El culebró sobre els 80 quilòmetres per hora (no hauria de resultar tan difícil que el govern de CiU expliqués el que farà d’una manera comprensible), sumat al persistent anticicló, que concentra la contaminació als carrers i a les places de les nostres ciutats, ha desfermat el debat sobre la qualitat de l’aire que respirem. Un debat que el director del Servei de Meteorologia nomenat al seu moment pel tripartit (ell és d’EUiA) ha aprofitat per arremetre virulentament contra CiU en un article en aquest diari i deixar el càrrec amb molt poca professionalitat i elegància. Però també s’han produït … Continuar llegint →

El calendari, que és un convencionalisme com un altre, ens empeny en aquestes dates a fer repàs, a girar-nos enrere. Talment com fan el botiguer o el fabricant, que revisen els comptes per aclarir on hi han guanyat i on hi han perdut, per saber quina és la situació abans d’encarar l’any que arriba. Per la seva banda, els mitjans de comunicació, els periodistes, evoquen allò més destacable que com a societat ens ha succeït en els últims 12 mesos, escriuen l’esborrany de la història. La història no és que no tingui res a veure amb la memòria, al contrari: … Continuar llegint →

El que a aquestes altures ja hem d’anomenar cas Wikileaks presenta incomptables prismes. Em referiré avui tot just a un parell, que em sembla que són fonamentals. El primer té a veure amb l’interrogant sobre fins a quin punt es pot justificar la intercepció i difusió d’informació de caire privat (i, en aquesta ocasió, també secreta). Perquè resulta evident que, en fer-ho, es produeix un dany, atès que es vulnera la privacitat i la legislació que la protegeix. A més, la revelació de determinades informacions pot tenir conseqüències realment nefastes per als interessos col·lectius. El dilema enfronta, doncs, transparència o, … Continuar llegint →

El projecte de llei del Registre Civil provocarà tota una colla de canvis, entre els quals, per exemple, la desaparició del tradicional Llibre de Família. Però no ha estat això el que ha fet esclatar la polèmica, sinó el fet que el govern socialista pretengui acabar amb la primacia del cognom del pare en l’ordre dels cognoms del fill o filla. El projecte preveu que els pares triïn i, en cas que no es posin d’acord, que els cognoms s’ordenin alfabèticament. Aquest assumpte dels cognoms ha estat i és motiu d’intensa discussió en els mitjans de comunicació -menys, molt menys, … Continuar llegint →

La visita de Ratzinger ha empès una colla de col·lectius a la protesta. És el cas, per exemple, dels veïns que es queixen de les molèsties que han de suportar. Després hi ha també els que es mouen per motius diguem-ne ideològics, persones que fonamentalment busquen expressar el seu rebuig a la religió catòlica o a aquest Papa en concret. La meva aproximació és una altra. Trobo que la visita del Papa és bona perquè suposa un espot planetari de la Sagrada Família i de Barcelona. Igualment, perquè el bavarès Ratzinger ha volgut reservar un lloc al català en la … Continuar llegint →

Llegia ahir en aquest diari que pròximament els directors d’escola i d’institut públics podran sancionar els professors que s’ho mereixin. Sorpresa astoradora: ¿¡ara no poden fer-ho!? Es veu que avui, si algun professor fa malament la seva feina, el director, sempre que estigui prou irritat, endega un farragós procés per tal que els serveis centrals del Departament d’Educació s’ocupin de l’assumpte. O sigui, com en els millors temps de la Unió Soviètica. ¿Què passa? Doncs el que ens podem imaginar: els expedients s’eternitzen, vencen els terminis, caduquen, etcètera, etcètera, i al final, difícilment el professor rep el seu càstig. El … Continuar llegint →

Un penjat amb bigotis anomenat Terry Jones ha estat notícies els últims dies perquè va anunciar que l’11-S cremaria exemplars de l’Alcorà. L’opinió pública mundial de seguida va adonar-se de les nefastes conseqüències que podria tenir l’espectacle, a desgrat que el tal reverend Jones no compta amb més d’una cinquantena de seguidors. Durant uns dies el món ha estat pendent del que passava. L’assumpte ha arribat a alarmar a La Casa Blanca i el secretari de Defensa a telefonar a Florida per convèncer el missioner de pega perquè s’hi repensés. El Vaticà i la Unió Europea s’havien pronunciat també sobre … Continuar llegint →

Des de la Conselleria d’Interior han decidit que, abans d’acabar la legislatura, valia la pena deslliurar els amos dels prostíbuls de portar les seves noies (o nois) a revisió mèdica. Les prostitutes, doncs, s’han quedat sense revisions mèdiques periòdiques (el govern ha encolomat als ajuntaments el seu estat d’higiene i salut) i els amos dels clubs i cases de relax amb una preocupació menys. “Veieu com no sempre afegeix burocràcia, l’administració? L’esquerra de debò també sap estar al costat de l’empresa i estalviar-li tràmits molestos…”, deuen haver dit els excomunistes de la conselleria als emprenedors del ram del sexe. El … Continuar llegint →

És una notícia que ha aparegut en un racó del diari i en les cues dels programes informatius: un equip d’investigadors britànic ha aconseguit desvelar el complex codi genètic del blat, en concret de la varietat ‘chinese spring’. Això ha de permetre en el futur millorar la resistència d’aquest cereal a les malalties i també augmentar-ne la seva producció. Els progressos que s’han aconseguit fins ara ho han estat barrejant varietats de forma tradicional. No és una anècdota. El blat constitueix la base de l’alimentació de més d’una tercera part de la població mundial, la qual continua creixent, el que … Continuar llegint →

Pragmatisme Al Vendrell i Calafell van tirar, em sembla, pel dret a l’hora d’afrontar el problema del top manta. Com que els alcaldes i, en general, la gent dels ajuntaments solen ser gent pragmàtica, van prendre una decisió pragmàtica, això és, que els manters tinguin una zona per a ells i no s’instal·lin per tot arreu. Com se sap, ser pragmàtic sovint vol dir triar el mal menor. Així ho van fer, sense atendre gaires consideracions més. Un problema que era gros ara serà menys gros, que devien pensar. Il·legalitat Aleshores surt en tromba el ram del comerç i un … Continuar llegint →