El año del ventilador

ESTA VEZ sí, se dicen unos a otros en CiU. A la tercera va la vencida. Los sondeos, los propios y los de los demás, coinciden: el tripartito no suma. Están convencidos, además, de que la corriente de fondo, que no es de ahora sino que viene de atrás, les favorece y les ha de llevar hasta el gobierno de la Generalitat. Por supuesto, todos los partidos están al tanto de lo que dicen las encuestas, y de que, a día de hoy, el tripartito carece de margen para reeditarse.Sin embargo, el caso de los convenios firmados por Millet con … Continuar llegint

Nacionalisme i perill ‘friki’

“A Esquerra hi sobren ganduls, trepes i ‘friquis’”Joan Puigcercós, líder d’ERC (Frase pronunciada fa uns quants mesos) El nacionalisme o catalanisme bull i bombolleja. Hi ha avui, diria, força més persones que pensen que Catalunya és una nació i que, per tant, té dret a decidir cap a on vol anar que no pas n’hi havia fa deu o vint anys. No obstant, segurament mercès a la malfiança i el descontentament pel que fa a la política i els polítics, aquest nacionalisme no s’agrupa i projecta de forma positiva la força que té. Això propicia que proliferin tota mena de … Continuar llegint

Catalans, bascos, espanyols

Els bascos, em refereixo en aquest cas els bascos del PNB, en saben més. Sempre n’han sabut més. Flanquejats per Coalició Canària, han pactat amb ZP l’aprovació dels pressupostos espanyols a canvi de blindar el concert econòmic i de mantenir el poder a les diputacions forals. No és la primera vegada ni serà l’última que el PNB troba la seva finestra d’oportunitat, posa preu i cobra. Ho han fet sempre i en són uns mestres. La resta, als bascos, els importa un rave. Les conseqüències que per a Espanya puguin tenir els seus intercanvis de cromos no els treuen gens … Continuar llegint

Saura, Sirera i els seus mòbils

En els últims dies hem descobert pels mèdia el contigut de dos missatges de mòbil enviats per sengles polítics. El primer, del conseller Saura, d’Iniciativa, qualificava de tostón el discurs del president de la Generalitat en el debat de política general. El segon, del diputat del PP Sirera, considerant que el seu partit és una merda. El motiu d’aquest article no són les conseqüències polítiques desencadenades pel coneixement públic d’aquests missatges. El que pretenc és reflexionar, i en la mesura del possible donar claus, per avaluar des del punt de vista del periodisme si aquests SMS havien de ser difosos … Continuar llegint

No lo tiene nada fácil

PARECE QUE Carod-Rovira y sus partidarios confiaban en que el de Cambrils ocuparía una posición destacada como candidato en las próximas elecciones catalanas. Para el resto de mortales, que Puigcercós negara el pan y la sal a Carod era algo descontado, que iba a ocurrir tarde o temprano. Carod no volverá a ser candidato de ERC. La actual dirección republicana tampoco cuenta con él para un futuro ejecutivo de la Generalitat. Puigcercós se lo comunicó el pasado día 30 durante un almuerzo a solas.Los errores de Carod -empezando por su escapada a Perpiñán, que ocultó a la cúpula de su … Continuar llegint

Tim Robbins i el virus

“Vivim en una societat controlada per les grans multinacionals”Tim Robbins, actor i director de teatre Al Poliorama s’ha representat molt recentment una adaptació de ‘1984’, d’Orwell, dirigida per Tim Robbins. Barcelona és una ciutat que, crec, l’actor sol visitar de forma sovintejada. Fa un temps, per exemple, el vaig trobar passejant per Ciutat Vella amb la seva amiga Isabel Coixet. No sabria dir si és un bon director teatral. Com a actor em sembla normal, ni dolent ni molt bo, clar que no sóc crític de cine ni m’hi he fixat gaire en com ho fa. Però aquest no és … Continuar llegint

El tripartit i les llistes negres

“Presidència analizó la afinidad de columnistas al tripartito” Titular de ‘El Mundo’. Vostè i jo, i també tots els que no llegiran aquest article, hem pagat, barrejat en el femer d’informes inútils, estrafolaris o directament delirants encarregats pel tripartit, un dossier en què s’analitza la posició política i ideològica de diferents articulistes del país. La Generalitat va pagar trinco-trinco la suma de 27.028 euros per aquest document, el qual continua custodiat pels socialistes, que de forma impresentable i autoinculpadora es neguen a facilitar-lo a ningú. Que algú encarregui un informe per saber què diuen els opinadors té un component ridícul: … Continuar llegint

Bolonya a peu d’obra

Desconeixem si es reproduiran els incidents –protestes, ocupacions, manifestacions– que, al·legant la reforma universitària coneguda amb el nom de procés de Bolonya, van protagonitzar l’any passat grups d’estudiants. Sigui com sigui, potser aquestes dates –en què albirem l’inici d’un nou curs– són bones per reprendre el fil de la qüestió i tornar-nos a ocupar de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Els canvis en els quals la universitat s’està immergint duen el nom de la ciutat italiana perquè, ara fa poc més de deu anys, el 19 de juny de 1999, una colla d’Estats europeus hi van signar una declaració en … Continuar llegint

Els nous homes nadó

Potser tot plegat són manies meves. Ho dic perquè no disposo de dades comprovables, encara que sí la sensació, la sensació forta i clara, que centenars, milers, de catalans del gènere masculí es depilen i rasuren. No passa res: tothom pot fer amb els seus pèls el que li vingui de gust, només faltaria. El cas és que de fa un temps no paro de veure allà on no n’hi havia establiments que brinden als homes tota classe de tècniques per quedar fins com una seda oriental. Aquests centres talla-i-arrenca-pèls han aparegut com els xampinyons. A més, a les platges … Continuar llegint

Una (altra) cruïlla històrica

Òmnium Cultural promou una gran manifestació per si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut, cosa molt probable. Estic convençut que seran molts, enllà dels expresidents Pujol, Maragall, Barrera i Rigol, els que s’hi apuntaran. També un servidor procurarà ser-hi. Ara, cal saber que un acte com aquest, per bé que obligat, té dues pegues. La primera: que un cop dissolta la manifestació, s’ha acabat el bròquil, i a Madrid tan tranquils. De fet, els senyors del TC, tant els conservadors com els dits progressistes –alguns d’ells pitjors que els conservadors–, ja ho saben que hi haurà soroll. “I què?”, es diuen. … Continuar llegint