Artur Mas duu les regnes d’aquest procés imprevisible. Mas, com molts altres, s’han pronunciat a favor d’un canvi fort, a fons (una incògnita gens irrellevant serà veure fins a quin punt l’impuls refundador l’acabarà interpel·lant a ell). També el ‘president’ Puigdemont desitja que la transformació no sigui a mitges. El futur de CDC depèn en bona part del que facin aquests dos homes. Dos homes molt diferents, certament, però a qui l’atzar ha situat en un moment clau, tant per al seu partit com per al país. Al mateix temps que es produeix aquest canvi, CDC ha d’afrontar la repetició … Continuar llegint →

La CUP és un autèntic doll d’humorades. A l’engròs i a la menuda, tan en allò transcendental com en allò anecdòtic. Si fa quatre dies a Manresa, tot defensant una moció sobre la menstruació, reivindicava el “sagnat lliure”, la setmana passada tornaven a fer aixecar les celles del personal amb les seves estrambòtiques opinions entorn les imatges d’una parella, mascle i femella humans, copulant -amb un punt de desídia, tot sigui dit- en un banc de l’andana del metro de Barcelona, parada Liceu. Anna Gabriel i Mireia Boya va assenyalar, en primer terme, que hi ha moltes coses pitjors al … Continuar llegint →

No tinc res contra d’Empar Moliner, ans al contrari. També entenc perfectament -i ho comparteixo- el què vol dir quan recorda que ella és una escriptora i diu el que li ve de gust. Moliner va fer, la setmana passada per TV3, un acte de protesta política que va desencadenar una tempesta d’atacs i insults de l’espanyolisme. I la reacció corresponent de moltíssims sobiranistes i independentistes, que li han donat un suport entusiasta i incondicional. Moliner protestava contra el recurs del govern espanyol i posterior anul·lació per part del Tribunal Constitucional del decret contra la pobresa energètica. Sóc perfectament conscient … Continuar llegint →