Quatre coses a Felipe González

Confesso que escric aquest article vencent una colossal mandra. Però trobo que cal dir quatre coses en resposta a la cèlebre ‘Carta als catalans’ de Felipe González, que el diari ‘El País’ va publicar diumenge amb tota la trompeteria –a primera pàgina, en diumenge i a més dedicant-li un dels editorials del dia. Em provoca també l’article de González un regust amarg per la ceguesa, mala fe i incomprensió que traspua la ploma d’algú que passava per sentir certa simpatia en relació a Catalunya. Som-hi. El primer en abordar un text com aquest és determinar des d’on parla l’autor. Quina és … Continuar llegint

Reforma, ruptura, cambio

Las elecciones del día 27 van a tener, tanto para partidarios como para detractores, una claro significado plebiscitario entorno a la independencia. De hecho, a través de sus declaraciones tal circunstancia ha sido ya admitida más explícita o más implícitamente por el PP y Ciudadanos. Pero pueden tener otra lectura asimismo relevante. Lo encarna uno de los argumentos centrales de Podemos, esto es, la impugnación del sistema político tal como lo conocemos desde la Transición hasta aquí, es decir, lo que Pablo Iglesias bautizó felizmente como «el régimen del 78». De alguna forma constituye también un enfoque plebiscitario. En este caso, no … Continuar llegint

Grècia i els nostres progres

No fa gaire temps, crec que tothom ho recorda, les nostres esquerres no socialdemòcrates es tornaven boges per fer-se una foto amb Alexis Tsipras. El líder de Syriza es deixava estimar. Joan Herrera se’n va fer una de molt bonica a la seu mateixa d’Iniciativa a Barcelona. Grans somriures. El català viatjaria a Atenes durant la campanya electoral grega per entregar personalment un manifest de suport al grec. Pablo Iglesias va participar en el míting final de Syriza, i a dalt de l’escenari van donar-se la mà amb Tsipras com si ballessin sardanes.   Fer grans elogis de Syriza era la … Continuar llegint

Ante la niebla constitucional

Mariano Rajoy y el PP han anunciado que están dispuestos a revisar la Constitución en la próxima legislatura. Han optado, pues, por apuntarse al debate abierto por las izquierdas. Eso sí: tanto unos como otros lo primero que han querido aclarar es que los cambios que puedan llevarse a cabo no van a estar orientados a solucionar el conflicto con Catalunya. La decisión de los populares parece más inspirada por el afán de no quedar aislados políticamente y con la intención de explotar las contradicciones internas de, en especial, los socialistas y Podemos. Por supuesto, en esta discusión el PP va … Continuar llegint

Lo que cobran los políticos

La llegada de Ada Colau a la alcaldía de Barcelona puso una vez más el asunto sobre la mesa. Lo han hecho también las candidaturas en torno a Podemos, como Catalunya sí que es Pot, pero no es algo nuevo. Hablo del sueldo de los políticos, de cuánto deben cobrar, tanto ellos como los altos cargos de las administraciones. Lo primero que hay que decir es que el debate se me antoja vuelto del revés. El problema, al menos a mi entender, no es el sueldo de los políticos, sino la calidad de la política. Y si queremos buena política … Continuar llegint

La fugida dels joves

El 21 de maig aquest diari donava a conèixer les xifres de joves catalans que van marxar a l’estranger durant el 2014. Van ser més de 5.000. Des del 2009 han fet les maletes per emigrar a altres països al voltant de 25.000 joves d’entre els 15 i els 34 anys. Alguns, els de menys edat, ho van fer acompanyant la seva família; els altres, per buscar feina i un futur professional millor. D’aquests, molts han decidit anar-se’n una vegada completats els estudis universitaris. O força després, al topar amb desesperants dificultats per trobar feina, o fastiguejats al no aconseguir … Continuar llegint

La fugida dels joves

El 21 de maig aquest diari donava a conèixer les xifres de joves catalans que van marxar a l’estranger durant el 2014. Van ser més de 5.000. Des del 2009 han fet les maletes per emigrar a altres països al voltant de 25.000 joves d’entre els 15 i els 34 anys. Alguns, els de menys edat, ho van fer acompanyant la seva família; els altres, per buscar feina i un futur professional millor. D’aquests, molts han decidit anar-se’n una vegada completats els estudis universitaris. O força després, al topar amb desesperants dificultats per trobar feina, o fastiguejats al no aconseguir … Continuar llegint

‘Work in progress’

Las elecciones del 27 de septiembre van a ser especiales. Únicas. Y no solo por su carácter plebiscitario, que tanta furia ha desatado. También por la forma y la naturaleza de las que son las dos grandes opciones en confrontación: Junts pel Sí y Catalunya Sí que es pot. En ambos casos se trata de conglomerados de materiales diversos, nada que ver con las opciones políticas convencionales. Se trata de artefactos que se están formando, inmersos en sendos procesos de work in progress , de jazzística improvisación. Además, los dos se construyen mirando de reojo pero muy atentamente al adversario, … Continuar llegint

Duran & Colau

Ramon Espadaler, de la Unió de Duran i Lleida, s’ha sentit en la necessitat de declarar que no participarà en la manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana si la convocatòria serveix de tret de sortida de la campanya de la llista unitària de Romeva i Guardiola. Molt bé. Els que queden a la UDC de Duran s’han especialitzat a censurar la candidatura independentista i especialment al president Mas i a Convergència Democràtica. Gent poc agraïda o amb poca memòria, atès que, si avui Duran encara és on és -suposo que sobre això ningú s’enganya-, hi és gràcies a Pujol, … Continuar llegint

Desconcierto y furia

a reacción del nacionalismo español de derechas y de izquierdas ante el acuerdo de la lista unitaria ha sido de desconcierto y furia ciega. Muchos habían empezado a celebrar el fin del proceso soberanista. El periodo de tensiones y encontronazos entre Artur Mas y Oriol Junqueras les habían empujado a ello, así como la sensación de que lo que algunos llamaban el suflé estaba menguando. Pero lo que les provocaba el subidón definitivo era la perspectiva de un Mas que, tras marcharse Josep Antoni Duran Lleida , cayera derrotado por el conglomerado en torno a Podemos e ICV-EUiA. Muerto el … Continuar llegint