El fons del que ha ocorregut aquest dilluns al Parlament ens remet per força al passat. En concret, al que va succeir al Parlament basc quan n’era el president Juan Mari Atutxa. El cas Atutxa i el cas Torrent presenten semblances i diferències. En aquests moments resulta, sens dubte, il·lustratiu i útil recordar els fets que van tenir lloc a Euskadi fa uns quants anys.
==
Cas Atutxa: Juan Mari Atutxa, president del Parlament basc, va desobeir el Tribunal Suprem, que havia ordenat la dissolució, just després de la il·legalització de Batasuna el 2003, del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El president del govern basc era aleshores Juan José Ibarretxe, del PNB, el mateix partit d’Atutxa. El govern el conformaven PNB, Eusko Alkartasuna i Ezker Batua (Esquerra Unida al País Basc).
Cas Torrent: Roger Torrent i ERC han acceptat la sorprenent decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, de donar instruccions per deixar el president Torra sense acta, tal com volia la Junta Electoral Central, un òrgan administratiu per a molts sense prou autoritat per fer el que està fent, a desgrat que el Suprem ho avalés. Torrent pertany al grup d’ERC, mentre Torra és membre del grup de Junts per Catalunya, els dos socis al Govern de la Generalitat.
==
Cas Atutxa: El fet que desemboca en la desobediència d’Atutxa arriba des de fora de la política basca: la il·legalització de Batasuna.
Cas Torrent: El fet que posa Torrent contra les cordes, en canvi, l’origina el mateix president Torra en resistir-se a despenjar una pancarta. Torra, a més, s’inculpa i admet davant la justícia que va desobeir. Podia haver evitat tot aquest embolic, però ―amb gran irresponsabilitat― no ho va voler fer, tot i que sabia perfectament quines en podien ser les conseqüències.
==
Cas Atutxa: Atutxa estava entre l’espasa i la paret. Per una part, el Suprem, de l’altra, el reglament del Parlament basc.
Cas Torrent: La mateixa situació ha hagut d’afrontar Torrent. El reglament del Parlament estableix que un diputat no pot perdre l’acta si no és per “sentència ferma”. Aquesta sentència, que ha d’arribar del Suprem, encara no existeix. La Junta Electoral Central utilitza per ordenar-li que prengui l’acta a Torra el concepte d’“inelegibilitat sobrevinguda” que suposa aplicar retroactivament les causes que converteixen en inelegible un diputat. Sigui com sigui, Torra pot continuar com a president del govern català.
==
Cas Atutxa: La pressió sobre Atutxa ―duríssima― venia del PP i els socialistes. Aznar era a la Moncloa. A més, Atutxa, exconseller de l’Interior, era un personatge odiat per l’esquerra radical independentista.
Cas Torrent: Torrent rep la pressió de la dreta espanyolista, però sobretot de Junts per Catalunya, el grup de Torra. Entre ERC (a la qual pertany Torrent) i Junts per Catalunya existeix ―encara que comparteixin govern― una guerra fora de control per l’hegemonia electoral i política a Catalunya.
==
Cas Atutxa: Atutxa, quan va arribar a la presidència del govern, era un personatge endurit per l’experiència. Com a conseller de l’Interior havia estat objectiu d’ETA, que havia intentat assassinar-lo en mitja dotzena d’ocasions, segons es va publicar. La presidència del Parlament era un colofó a la carrera d’un home d’una fermesa, una valentia i unes conviccions granítiques.
Cas Torrent: Torrent és un president del Parlament molt més jove que quan Atutxa ocupava la mateixa responsabilitat. Torrent té només 40 anys. Atutxa en va fer 62 el 2003, quan va desobeir el Suprem. Torrent és un home ambiciós i té molts anys al davant, però no la maduresa ni la personalitat d’Atutxa.
==
Cas Atutxa: Governava el PP quan es va produir el xoc entre el Suprem i el Parlament basc. S’havia aprovat la llei de partits, que és el que va portar a la dissolució de Batasuna, i s’estenia la doctrina de “tot és ETA”.
Cas Torrent: A la Moncloa hi ha Pedro Sánchez. Les cúpules judicials, començant pel Suprem, estan actuant desacomplexadament contra el govern format per PSOE i Unidas Podemos. També la Junta Electoral Central. Els jutges porfidiegen per desestabilitzar l’Executiu.
==
Cas Atutxa: Atutxa va ser condemnat el 2008 pel Suprem per un delicte de desobediència. Una condemna en què van jugar un paper protagonista tant la Fiscalia com el grup ultra Manos Limpias. El 2017 el Tribunal Europeu de Drets Humans (després que el Tribunal Constitucional li negués l’empara) va sentenciar que Atutxa no havia tingut un judici just. El Suprem va haver d’anul·lar la condemna que li havia imposat (divuit mesos d’inhabilitació i 18.000 euros de multa).
Cas Torrent: No sabem què li hauria pogut passar a Torrent judicialment parlant si hagués sortit en defensa de Quim Torra. El president del Parlament i també ERC han demostrat fins ara la ferma determinació d’eludir qualsevol sanció penal per les seves actuacions. Pròximament ha d’arribar la sentència del Suprem sobre Torra, sentència que serà ferma i molt probablement condemnatòria. En conseqüència, el descavalcarà de la presidència de la Generalitat.