El presupuesto bien vale una misa

Haber injertado a Josep Antoni Duran Lleida en el Govern, lo que es como si el líder de Unió fuera miembro del Ejecutivo sin serlo en realidad, constituye un caso curioso e imaginativo de ingeniería institucional. Como se trata hasta cierto punto de una rareza, de una anomalía, es importante que el mecanismo se justifique en términos de utilidad. Es decir, que el invento funcione. Hace unos días, sin embargo, sus engranajes emitieron el primer chirrido y hemos visto y oído cómo, en una reunión de su partido, Duran Lleida fijaba plazo para la eliminación del impuesto de sucesiones, anunciando … Continuar llegint

Campi qui pugui

UGT, CCOO i USO han convocat no un ni dos, sinó vint-i-dos dies de vaga a Aena. Es tracta, un cop més, de la clàssica vaga amb ostatges. Els ostatges som vostè, jo, el conjunt de ciutadans, el sector turístic, l’economia catalana en general… Tots. Es tracta d’utilitzar els altres, perjudicant-los tant com es pugui, per salvar la pròpia situació personal. A Aena no volen que res canviï i no els expliquis que hi ha una crisi monstruosa, que molts aeroports estan mal gestionats i que forces són un veritable forat negre financerament parlant. Que hi ha mala intenció en … Continuar llegint

Covarda Europa

Si no fos una constant, m’escandalitzaria el lamentable paper que està tenint Europa en la guerra civil en marxa a Líbia. La UE perd el temps i clapoteja en la indecisió. Mentrestant, els rebels els imploren agònicament l’exclusió de l’espai aeri i Gadafi continua destrossant el país i massacrant la població civil. Que estats com Espanya, entre d’altres dels de més pes, s’escudin en l’ONU per negar-se a tancar l’espai aeri libi és penós. El cinisme de Zapatero és indissimulable, ja que sap de sobres que Xina i Rússia, a qui fa pànic la globalització dels drets humans, indissolublement lligats … Continuar llegint

Del senyor José María al senyor Emilio

Com li passa al personatge encarnat per Bill Murray a la pel·lícula Groundhog Day (el Dia de la Marmota, traduïda al català amb el títol d’Atrapat en el temps), assistim novament a l’esfondrament de l’imperi de José María Ruiz-Mateos. Si fa uns quants lustres el dolent era Miguel Boyer -«¡que te pego, leche!», ¿se’n recorden?- ara és Emilio Botín, que va tancar l’aixeta al clan de l’abella. Ruiz-Mateos, al girar-se contra el president del Banco de Santander, ha difós les cartes que va enviar al senyor Emilio suplicant-li auxili. Són entre entendridores i grotesques. Penso especialment en aquella en què … Continuar llegint

Mas recorta porque es malvado

El Govern ha incurrido en su arranque en un buen número de vacilaciones y en algunos errores evidentes. Incluso se ha metido en algún que otro lío espúreo. Sin embargo, el PSC tiene decidido que, por lo menos hasta las municipales del 22 de mayo, va a concentrar su oposición a CiU en los recortes presupuestarios de la Generalitat. El relato pergeñado a tal efecto viene a contar que a los de CiU –los malos- la crisis les viene la mar de bien, pues encuentran en ella una excusa para satisfacer sus bajos instintos, esto es, socavar los sistemas públicos … Continuar llegint

Nadie dijo que largarse fuera fácil

En política es muy difícil llegar a lo más alto y muchas veces requiere talentos digamos que poco ortodoxos. También hace falta una inmensa capacidad de trabajo, montañas de suerte y una ambición, unas ganas de lograrlo, sólo comparables, si acaso, a la de los aventureros capaces de atravesar el Polo Norte con un perrito y un trineo. Pero tan complicado como llegar es dejarlo, irse, largarse sin causar un catastrófico estropicio.  Aznar dijo ocho años y a los ocho se fue. Encima, eligió sucesor –Mariano Rajoy- a dedo y todos acataron. Felipe González se demoró demasiado, convirtiendo su despedida … Continuar llegint

Chacón, la gens nacionalista catalana

Carme Chacón ha estat en els darrers dies, com va dir aquell, en el “candelabro”, arran del seu premeditat pas endavant, el passat dia 22, en la cursa virtual -atès que no se sap si Zapatero se’n va o bé es queda- per convertir-se en la presidenciable del PSOE. La frase chaconiana més repetida del dia va ser aquella en què la ministra assenyalava que Espanya està preparada per a una presidenta que sigui dona i catalana. Jo també ho crec, encara que segurament està més preparada per a una dona que per a un o una catalana (que no … Continuar llegint

Gràcies, doctor Colomines

Hem donat l’últim adéu a Joan Colomines i Puig, i ja són moltes les persones com ell que hem vist partir. Colomines va ser moltes coses. Va ser metge, escriptor (poesia, assaig i memòries, principalment) i sobretot militant de la lluita per la llengua, la cultura i la nació, en un moment, la fonda dictadura franquista, en què no eren gaires els homes i les dones que se la jugaven perquè Catalunya tingués un futur, és a dir: que se la jugaven per nosaltres, els nostres fills i els fills dels nostres fills.Altres homes i dones, moltíssims, no van participar … Continuar llegint

L’onada que recorre el món

Fa uns dies que a la retina hi duc, entre d’altres, la imatge dels dos Mirage F1 libis que van aterrar dilluns a Malta. Els seus pilots van desertar perquè no haver d’obeir l’ordre de Gadafi de bombardejar els manifestants. És una de les moltes sorpreses d’aquests dies, en què tenim la sensació vivíssima que una onada de llibertat recorre el nord d’Àfrica i, també, el món.És una onada fantàstica, que començo a creure que no podem circumscriure exclusivament als països àrabs o musulmans, sinó que va més enllà. Si no fos així, no s’explicaria que governs com el cubà, … Continuar llegint

Hereu, Martí, el 22-M y la gran batalla

El horizonte de Jordi Hereu y Carles Martí, el dúo que se enfrentó a Montilla y a Tura, en ambos casos con éxito, alcanza más allá de las municipales de mayo. Por consiguiente, intentar analizar su actuación pensando sólo en el 22-M constituiría un error de bulto. Para empezar, resultaría incomprensible el modo en que se obstinaron en la lucha por conservar en su poder el cartel de las próximas elecciones municipales. Es más: ambos personajes devendrían absurdos y sus movimientos imposibles de descodificar.   No creo que ni Hereu ni Martí puedan compararse en capacidad de cálculo anticipatorio a, … Continuar llegint