‘El País’ d’ahir diumenge no es va tallar un pèl i va escriure un editorial titulat: “Hay partido”. Un editorial que, a més, començava a portada i que reflecteix l’entusiasme d’aquest rotatiu davant la proclamació d’Alfredo Pérez Rubalcaba com a pròxim candidat socialista a La Moncloa. Els editorials en portada, recordem-ho, són propis dels grans esdeveniments, d’aquells fets que, per la seva transcendència, poden marcar la història. ‘Público’, també amb entusiasme, obria la seva primera pàgina així: “#fórmulaRubalcaba”. Dissabte -el mateix dia que Rajoy compareixia en públic al costat d’Aznar- Rubalcaba havia enumerat un seguit de mesures amb l’afany de … Continuar llegint →

Una de les joves més destacades i prometedores del PSC és Laia Bonet. Però que sigui jove no vol dir que en segons què sigui gaire diferent de la cúpula que ha comandat el partit en els últims temps. Bonet, que de fet en el seu dia va ser una aposta personal de Montilla, es va veure en la necessitat, l’altre dia, de criticar el Baròmetre d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Curiosament, va formular exactament el mateix tipus de crítica que Ciutadans. Bonet es va queixar perquè l’enquesta del CEO pregunta a la gent què … Continuar llegint →

La tempestad ruge mientras, mal que bien, José Luis Rodríguez Zapatero forcejea por mantener la verticalidad. No importa conservar el porte y el gesto, solo seguir en pie. Mariano Rajoy continúa, cumplido el primer aniversario de lograr la puñalada al Estatut, tras su única y pobre obsesión: tumbar al PSOE, llegar, conseguir lo que José María Aznar consiguió hace 15 años. Del «váyase señor González» de uno al «váyase señor Zapatero» del otro. Que el PP se presente como el partido de los que más aman a España constituye, a la vista de su conducta, todo un sarcasmo. Zapatero tiene … Continuar llegint →

Ha tardado poquísimo en ocurrir. Hace solo unos días que Alicia Sánchez-Camacho aparecía junto al inefable Francisco Caja reclamando la escolarización bilingüe para su hijo. Caja , presidente de Convivencia Cívica Catalana, sonreía mefistofélicamente mientras la líder popular exhibía ante las cámaras la instancia presentada en la Conselleria d’Ensenyament. Pese al aire de rancio vodevil de la escena, en el Govern saltaron las alarmas, pues algunos empezaron a darse cuenta de que el PP no va a limitarse a intentar ocupar la centralidad aprovechando los espacios que el PSC, en parte por propia voluntad, en parte forzado, en parte debido … Continuar llegint →

A ERC les aigües baixen remogudes i gens clares. És el resultat del fracàs de l’”aposta estratègica” pels tripartits I i II, com també de la poca destresa dels seus dirigents per conduir adequadament les coses. Tan gran és el daltabaix, que sembla, a dia d’avui, que el partit quedarà en mans d’un home se n’ha fet el carnet molt recentment: Oriol Junqueras. Junqueras encarna el canvi, el foc nou. És aliè al funcionament de les canonades i els desguassos del partit. Els seus adversaris el titllen d’il·luminat i d’inclinar-se per fer prevaler la dimensió sobiranista d’ERC, i això fa … Continuar llegint →

Artur Mas ha assenyalat directament aquest cap de setmana José Montilla com el principal responsable de la falta de ponts de diàleg entre CiU i el PSC. Montilla, diuen, està molt enfadat, en especial perquè Mas i el seu executiu han denunciat el desgavell financer de la Generalitat del segon tripartit. D’exemples del –amb perdó- cabreig de l’expresident n’hi ha sovint en les seves declaracions. Un de palmari és una recent carta dirigida a la militància del PSC en que Montilla denuncia que la ‘llei òmnibus’ preparada pel govern de Mas representava una “ofensiva neoliberal” i la “contrareforma social”. A … Continuar llegint →

Entre els indignats hi ha moltíssima gent de bona fe, indubtablement. El problema és un altre, si el que pretenen és que la resta de ciutadans ens els escoltem i debatem amb ells. El problema és que sovint aquest tipus de moviments, i el dels indignats no representa una excepció, corren el risc de quedar fatalment atrapats en el que jo anomeno el pensament circular, que no és el mateix que el pensament màgic, però s’hi assembla. El pensament circular se sustenta sobre una convicció absoluta: nosaltres tenim la raó. A més, rebutja qualsevol terreny compartit que faci possible el … Continuar llegint →

Los presupuestos del 2011 pasaron el miércoles en el Parlament su primer examen gracias a los votos afirmativos de CiU y Joan Laporta y a la abstención del PP. Los populares de Alicia Sánchez-Camacho se han convertido, pues, en aliados de facto de los convergentes. Estos últimos se mostraron contentos y agradecidos; los primeros, también. En el interior del Parlament las cosas se desarrollaron sin sorpresas. Todo lo contrario de lo que sucedió fuera, donde una horda de desaprensivos agredieron de diversas formas a miembros del Govern, diputados, trabajadores de la Cámara y periodistas. Las imágenes de Artur Mas y … Continuar llegint →

Muy buena cara no podía poner Ferran Falcó la noche electoral, pues se temía lo peor. Por eso mismo llevaba el asunto más que meditado: lo que CiU debe hacer, había concluido, es permitir al PP gobernar en Badalona pese a su campaña irresponsable, engañosa y populista contra los inmigrantes. Los argumentos de Falcó, compartidos por la cúpula convergente, son discutibles, pero comprensibles y claros. Podemos resumirlos en tres. Citados sin ordenarlos según su importancia son: primero, mantener al PP apartado del poder no ha funcionado, todo lo contrario, pues le ha proporcionado a Xavier García Albiol el combustible que … Continuar llegint →