La polèmica del cementiri nuclear concentra molts elements, bons i dolents, dels que caracteritzen la nostra política. Per començar, els confessaré que no tinc cap dubte, ni el més petit, que l’alcalde i els regidors de CiU, PSC i independents que han aprovat la candidatura d’Ascó ho han fet en consciència i cercant el que creuen que és millor per al seu poble. A més, tenen el mèrit, que cal reconèixer, de no haver-se deixat intimidar per les pressions de tota mena –algunes completament fora de lloc- que els han plogut a sobre els últims dies. Han demostrat coratge. Segons … Continuar llegint →

VAMOS A olvidarnos por un momento de los intelectuales y opinadores que viven en los barrios elegantes y sin roce problemático con la inmigración. Olvidémonos también por ahora del embrollo causado por la flagrante contradicción legal existente en torno al empadronamiento de inmigrantes. Por supuesto, descartemos que las gentes de Vic o sus políticos sean distintos al resto de catalanes, o que estos últimos seamos menos tolerantes que el resto de ciudadanos del Estado español. Vayamos al fondo del asunto.Y al fondo, curiosamente, es sencillo llegar: Vic supera el 25% de inmigración. La capital de Osona ha sido durante mucho … Continuar llegint →

“Els efectes polítics de la sentencia [del Tribunal Constitucional] seran limitats i no aniran més enllà d’unes setmanes” J. L. Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, en una entrevista a El País Aquest home, Zapatero, una autèntica calamitat es miri com es miri, és, a més, d’un cinisme que fa por. Recordem que és aquell que va prometre als catalans que “apoyaré…” i que després va afaitar l’Estatut a fons. No obstant, els catalans van acceptar el text en referèndum. Ara, però, un tribunal disminuït i en situació de provisionalitat, sembla que es pronunciarà de forma adversa o molt adversa. … Continuar llegint →

EN LAS SEMANAS anteriores a las elecciones de 2003, que habrían de convertir a Pasqual Maragall en el sucesor de Jordi Pujol, reinaba en influyentes círculos nacionalistas la preocupación sobre cuál podía ser la deriva del PSC si se quedaba fuera del gobierno, si nuevamente, como venía sucediendo desde 1980, veía frustrado su afán por conquistar la Generalitat. En tales círculos se contemplaba con inquietud que la dirección socialista pudiera no sólo frenar el lento pero claro desplazamiento -hacia el centro y hacia el catalanismo- que años atrás había emprendido el partido, acentuado desde la primera tentativa de Maragall a … Continuar llegint →

“Els catalans hauran d’escollir un nou govern i decidir si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat.”José Montilla, president de la Generalitat Tot i que a aquestes altures un ja està curat d’espants, l’altre dia no vaig poder reprimir un lleu calfred, i força tristesa, en contemplar com el nostre president, després d’escollir l’escenari amb criteris de màrqueting de tot a cent, es posava a fer campanya aprofitant el missatge suposadament institucional de Cap d’Any. El PSC hauria de saber que quan alguna cosa és institucional vol dir que … Continuar llegint →

A aquest país li convé, em sembla, començar a aixecar la vista. Catalunya ha de començar a reflexionar sobre què ha de fer una vegada superades la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i les eleccions catalanes, en aquest ordre o no. Reflexionar en profunditat, seriosament, patriòticament, sobre el futur de la seva relació amb Espanya. Les paraules del president Maragall el dia de l’aprovació de l’Estatut al Parlament en què subratllava l’aspiració catalanista de “canviar” Espanya han quedat colgades per la realitat. LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL segurament simbolitzarà -després del que ha succeït, simbolitza ja- el carreró sense sortida a … Continuar llegint →

“Cada cop que la llibertat d’algú es veu negada o limitada, la llibertat de tothom perd pes, es debilita, s’empetiteix”.Manifest de la Mercè per la Llibertat (manifest a favor de les corrides de toros) Va aprovar-se divendres al Parlament admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular que reclama acabar amb les corrides de toros a Catalunya. La cosa va tenir emoció, atès que es votava en secret i els dos grups més grans de la Cambra, CiU i PSC, havien donat llibertat als seus diputats. No celebro aquest triomf preliminar dels antitaurins, tot i que ni sóc aficionat als toros … Continuar llegint →

En una colla de desenes de pobles i ciutats de Catalunya votaran diumenge sobre la independència. Més que demostrar que una majoria de catalans pretén la independència, que no ho poden fer, les votacions serviran per normalitzar i tal vegada dissipar, encara que sigui una mica, negres pors i tabús arrelats. Organitzades i viscudes per independentistes, les votacions seran també una festa, una celebració, que, a banda de reafirmar els convençuts, pot tenir, potser, algun efecte pedagògic, així com, per què no advertir-ho, també algun perillós efecte bumerang. NO VULL DESMERÈIXER EL MOVIMENT que va endegar-se a Arenys de Munt. … Continuar llegint →

Publicat a l’edició espanyola de El Mundo A VECES parece como si todo hubiera empezado con el editorial conjunto de 12 periódicos catalanes, pero por supuesto no es así. Éste es, al contrario, un asunto antiguo. No teman: no voy a remontar 1.000 años. Sólo quisiera recalcar que el editorial no emerge de la nada. Es fruto de una situación seria, más aún: grave, que no solamente atañe a Cataluña sino al conjunto de España.¿Por qué se redactó y publicó el editorial? Porque sus impulsores creyeron que, en efecto, el problema, cuyo epicentro se halla en el Constitucional, no es … Continuar llegint →

DESOLADOR el desenlace del caso del archivo Centelles. De los tres principales actores, los hermanos Centelles, el ministerio y la Generalitat, a los que menos me atrevo a criticar es a los primeros. Centelles, cuando estaba en vida, fue ignorado por los gobiernos de Pujol. Sus hijos tomaron nota. Luego, con el advenimiento del tripartito, continuó la desidia. Cataluña no reconoció debidamente su inmensa obra. En las negociaciones, las relaciones fueron incluso a peor. Sergi y Octavi se subían por las paredes («Estem emprenyats. Ens han volgut fotre i no ens hem deixat», declararían). Hoy el archivo se halla en … Continuar llegint →