Els llops, si els brandes un bastó flamejant als morros, reculen. Això és més o menys el que ha aconseguit la UE. El bastó flamejant és la creació d’un enorme fons per rescatar qui convingui -bàsicament es pensa en Espanya i Portugal-, acompanyat de la controvertida decisió -es carrega el que era dogma fins ara- del BCE de poder comprar deute dels països europeus. “Ramat de llops” es com va batejar el ministre suec Anders Borg els mercats. Sobre la seva naturalesa, s’ha de notar que dels mercats no sols en formen part gent dolenta amb tirants i molta gomina … Continuar llegint →

¿RECUERDAN Los Pájaros, el legendario filme de Alfred Hitchcock en que una nube de aves brabuconas se cernía sobre la gente? Pues en un remedo de la californiana Bodega Bay, el lugar de la pesadilla pajaril, se han convertido las sedes de Convergència y de Unió Democràtica. Allí acuden en solitario o en pequeñas bandadas toda clase de tipos que sueñan con obtener y gozar de un puesto preeminente en la nueva etapa política que, calculan, se va a abrir en Cataluña tras las autonómicas de este año. Como Rod Taylor y Tippi Hedren en la película, Mas y Duran … Continuar llegint →

“El gran objectiu del PSC és convèncer el PSOE. Hi ha gent que no ho entén i es pensa que és separar-nos” Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC. De tant en tant el president Montilla –el que diu que el seu amor per Catalunya és superior al que sent per Zapatero- fa com si es plantés davant del PSOE. I alça el to en defensa els interessos dels catalans i la seva dignitat, per exemple en el cas de l’Estatut. No obstant, mai, mai, mai, s’ha atrevit a creuar el Rubicó. El Rubicó? Sí: mai el PSC ha estat capaç … Continuar llegint →

“Parteix [el codi d'ètica], per tant, d’una posició de desconeixement i de prejudici negatiu en relació als actuals comportaments ètics de la Policia de la Generalitat” Carta del Sindicat Autònom de Policia-UGT al president Montilla. La capacitat de la conselleria d’Interior, i amb ella del president Montilla i del tripartit sencer, per protagonitzar els ridículs més espantosos ens ha tornat a sorprendre aquestes dies (sí, encara que sembli mentida, Saura i Boada continuen superant-se). Fa uns dies va transcendir que el Consell de la Policia -màxim òrgan de representació del cos dels Mossos d’Esquadra- havia rebutjat de manera espectacular -només … Continuar llegint →

Vam saber fa uns quants dies que la sentència que pretenien els dits progressistes del Tribunal Constitucional havia sigut derrotada pels conservadors més el dit progressista Aragón. Era el cinquè esborrany i havien passat quasi quatre anys des de l’aprovació de l’Estatut pels ciutadans de Catalunya. La sentència rebutjada ho va ser per massa tova, a desgrat que castrava el text quirúrgicament -una colla d’articles fonamentals eren anul·lats- i també químicament -una altra colla eren reinterpretats des del punt de vista del nacionalisme espanyol. ZAPATERO, QUAN VA PROMETRE, al Palau Sant Jordi el 14 de novembre del 2003, que tindríem … Continuar llegint →

EL TRIPARTITO decide en 2007 promulgar una nueva ley sobre los medios de comunicación de la Generalitat para, entre otros objetivos enunciados, desgubernamentalizarlos y hacerlos más independientes. Al leerla, algunas mentes pensantes llegan a la conclusión de que la ley queda muy bonita sobre el papel, pero que, dada la cultura política existente, causará más burocracia, más ineficacia y, a la postre, dará alas aún mayores a la obsesión de los políticos por meter mano en los medios de comunicación. Así fue. Por ejemplo: se creó un consejo de gobierno muy parecido a los consejos de administración del antiguo ente … Continuar llegint →

“Tot Catalunya és deutora [de l’aportació de Samaranch]” José Montilla, president de la Generalitat En només tres dies hem rebut una perfecta lliçó sobre com són els nostres polítics, i em temo que també sobre com és, almenys en part, el nostre país. Si dimarts el govern impulsava un acte a favor de Garzón i exigint que els franquistes siguin perseguits i jutjats –el Memorial Democràtic, de la conselleria d’Interior, organitzava i pagava l’acte-, dijous s’oferia una despedida de president de la Generalitat a Juan Antonio Samaranch, antic capitost del règim franquista. A la missa laica contra de Garzón i … Continuar llegint →

Que el govern de la Generalitat organitzi –a través del Memorial Democràtic- un acte per pressionar i deslegitimar la justícia com el de dimarts a la Universitat de Barcelona presenta alguns inconvenients obvis des de molts punts de vista, entre ells el de la separació de poders, un dels fonaments del sistema democràtic. No obstant, el pitjor és el que actes com aquests revelen de la nostra esquerra i el seu tarannà. Resulta que a Garzón l’acusen de saltar-se la llei i d’haver-ho fet sabent-ho. Això és el que es jutja, aquest és el nucli de l’assumpte. El procés l’ha … Continuar llegint →

Entre l’any 2000 i el 2008 van arribar a Catalunya aproximadament un milió d’immigrants, cosa que va fer que la taxa de població estrangera passés del 2,9 al 15 per cent sobre el total. Són molts immigrants, moltíssims. El 2008 esclata sorollosament la crisi i ho complica tot encara més, ja que la maquinària econòmica catalana s’alenteix bruscament. L’atur es dispara, i entre els primers que perden la feina hi ha els immigrants. Aquesta situació provoca malestar, accentuant la competència econòmica en el si dels sectors populars i treballadors de la població, dels quals formen part els nouvinguts. S’aguditzen els … Continuar llegint →