A pams

Ortodòxia L’economia d’Alemanya ha rebotat amunt, i amb força. Angela Merkel va fer keynesianisme al principi, en tot allò que li va convenir. Després va aplicar l’ortodòxia econòmica severament, posant tota l’atenció i els esforços a evitar la inflació, obsessió alemanya des dels estralls inflacionaris patits durant la República de Weimar. Estralls que tan bé va narrar i explicar, per cert, el gran Eugeni Xammar. Keynesianisme Si Merkel se’n surt, si Alemanya continua tirant amunt, l’ortodòxia haurà marcat un gol important en el debat de les idees econòmiques. Els apologetes del keynesianisme es quedaran amb un pam de nas, almenys … Continuar llegint

A pams

Mesquita Feia temps que la discussió anava, i finalment dissabte el president Obama hi va dir la seva: és partidari que a tocar de l’anomenada Zona Zero de Nova York, això és, allà on hi havia les Torres Bessones, s’hi autoritzi construir una mesquita i un centre cultural islàmic. L’argument d’Obama és impecable i es basa en la llibertat religiosa, que està recollida en la primera esmena de la Constitució dels Estats Units i és un element fonamental per entendre el naixement, la història i la identitat d’aquell país. Valors Barack Obama i, entre d’altres, l’alcalde de Nova York, Michael … Continuar llegint

A pams

No a ERC Oriol Pujol ha descartat un futur pacte de CiU amb ERC per governar plegats a la Generalitat. Pujol considera que els republicans no es mereixen continuar formant part de l’executiu de la Generalitat. Per descomptat, el que el dirigent convergent voldria, com tots els seus coreligionaris, és que CiU governés sola i no haver de dependre de ningú. Greuges Que Oriol Pujol faci un judici molt negatiu d’ERC és comprensible. La llista de greuges dels convergents pel que fa als republicans és extensa i intensa. Per començar, Esquerra els ha apartat en dues ocasions del govern en … Continuar llegint

La batalla

Dos llibres, un de recent, l’altre de 2007, m’han interessat enormement pel que conten i pel que poden ensenyar, per les lliçons que se’n poden extreure. Són Crònica política del Departament de Cultura,d’Albert Manent, publicat per l’editorial Acontravent, i Temps indòcils, d’Agustí Pons, d’Angle Editorial. Tots dos ens parlen, més explícitament o menys, d’un assumpte interessantíssim i del qual hi ha poca cosa publicada. Em refereixo a l’enfrontament entre el pujolisme i el món del periodisme, la universitat, la cultura i les arts, o almenys d’una part àmplia i molt significada d’aquest món. Mentre Pons acaba la seva obra amb … Continuar llegint

A pams

Porpra Del gener de 2002 –data de la seva creació– ençà l’emissió de bitllets de 500 euros ha crescut a un ritme del 32 per cent anual, llegeixo en un diari. També m’assabento que hi ha en circulació més bitllets de 500 que de 200 i que per cada tres de 5 euros n’hi ha un de 500. Tot plegat em semblen unes xifres exorbitants. Més encara perquè, la veritat, jo mai no n’he vist cap, ni un, de bitllet d’aquests –sé que són de color porpra perquè ho he mirat a internet. Crim L’Agència Contra el Crim Organitzat britànica … Continuar llegint

A pams

Diners La crisi continua fent estralls i, naturalment, els diners s’han convertit en la primera preocupació de molta gent. A aquestes persones tenir més ingressos els suposaria un gran alleujament, una gran millora en termes de benestar. Val a dir, però, que a partir de cert nivell, amb certes necessitats cobertes, l’augment d’ingressos no els proporcionaria la mateixa felicitat, mentre altres factors guanyarien protagonisme. Felicitat Sembla, però, que els països solen mantenir estable el nivell mitjà de felicitat percebuda de la seva població (sempre, és clar, hem de suposar, que no es produeixi una gran desgràcia…). La felicitat no varia … Continuar llegint

A pams

Primàries Un dia el PSOE es va treure de la màniga les dites eleccions primàries. Es tractava de fer un exercici de democràcia interna i transparència tot donant la paraula a les bases perquè triessin entre diversos aspirants a candidats electorals. La fórmula mai no ha acabat de xutar del tot. ¿Recorden, per exemple, quan el 1999 el PSC va convocar unes primàries en què Maragall competia… contra ell mateix? ‘Salerosas’ Molts van titllar això de les primàries de trist maquillatge, de màrqueting de cara a la galeria. Però la veritat és que les primàries a vegades donen sorpreses. Veurem … Continuar llegint

A pams

Controladors Els controladors aeris són una d’aquelles professions que posseeixen una capacitat de causar estralls molt considerable, capacitat que han utilitzat històricament per anar millorant indefinidament unes condicions salarials i laborals desorbitades. Així, les negociacions i les topades amb Aena i el govern espanyol de torn solien saldar-se sempre igual: l’administració afluixava i cedia, i els controladors feien un nou avanç salarial i laboral. Fer mal Com dèiem, els controladors tenen una gran capacitat de provocar danys a la societat. Entre d’altres coses, poden originar pèrdues milionàries al sector del turisme, fer anar de cul un munt de persones i … Continuar llegint

A pams

Lamentable Les minivacances de Michelle Obama i la seva filla Sasha a Marbella han aixecat una gran polseguera periodística i han mobilitzat moltíssima gent, que s’aplegava aquí i allà per picar de mans, cridar i fer fotos a la primera dama. La senyora Obama no crec que hi torni de tant com l’han atabalada. L’espectacle s’ha de qualificar de lamentable, d’un provincianisme colossal. I amb un punt de xavacaneria innegable.Estiu 2007 No obstant això, hem de dir que a Espanya en això no són gaire diferents que els catalans. El viatge de Michelle Obama m’ha recordat intensament aquell estiu de … Continuar llegint

A pams

Prejudicis S’ha conegut una notícia que xoca amb alguns dels prejudicis més arrelats i persistents a casa nostra. Una quarantena de multimilionaris s’han compromès a donar almenys la meitat de les seves fabuloses fortunes a causes humanitàries. Resulta que els rics, éssers malvats, espoliadors per naturalesa, segons el catecisme de la nostra esquerra, són capaços de regalar als necessitats la meitat o més de tot el que tenen. I al damunt són nord-americans, és a dir, gent doblement dolenta. Complot Quan es va saber que alguns dels personatges més rics del món, amb Bill Gates i Warren Buffet al capdavant, … Continuar llegint