Vam saber fa uns quants dies que la sentència que pretenien els dits progressistes del Tribunal Constitucional havia sigut derrotada pels conservadors més el dit progressista Aragón. Era el cinquè esborrany i havien passat quasi quatre anys des de l’aprovació de l’Estatut pels ciutadans de Catalunya. La sentència rebutjada ho va ser per massa tova, a desgrat que castrava el text quirúrgicament -una colla d’articles fonamentals eren anul·lats- i també químicament -una altra colla eren reinterpretats des del punt de vista del nacionalisme espanyol. ZAPATERO, QUAN VA PROMETRE, al Palau Sant Jordi el 14 de novembre del 2003, que tindríem … Continuar llegint →

EL TRIPARTITO decide en 2007 promulgar una nueva ley sobre los medios de comunicación de la Generalitat para, entre otros objetivos enunciados, desgubernamentalizarlos y hacerlos más independientes. Al leerla, algunas mentes pensantes llegan a la conclusión de que la ley queda muy bonita sobre el papel, pero que, dada la cultura política existente, causará más burocracia, más ineficacia y, a la postre, dará alas aún mayores a la obsesión de los políticos por meter mano en los medios de comunicación. Así fue. Por ejemplo: se creó un consejo de gobierno muy parecido a los consejos de administración del antiguo ente … Continuar llegint →

“Tot Catalunya és deutora [de l’aportació de Samaranch]” José Montilla, president de la Generalitat En només tres dies hem rebut una perfecta lliçó sobre com són els nostres polítics, i em temo que també sobre com és, almenys en part, el nostre país. Si dimarts el govern impulsava un acte a favor de Garzón i exigint que els franquistes siguin perseguits i jutjats –el Memorial Democràtic, de la conselleria d’Interior, organitzava i pagava l’acte-, dijous s’oferia una despedida de president de la Generalitat a Juan Antonio Samaranch, antic capitost del règim franquista. A la missa laica contra de Garzón i … Continuar llegint →

Que el govern de la Generalitat organitzi –a través del Memorial Democràtic- un acte per pressionar i deslegitimar la justícia com el de dimarts a la Universitat de Barcelona presenta alguns inconvenients obvis des de molts punts de vista, entre ells el de la separació de poders, un dels fonaments del sistema democràtic. No obstant, el pitjor és el que actes com aquests revelen de la nostra esquerra i el seu tarannà. Resulta que a Garzón l’acusen de saltar-se la llei i d’haver-ho fet sabent-ho. Això és el que es jutja, aquest és el nucli de l’assumpte. El procés l’ha … Continuar llegint →

Entre l’any 2000 i el 2008 van arribar a Catalunya aproximadament un milió d’immigrants, cosa que va fer que la taxa de població estrangera passés del 2,9 al 15 per cent sobre el total. Són molts immigrants, moltíssims. El 2008 esclata sorollosament la crisi i ho complica tot encara més, ja que la maquinària econòmica catalana s’alenteix bruscament. L’atur es dispara, i entre els primers que perden la feina hi ha els immigrants. Aquesta situació provoca malestar, accentuant la competència econòmica en el si dels sectors populars i treballadors de la població, dels quals formen part els nouvinguts. S’aguditzen els … Continuar llegint →

“Ni ho sóc [independentista] ara ni votaria afirmativament a un hipotètic referèndum en què es plantegés aquesta qüestió”José Montilla, president del govern de la Generalitat. No sabem si votarà ‘no’, en blanc o –el més probable- evitarà acostar-se a les urnes quan sigui convocat, el pròxim dia 25 d’abril, a pronunciar-se en la consulta popular per la independència organitzada a Sant Just Desvern, on viu. José Montilla és contrari a la independència de Catalunya. Va trobar oportú recordar-ho públicament divendres passat justament a la capital d’Espanya –potser li deu semblar que en castellà aquestes coses sonen millor-. Allà va dir: … Continuar llegint →

L’altre dia el vicepresident Carod es va queixar a can Cuní perquè, segons ell, al tripartit li ha faltat “complicitat” dels mitjans de comunicació. Deixem de banda la llarga llista de periodistes i mitjans autènticament còmplices que ha tingut i té el tripartit. Deixem de banda com ha tractat el tripartit als periodistes i mitjans que no li han volgut riure les gràcies. I, finalment, deixem també de banda el fet que les teories complotistes i les denúncies sobre la mala fe de la premsa solen formar part de la fraseologia de personatges poc recomanables que busquen atabaladament i sense … Continuar llegint →

Fa uns dies TV3 va programar el film 300, inspirat en la batalla de les Termòpiles. Com se sap, els espartans van resistir heroicament, més enllà de l’imaginable, el poderosíssim i infinitament superior exèrcit imperial persa, però finalment van ser exterminats. Així es troben més o menys els grecs actuals: maldant per resistir. El govern està atrapat entre les protestes socials i la necessitat de retallar tantes despeses com pugui, tot refiant que Europa i, si de cas, l’FMI l’ajudin a sortir del bassal fosc i incert on s’ha ficat. Les apostes -entre els que pensen que Grècia s’ofegarà i … Continuar llegint →

VA JOSÉ MONTILLA, y a la vez que confirma -¿alguien lo dudaba?- que será el candidato socialista a presidente de la Generalitat, anuncia a bombo y platillo que el sindicalista Jaume Collboni se va a encargar de la campaña del PSC. Es decir, que José Zaragoza, quien será recordado, entre otros, por el si tu no vas, ellos vuelven, aparentemente va a echarse a un lado. Montilla había dejado dicho el domingo, en la primera conferencia abierta de Catalunya, Causa Comuna, que el público vería caras nuevas. De momento, ayer se hizo la foto con el relativamente joven y guapo … Continuar llegint →

“CiU apuntala una còmoda majoria sobre les fatalitats del tripartit”, deia un gran titular d’ahir dimecres a El Periódico. “CiU abre una brecha”, es podia llegir diumenge 14 de març a la portada de La Vanguardia. Dos sondejos encarregats pels rotatius apunten que la federació d’Artur Mas ha aconseguit augmentar l’avantatge sobre el seu principal rival, el PSC de Montilla, i que, a més, aquests seus bons resultats impossibiliten que les esquerres assoleixin la majoria absoluta, és a dir, el tripartit III. En el quarter general convergent hi ha el convenciment que aquesta vegada, la tercera, és la bona, i … Continuar llegint →