Comparat amb els altres, aquest és un país ben estrany, per expressar-ho diplomàticament. Ho demostra un cop més el pseudo-debat sobre BCN World. Resulta que a alguns sectors de l’esquerra no els agrada el projecte. No discuteixen que crearà riquesa i llocs de treball, ni argumenten, almenys no en veu alta, que tindrà conseqüències desastroses.
El problema gruixut és que hi haurà algun casino. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exactament el 6% de l’espai es dedicarà al joc. Altres puntualitzen que és una miqueta més. En fi, sigui com sigui, els casinos, probablement tres, seran testimonials en el conjunt. Però, vet-ho-aquí, hi seran.
I pel que hem après amb aquesta discussió, els casinos, el joc, són una cosa lletja. Molt lletja. La gent no hi hauria d’anar als casinos. I com que la gent és com és -feble i voluble- i quan se li dóna llibertat fa el que vol, el millor és prohibir. Prohibim els casinos. Eliminem-los. Comencem pels de BCN World i, després, si es pot, carreguem-nos els que ja funcionen (que, dit sigui de passada, a Catalunya són ben pocs, es miri com es miri i es compari com es compari).
A BCN World, a més, el pecat és doble. Perquè, mira, en el cas de loteria de la Grossa, almenys els calers es dediquen a qüestions socials, i al pecat l’acompanya la redempció, però és que al darrere dels casinos hi ha empresaris. I això és doblement ignominiós. Joc i empresaris. Intolerable. No hi excusa que valgui: els casinos són dolents, producte de la maldat. Per tant, són de dretes, moolt de dretes.
No és sols puritanisme. Malauradament va més enllà. És voler modelar a martellades la naturalesa humana per parir l’home nou. És sacrificar la llibertat en l’altar de la utopia. I, com malauradament s’ha demostrat tantes vegades, si un té una utopia i prou fe, tendeix a menysprear tota la resta. D’aquí justament han nascut els nostres pitjors malsons.
El ‘bon salvatge’, embrutit pel capitalisme -és igual que el joc sigui tan antic com l’home i que l’origen del bingo es remunti als romans- ha de ser salvat per l’esquerra pintoresca, tan anticlerical per fora com religiosa per dins. I, si l’home (i la dona) no vol ser salvat de si mateix i el distreu jugar una estona a la ruleta o al black jack és perquè, desconcertat com està, ignora, pobret, la ‘Veritat’ -en majúscules- i el que ‘realment’ li convé.