Hillary i Trump: el dolent i el pitjor

A tocar del Boston Common, al centre de l’elegant capital de Massachusetts, entrem a comprar caramels de mel en un establiment on s’hi venen des de medicaments fins a material electrònic. Prop de la caixa hi ha un petit expositor amb una pila d’exemplars del The Boston Globe. En miro la primera pàgina. Només falten unes hores per al tercer i últim cara a cara televisat entre Hillary Clinton i Donald Trump. Justament a la primera pàgina del diari hi surten fotografies dels candidats demòcrata i republicà. Mentre llegeixo els titulars, passa una dona negra de mitjana edat, que porta … Continuar llegint

El Born, Franco, Colau i la seva tropa

La còlera que el govern barceloní d’Ada Colau ha desfermat al Born no té res a veure, com va pretendre el comissari de la mostra, amb el contingut de exposició sobre el franquisme. Com es pot jutjar i condemnar una cosa que encara no s’ha inaugurat?, exclamaria amb buscada indignació. Feta aquesta preparació, el comissari acusaria els que criticaven la col·locació de l’estàtua de Franco al Born de torquemades del segle XXI. La jugada del Born –al qual el primer que va fer l’actual govern municipal va ser canviar-li el nom: ara és El Born Centre de Cultura i Memòria- … Continuar llegint

El estropicio moral

Sigue cocinándose el engrudo político que ha de servir para franquear la investidura de Mariano Rajoy. Sin duda la disciplina y el instinto de supervivencia van a doblegar a muchos de los hoy reticentes. Lo mejor –perdón: lo menos terrible– para el PSOE sería que se abstuvieran solamente un puñado de sus diputados –con 11 basta- y el resto pudieran votar ‘no’. Parece, sin embargo, que Susana Díaz exige obediencia legionaria. Quiere sentir el embriagante poder de la fuerza bruta. Desde el último intento frustrado de investidura, se ha producido una cascada de sucesos que hacen más sangrante aún la … Continuar llegint

PSC (Iceta o Parlon) i PSOE: el xoc anunciat i anunciador

Ens trobem en la recta final de les primàries del PSC per a triar primer (o primera) secretari. Si no hi hagut mai un president dels Estats Units -ni de Catalunya- que fos dona, tampoc hi ha hagut mai entre els socialistes catalans una cap de colla. Això a banda, Iceta i Parlon s’assemblen en moltes coses, si bé és cert que l’alcaldessa ha conreat una imatge més autònoma, menys pendent del que volia o necessitava el PSOE. Però, com deia, costa de dir si Iceta i Parlon representen o proposen coses gaire distingibles. La gran diferència és potser que … Continuar llegint

Sánchez decapitado; Catalunya al fondo

Mientras el PSOE se destripaba a sí mismo en la madrileña calle de Ferraz, el ‘president’ Carles Puigdemont anunciaba independencia entrevistado en Lisboa por la cadena pública RTP (Radio y Televisión de Portugal). No solo la simultaneidad une ambas escenas, también lo hace un hilo, mejor dicho: un cable siempre tenso, metálico, que al final ha cortado en dos al PSOE y ha descabezado al audaz Pedro Sánchez. En otros tiempos las carencias electorales del PP o del PSOE se abordaban recurriendo a los partidos nacionalistas catalanes y vascos, que actuaban de bisagra, complementaban mayorías y estabilizaban el sistema. Un … Continuar llegint

Mares penedides o angoixades?

Ha sortit un llibre que obre un debat molt contemporani i molt suggeridor alhora. Gira entorn a la següent pregunta: ¿val la pena tenir fills? L’autora és la sociòloga israeliana Orna Donath, que va entrevistar 23 dones que han arribat a la conclusió que es van equivocar. El títol és prou expressiu: Madres arrepentidas. Dues sociòlogues més, les professores nord-americanes Amy Blackstone i Mahala Dyer Stewart, van publicar no gaire abans a la revista The Family Journal un article en què aprofundeixen en el procés de decisió que porta dones i homes a renunciar a tenir descendència. L’article es basa … Continuar llegint

Pedro Sánchez, i de franc

Fa uns dies Francesc Homs va ser entrevistat a Catalunya Ràdio. De les seves paraules entorn la situació espanyola algú va interpretar que potser el Partit Demòcrata podria facilitar la investidura de Pedro Sánchez. De seguida es va produir una gran polseguera. De seguida van sortir altres membres del seu partit a dir que, si no hi ha referèndum, res de res. Ni aigua. Entesos. Desconec si la meva opinió, que de seguida diré, coincideix amb la d’Homs o no. No és una opinió original -n’hi ha hagut altres que l’han expressada abans, com ara el blogaire Francesc Abad, segurament … Continuar llegint

Apretar los dientes, hincar los pies

En el relato político de la España de hoy la descripción de las penalidades para conseguir investir presidente y formar gobierno se han convertido ya, creo que podemos afirmarlo, en un subgénero en sí mismo. Tal subgénero se ha ido forjando a lo largo de nueve meses, todo un embarazo, hasta completarse con sus reglas, sus supuestas certidumbres y sus propios sobreentendidos. Lo primero que requiere cualquier narrativa es mantener la atención, conseguir el interés del público, así como una trama que dé sentido, aunque sea aparente, a aquello que ocurre fuera del relato, a lo que se da en … Continuar llegint

Colau o la demagogia

Mientras el PP se encharcaba un poco más en distintos escándalos –Soria, Bárcenas, Barberá, Matas– y se pedían seis años de prisión para el expresidente andaluz Griñán, amén de la inhabilitación de su predecesor Manuel Chaves, en Barcelona se producía la pasada semana un episodio que, aunque menos grave, sí que me parece también lamentable. Me refiero al enfrentamiento entre la alcaldesa Ada Colau y el Gobierno de la Generalitat tras un provocador tuit de la primera: “Exigimos al Govern que los Mossos no vuelvan a desahuciar nunca más a una familia con criaturas. ¡Los derechos de los niños tienen … Continuar llegint

Orgullós d’aquesta gent

Ser entre la gent que es manifesta amb motiu l’Onze de Setembre resulta sempre reconfortant. En aquests cinc últims anys he tingut temps per observar amb detall. No és sols la incomptable quantitat de persones, el mar de gent que s’aplega mogut per un anhel comú. També m’encanta l’heterogeneïtat que hi ha. Hi ha gent de tota de tota condició -rics, pobres, del mig-, de qualsevol edat, amb diferents idees i maneres de veure el món. Matrimonis amb nens, avis que amb prou feines poden caminar, colles de joves… tots, absolutament tots, immersos en un clima de reivindicació festiva, exigent … Continuar llegint