Mas ha de ser Mas

Atenent els molts vaticinis que situen Artur Mas com a pròxim president de la Generalitat, alguns no han pogut evitar la temptació d’advertir el ciutadà contra els mals que suposarà el retorn de CiU al poder. El retorn. Aquestes cassandres identifiquen la possible victòria de CiU amb la reedició dels que, al seu parer, van ser els pitjors errors i pecats del pujolisme. Naturalment, sobre els encerts i les aportacions positives del pujolisme no comenten res. Sigui com sigui, no pel fet de venir de qui ve ni amb les òbvies intencions que ve, aquest tipus d’arguments han de ser … Continuar llegint

La gran embolicada

“No queremos cuatro años más de lío”. L’autènticament rellevant d’aquesta frase pronunciada per Montilla a la pineda de Gavà és el ‘más’. Perquè suposa el reconeixement clar i contundent que el tripartit ha estat un invent fallit, un artefacte que no ha xutat. Però, per descomptat, aquest no és el missatge central al qual s’aferra el PSC en aquesta precampanya, naturalment, sinó que han decidit confiar a ulls clucs en el discurs de la por a l’independentisme i en el gir, el retorn si es vol, a l’espanyolitat. L’estratègia, eminentment defensiva, dirigida a intentar salvar els mobles, connecta bé amb … Continuar llegint

Crisis y patria(s)

LAS ELECCIONES del 28 de noviembre pueden encerrar un gran potencial de cambio, de transformación del paisaje político, y no me refiero sólo al color dominante. Cabe interpretar como un claro síntoma de que algo sucede el bullicioso ajetreo que se viene viviendo entre los sectores independentistas del país y, como contrapartida, también en las filas del españolismo. Así, por un lado, compitiendo con ERC tenemos a Solidaritat y Reagrupament, liderados por Laporta y Carretero. En el otro bando, vamos a tener, PP al margen, a Ciudadanos, Progreso y Democracia y el grupo de Montserrat Nebrera. Para resumir, nos podemos … Continuar llegint

El missioner i la llibertat

Un penjat amb bigotis anomenat Terry Jones ha estat notícies els últims dies perquè va anunciar que l’11-S cremaria exemplars de l’Alcorà. L’opinió pública mundial de seguida va adonar-se de les nefastes conseqüències que podria tenir l’espectacle, a desgrat que el tal reverend Jones no compta amb més d’una cinquantena de seguidors. Durant uns dies el món ha estat pendent del que passava. L’assumpte ha arribat a alarmar a La Casa Blanca i el secretari de Defensa a telefonar a Florida per convèncer el missioner de pega perquè s’hi repensés. El Vaticà i la Unió Europea s’havien pronunciat també sobre … Continuar llegint

El 28-N va de solvència

Davant el daltabaix electoral que els sondejos els auguren per al 28 de novembre, bé podria succeir que Montilla i el PSC tinguessin la temptació de buscar, aquesta vegada, el debat identitari per tal d’intentar mobilitzar la seva tradicional base electoral. Es tractaria d’utilitzar la por a l’independentisme i al nacionalisme per desvetllar un votant socialista fastiguejat per set anys de tripartit i baquetejat amb duresa per la crisi econòmica. Davant la dificultat per fer valer la feina feta i per enarborar la bandera d’unes esquerres que governen tant a Catalunya com a Madrid, el ferro roent al qual aferrar-se … Continuar llegint

Europa ens posa alarma

Els ministres d’Economia i Finances dels vint-i-set van decidir dimarts que els països membres hauran de sotmetre els seus pressupostos al control europeu abans d’aprovar-los. Així, caldrà que presentin els seus comptes a Brussel·les per ser avaluats i debatuts. L’objectiu és que Europa –i molt en especial els països de l’euro- vagin en una mateixa direcció i també evitar contradiccions i desequilibris. O sigui: que estats com Irlanda, Itàlia o Espanya (que ha de passar d’un dèficit de l’11,2 per cent el 2009 al 3 per cent el 2013) no es desmarxin i compleixin els objectius establerts. Em penso que … Continuar llegint

Adiós a un mal invento

(Publicado en todas las ediciones del diario)    El presidente de la Generalitat anunció ayer la fecha de las próximas elecciones catalanas: 28-N. Este día marcará, muy probablemente, el fin de un ciclo político en Cataluña, el adiós a unos años sorprendentes, extravagantes, chispeantes, surrealistas, sombríos, atrevidos, emocionantes, frustrantes, contradictorios. Unos años, los cuatro de Montilla más los tres de su predecesor Maragall, conocidos bajo el nombre de «el tripartito». El tripartito salda su andadura con mala nota. La demostración: tanto el PSC como ERC basarán su campaña en desmarcarse del invento. Sólo los de Iniciativa-EUiA van a apostar abiertamente … Continuar llegint

A pams

Serial No gaire encoratjador el serial que estan brindant el Reagrupament del doctor Carretero i la Solidaritat Catalana dels Laporta, López Tena i Bertran. Mentre prediquen la unitat, no fan altra cosa que discutir com el gat i el gos. Si una part de l’independentisme s’ha desenganyat d’ERC, hi ha el risc que alguns es desenganyin dels carreteros i els laportes abans, com aquell qui diu, de començar. Vot L’independentisme, és evident, ha guanyat simpaties i adhesions a Catalunya després de les consultes populars i de la sentència destructiva del Tribunal Constitucional. O almenys en una part de la societat … Continuar llegint

A pams

Afecte Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president Montilla ha enviat una carta als alcaldes cridant-los a restaurar “el sentiment d’afecte” cap a Espanya i les seves institucions després de la retallada del Tribunal Constitucional a l’Estatut. Que el nostre president consideri que la Diada s’ha d’enfocar vers aquest objectiu resulta sorprenent. Fins i totxocant. El rei i ZP Pel que es veu, al cap del govern català de la sentència de l’Estatut el preocupa el mateix que al rei Joan Carles, que a Santiago de Compostel·la va llançar una crida a la unitat d’Espanya, i a … Continuar llegint

A pams

Treva L’esquerra abertzale i Eusko Alkartasuna han firmat un document en què demanen a ETA una treva permanent i verificada internacionalment. Estem davant d’un fet d’una gran transcendència. Mai no havia passat que de forma pública l’esquerra abertzale divergís tan clarament de l’organització terrorista i li digués que pari de matar. Per primer cop són els seus els que es planten i es desempalleguen de l’estratègia de la violència. ETA es troba, doncs, davant d’un dilema històric. Transcendental. Democràcia El govern socialista i el PP estan d’acord en una cosa: en què la llei de partits ha estat un èxit. … Continuar llegint