante por resolver era qué hacer con Catalunya. Si más mano dura y un 155 permanente, … Continuar llegint

El llibre d’Álvaro o la miopia suïcida

Hi ha gent contrària a la independència que ha celebrat aparatosament l’aparició del llibre de Francesc-Marc Álvaro Assaig general d’una revolta (Proa en català i Galaxia Gutemberg en castellà). “Ho veieu?”, repeteixen farisaicament. “Nosaltres ja ho dèiem”. I proven d’instrumentalitzar el que s’hi diu per provar d’avalar les seves posicions. Però no sols arriben veus d’aquesta banda. També se n’aixequen entre els independentistes, cosa que resulta de llarg més inquietant. Alguns s’han pres molt malament les crítiques, al meu entendre del tot raonables, que fa Álvaro al procés i els seus protagonistes. Un independentista parlant severament de les misèries del … Continuar llegint

Tiempo suspendido

A la manifestación del Onze de Setembre acudió mucha gente, muchísima, aunque menos que otras veces. Las dos cosas son ciertas. Como confesaron los organizadores, esta era la convocatoria más difícil desde que, en el 2012, empezaron las grandes manifestaciones con motivo de la Diada Nacional. El ambiente era más silencioso, más calmo, menos burbujeante y festivo que los otros años. Siempre resulta un ejercicio temerario intentar evaluar el espíritu colectivo, pero diría que en el ambiente flotaban decepción, tristeza y enojo. Y también determinación, tozudez, sentido de la dignidad y firme lealtad a unos ideales. La manifestación llegaba en … Continuar llegint

No n’espereu res de Pedro Sánchez

“Lasciate ogni speranza voi ch’entrate” (“Abandoneu tota esperança els que aquí entreu”). Com tot aquell que gosés travessar el llindar de la porta dels inferns de Dante, l’independentisme hauria de deixar de tenir esperança en Pedro Sánchez, el qual ha decidit que del laberint català no en vol saber res. Molt menys, encara, esclar, es planteja trobar una solució al que és el problema més important que té Espanya. Sánchez no dialogarà amb els independentistes i tampoc reprendrà els contactes que es van interrompre després de la trobada al Palau de Pedralbes el desembre passat. Des d’aleshores, el tancament de … Continuar llegint

En el oscuro y confuso túnel

Vamos dejando el verano atrás y nos damos cuenta de que, como antes, seguimos muy dentro del túnel descorazonador de la política catalana y española (por no mencionar la europea y mundial). Un túnel oscuro, en el que lejos de intuirse la salida, las sombras se hacen cada vez más densas. Se acerca la sentencia del ‘procés’ -que no será amable, sino lo contrario- mientras el independentismo sigue abismado en sus propias y clamorosas contradicciones, nacidas de la incapacidad de los políticos y las entidades de compartir un análisis de los hechos y un mapa estratégico con el que guiarse … Continuar llegint

Ens calen polítics ben pagats

En una decisió que estic segur que havia rumiat llargament, Ada Colau va apujar-se el sou així que va ser investida de nou alcaldessa. Al marge de penjar de nou el llaç groc al balcó consistorial, va ser una de les primeres decisions que va prendre. Concretament, Colau ha passat de percebre 2.200 euros nets al mes a 3.100. Així, Barcelona en Comú rep ara una proporció més petita del sou de l’alcaldessa. Els comuns, doncs, rectifiquen. Esmenen parcialment aquell seu discurs populista segons el qual els polítics eren uns privilegiats, uns aprofitats, que cobraven massa. Tot i saber que … Continuar llegint

Inmadurez y narcisismo políticos

El escenario. Visto lo visto últimamente y en el pasado, tenemos dos posibilidades. O cambiar las reglas de juego para adaptarlas a la particular cultura política española o, si no, cambiar la cultura política española (algo mucho más difícil, pero absolutamente recomendable). Si en España cuesta horrores ponerse de acuerdo y gobernar en coalición, una alternativa es modificarlas reglas para que, quien gane las elecciones, reciba un plus, un bonus, y lo tenga más fácil para formar gobierno (esto es lo que, precisamente, se ha apresurado a proponer Pedro Sánchez). Existen bastantes ejemplos de sistemas que disponen de mecanismos de … Continuar llegint

La CUP no demana perdó

La CUP es va reunir diumenge a Celrà (Gironès) per fer balanç i discutir el seu futur estratègic i organitzatiu. Va ser, diuen les cròniques, un debat, a més de llarg, molt viu. No consten aquest cop empats miraculosos. El debat estratègic no ha produït cap reconeixement d’equivocacions, ni tan sols de relliscades, durant el llarg procés que va conduir al fracàs posterior al 27 d’octubre del 2017. Només algunes al·lusions genèriques a possibles errors. Tampoc no va sortir cap dels dirigents, ni crec que surti, a demanar perdó per haver contribuït, a força d’un incessant torpedinament, a l’enfonsament final … Continuar llegint